Coincidencias insólitas, museos en red
Una reflexión sobre los objetos, los acontecimientos, los museos y los municipios
Exposiciones itinerantes de pequeño formato donde los museos participantes ponen en diálogo dos o más piezas, o unos acontecimientos que implican una relación simbólica, estética o conceptual.
#coincidènciesinsòlites
Tots som monestir
Museu de Sant Cugat
Del 30 de març al a 16 de maig de 2021
Claustre del Monestir Plaça de l’Om, 1. 08172 Sant Cugat del Vallès
Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver - Museu d'Història de Cerdanyola
Del 18 de maig a 4 de juliol de 2021
Carrer de València, 19. 08290 Cerdanyola del Vallès
Museu Municipal de Montcada
Del 6 de juliol a 12 de setembre de 2021
Carrer Major, 32. 08110 Montcada i Reixac
Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata
Del 17 de gener al 17 de març de 2022
Carrer del Molí d’en Rata, 1. 08291 Ripollet
El collaret viatger
Centre d'Interpretació del Patrimoni Molí d'en Rata
Ripollet, del 27 d'agost al 5 de novembre del 2017
Museu Gavà
Gavà, del 6 de novembre del 2017 al 15 de gener del 2018
Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver
Cerdanyola del Vallès, del 16 de gener a l'11 de març del 2018
Museu d'Història de Sabadell
Sabadell, del 15 de març al 29 d'abril de 2018
Mono i mona. Ramon Casas i l'anís
Museu de Badalona
Badalona, del 16 de juny al 26 de setembre de 2016
Museu Abelló
Mollet, del 30 de setembre al 25 de novembre de 2016
L'Empremta d'Enric Granados. Entre el drama i el mite
Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech
Cerdanyola, del 14 de maig al 8 de juliol del 2016
Fundació Palau;
Caldes d'Estrac, del 8 de juliol a l'1 de setembre de 2016
Museu d'Arenys de Mar
Arenys de Mar, del 2 de setembre a l'11 d'octubre de 2016
Museu d'Art de Sabadell
Sabadell, de l'11 d'octubre de 2016 al 25 de novembre de 2016
Museu Abelló
Mollet, del 25 de novembre del 2016 al 26 de febrer de 2017
Andròmines miraculoses. Entre la màgia i la ciència
Museu Palau Mercader
Cornellà, del 10 d'abril al 5 de juny del 2016
Museu-Arxiu Tomàs Balvey
Cardedeu, del 10 de juny al 18 de setembre de 2016
Museu d'Art de Cerdanyola. Can Domènech
Cerdanyola, del 22 de setembre a l'1 de novembre de 2016
Museu de Viladecans-Ca N'Amat
Viladecans, del 3 de novembre de 2016 al 15 de gener de 2017
Dones d'agulla
Museu de Viladecans
Viladecans, del 2 de novembre a l'5 de desembre de 2015
Museu de Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat, del 3 de desembre al 31 de gener de 2016
Museu Palau Mercader
Cornellà de Llobregat, del 4 de febrer al 31 de març de 2016
Museu d'Arenys de Mar
Arenys de Mar, de l'1 d'abril al 31 de maig de 2016
Joies d'escultor
Durant segles l'orfebreria ha esdevingut una de les arts més preuades. A l'interès artístic s'afegia el virtuosisme tècnic i el valor econòmic del material emprat, l'exquisidesa dels metalls i de les gemes precioses, esdevenint un símbol de poder, però també de bellesa i de quelcom sagrat, proper a la divinitat. Tanmateix, aquest doble valor artístic i material, i una clara funcionalitat, han jugat en contra seva.
Museu d'Art de Cerdanyola
Cerdanyola del Vallès, del 9 d'abril al 31 de maig de 2015
Museu Abelló
Mollet del Vallès, del 4 de juny al 6 de setembre de 2015
Thermalia. Museu de Caldes de Montbui
Caldes de Montbui, del 10 de setembre al 20 d'octubre de 2015
Fundació Palau
Caldes d'Estrac, del 5 de novembre al 17 de desembre de 2015
La higiene personal femenina
L'evolució de la higiene personal té una llarga història, amb importants avenços i retrocessos. Les dones romanes gaudien de les termes per poder-se netejar el cos, com ho van fer les dones àrabs; no així les contemporànies cristianes de l'època medieval ni les dones europees de l'època moderna. Són moments en què la netedat del cos passava per hores baixes, fins que es va arribar a mitjan segle XIX, en què un grup de persones, la majoria metges, van fer evident la importància de la higiene per evitar epidèmies, i no solament la higiene personal sinó també la de les cases i la de la ciutat en general.
Museu de Viladecans - Ca n'Amat
Viladecans, del 5 de febrer al 31 de maig de 2015
Museu d'Art de Cerdanyola
Cerdanyola del Vallès, del 4 de juny al 31 de juliol de 2015
Anterior
Museu de L'Hospitalet. Edifici de l'Harmonia
L'Hospitalet de Llobregat, del 9 d'octubre al 30 de novembre de 2014
Museu de Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat, del 5 de desembre al 25 de gener de 2014
Descobreix-la
Plomant a l'Eixida
A principis del segle XX, l'artista vallenc Bonaventura Casa Pàmies (Valls 1861-Barcelona 1907) va pintar el quadre "Plomant l'Eixida", on es reprodueix una escena de vida quotidiana a la seva masia familiar. Al fons s'hi pot veure un aiguamans o rentamans decorat amb rajoles de mostra i diferents atuells ceràmics, entre els quals destaca un càntir de terrissa negra.
Museu Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel
Esplugues de Llobregat, del 18 de maig al 20 de juny de 2004
Museu del Càntir d'Argentona
estiu 2004
Retratant-se mútuament
Santiago Rusiñol (Barcelona 1861- Aranjuez 1931), escriptor, pintor i col·leccionista fou una de les ànimes del Modernisme a Catalunya i un dels personatges més populars del seu temps. Protagonista de conegudes anècdotes i notícies, la seva figura va ser reproduïda en nombroses fotografies i retrats.
Museu Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel
Esplugues de Llobregat, del 13 d'octubre al 15 de novembre de 2004.
Cau Ferrat
Sitges, del 19 de novembre al 20 de desembre de 2004
La Verema
Museu Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel
Esplugues de Llobregat, 2005
Museu del Vi
Vilafranca del Penedès, 2005
El sagitari de Lluís Brú
Un mosaic romà per a paviment que representa el signe zodiacal de sagitari i el seu projecte inicial. Va ser dibuixat i executat l'any 1951 al taller que tenia Lluís Bru i Salelles (Ondara, 1868 - Barcelona, 1952) al carrer Enric Granados de Barcelona per encàrrec de Josep Vila Joanico, arquitecte municipal de l'Ajuntament de Sabadell.
Museu Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel
Esplugues de Llobregat, del 2 de maig al 31 de maig de 2006
Museu d'Història de Sabadell
Sabadell, 2006
Claudi Duran Ventosa
Claudi Duran Ventosa, qui va obtenir el títol d'arquitecte l'any 1888, havia figurat entre els auxiliars dels mestres que bastiren alguns dels edificis de l'Exposició Universal de Barcelona. Va ser arquitecte diocesà de Solsona, i és l'autor de moltes esglésies i capelles, com l'església de Sant Martí de Cerdanyola. També projectà nombroses cases i torres d'estiueig, a Esplugues, hi va construir diversos edificis, entre els quals cal destacar la seu de l'actual museu. Hom l'ha considerat un dels fundadors del sistema constructiu del «ciment armat».
Museu A. Ortadó - R. Maimó
Cerdanyola del Vallès, de l'11 de novembre al 3 de desembre de 2006
Museu Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel
Esplugues de Llobregat, del 12 de desembre de 2006 al 31 de gener de 2007
Col·leccionisme de rajoles
El col·leccionisme, com a fenomen d'acumulació sistemàtica d'objectes rars o d'interès històric o artístic, és l'origen dels fons de diversos museus locals. És el cas del Museu Can Tinturé d'Esplugues i del Museu Municipal Vicenç Ros i L'Enrajolada de Martorell. Els seus corresponents col·leccionistes, tot i pertànyer a èpoques diferents, van dedicar temps a estudiar les rajoles i a cercar mètodes d'identificació i catalogació, que encara avui resulten útils per als especialistes i investigadors de la ceràmica.
Museu Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel
Esplugues de Llobregat, del 28 de maig al 22 de juliol de 2007
L'Enrajolada. Casa Museu Santacana
Martorell, del 28 setembre al 25 de novembre de 2007
Descobreix-la
Les puntes al coixí i la ceràmica,dues arts aplicades a l'època del modernisme
El modernisme va suposar el ressorgiment de les anomenades arts decoratives o aplicades. Les puntes al coixí, com la ceràmica i la resta d'arts i oficis, van experimentar al llarg d'aquest prolífic moviment artístic una renovació absoluta del seu repertori formal. Si bé continuà desenvolupant-se la temàtica vegetal i geomètrica –emprades repetidament des del segle XVII–, el cas és que les formes emprades s'adaptaren a la nova moda modernista en totes les seves variants: la simbolista, la neogoticista, la franco-belga –caracteritzada per l'ús del coup de fouet– o la influïda per la Sezession vienesa.
Museu Can Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel,
Esplugues de Llobregat, de l'11 de juny al 22 de juliol de 2008
Museu Marès de la Punta,
Arenys de Mar, de 2008
Ombres de pell
El teatre d'ombres indonesi o wayang kulit és un espectacle que compagina teatre, càntics, música i gestualització codificada. El seu origen és religiós i es remunta al segle XI: en un principi com a culte als avantpassats, vinculat a l'hinduisme, feia reviure històries dels esperits o mites d'herois i déus. El creador d'aquestes figures és un artesà i sacerdot, el dalang, que fa a la vegada d'actor i director de la representació. Les històries transmeses oralment, com el Ramayana i el Mahabarata, són les més representades, però per la seva extensa durada, només se n'expliquen passatges escollits.
Museu Abelló. Fundació Municipal d'Art.
Mollet, del 29 de març al 28 de juny de 2009
Museu de l'Art de la Pell. Col·lecció A. Colomer Munmany
Vic, de l'1 de juliol al 30 de setembre de 2009
El cinturó del temps
El cinturó ha estat, al llarg de la història, un element de prestigi i rellevància social, un atribut en bona part definit pel seu element més característic: la sivella. De sivelles n'hi ha hagut de moltes mides i dissenys, però generalment han estat elaborades amb materials nobles.
Museu Municipal de Montcada
Montcada i Reixac, del 3 al 30 d'abril de 2009
Museu Arqueològic de l'Esquerda
Roda de Ter, del 9 al 31 de maig de 2009
Llegendes que ens agermanen
Segons la tradició, Cugat, fill de la ciutat de Scil.li, al nord d'Àfrica, viatjà amb Fèlix fins a Barcino a predicar l'evangeli. Arran del decret de persecució de Dioclecià al 303 fou empresonat per les autoritats imperials. Després de superar diversos turments per tal que apostatés de la fe cristiana, fou degollat l'any 304 a l'octavio milliario a Barcino (a vuit milles de Barcelona), lloc tradicionalment identificat com Octavià de Sant Cugat.
Museu-monestir de Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès, del 8 al 28 d'abril de 2009
Museu de Mataró
Mataró, de l'1 de maig al 4 de juny de 2009
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
El Masnou, del 9 al 28 de juny de 2009
La Puntaire
La puntaire, un poema de Verdaguer revisat pel rander Fiter. Explica la història d'una noia que va quedar orfe i, a l'espona del llit de la seva mare morta, s'encomana a la Verge la qual li ensenya a fer punta per alleugerir la seva pena. El poeta, per escriure La puntaire, es va assessorar amb Josep Fiter, prestigiós rander que tenia l'obrador de brodats i puntes de coixí més important de Catalunya, al qual dedicà el poema. Fiter en una carta escrita el 22 de febrer de 1888 va deixar anotades les seves impressions
Museu Marès de la Punta
Arenys de Mar, del 10 de abril al 10 de maig de 2009
Casa Museu Verdaguer
Folgueroles, del 17 de maig al 21 de juny de 2009
Antifranquisme i lluita
Més de tres dècades després de la vaga de la Compañía Roca Radiadores de Gavà i Viladecans el tema sembla de candent actualitat. Fa trenta anys, però, les reivindicacions laborals sovint acabaven tenint un cert caràcter polític: la defensa de la llibertat sindical, d'expressió i la lluita per la consecució d'una democràcia real en contra d'una dictadura que semblava no haver mort.
Ca n'Amat
Viladecans, del 18 d'abril al 10 de maig de 2009
Museu d'Història de L'Hospitalet
L'Hospitalet, del 12 de maig al 28 de maig de 2009
Daurar la píndola
Expressió d'origen farmacèutic, que ha esdevingut d'ús ben comú i col·loquial quan es vol presentar una cosa desagradable sota una aparença favorable. Les píndoles són unes boletes, de consistència més o menys dura, que podem considerar com una de les formes farmacèutiques més antigues emprades per presentar la majoria de medicaments sòlids d'ús intern. Estan compostes, bàsicament, per dos ingredients, els principis actius i l'excipient, i es recobreixen d'unes pólvores inertes per evitar que s'enganxin entre si i per dissimular-ne el possible mal gust. Per donar-los-hi una aparença més agradable, sovint es cobrien amb una capa fina de pa d'or o d'argent, d'aquí ve l'expressió esmentada de daurar la píndola.
Museu d'Història de la Farmàcia CatalanaUniversitat de Barcelona, del 20 d'abril al 25 de maig de 2009
Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu
Cardedeu, del 28 de maig al 12 de juliol de 2009
Museu Arxiu Municipal de Calella
Calella, del 15 de juliol al 30 d'agost de 2009
La dona treballadora
La industrialització a Catalunya és un procés que s'inicià a finals del segle XVIII. Al llarg del segle XIX es desenvolupà, especialment, el sector tèxtil cotoner. Cap al 1830, i al llarg de la dècada, s'accelerà el procés de mecanització amb la introducció de màquines de vapor. La necessitat d'aconseguir energia a baix cost va propiciar la instal·lació de fàbriques a les lleres dels grans rius, com succeí amb el Llobregat i el Ter. La important demanda de mà d'obra que comportà la industrialització va permetre, per primer cop, la incorporació de la dona al treball assalariat regular. Aquests fet es produí no sense tensions, pel que representava de trencament de les estructures socials tradicionals.
Museu del PratEl Prat de Llobregat, del 27 d'abril al 7 de juny de 2009
Museu Industrial del Ter. Fundació Can Sanglas
Manlleu, del 15 de juny al 31 de juliol de 2009
Dracs i dragonets, simbologia modernista
El Modernisme va trobar en l'arquitectura la seva representació artística més completa. Els arquitectes entenen els edificis com una obra d'art total i valoren per igual estètica i funcionalitat. Per aquest motiu, les arts aplicades o decoratives -ceràmica, vidre, forja i d'altres arts d'ofici- recuperen la importància que havien perdut a causa de la industrialització i afegeixen així ornamentació a l'estructura arquitectònica
Museu de Terrassa / Casa AlegreTerrassa, del 5 de maig al 7 de juny de 2009
Museu Cant Tinturé. Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel
Esplugues de Llobregat, del 10 de juny al 15 de juliol de 2009
La rosa, un símbol del modernisme
La mostra posa en relleu una de les claus de l'arquitectura modernista, l'aplicació de les anomenades Arts Decoratives. Els edificis del modernisme es revesteixen profusament amb els treballs artesanals fets amb forja, vidre, fusta i ceràmica. És l'anomenat Art Total.
Museu Can Tinturé, Col·lecció de rajola de mostra Salvador Miquel
Esplugues de Llobregat, del 7 d'abril al 28 d'abril de 2010.
Museu d'Art de Cerdanyola
Cerdanyola, del 3 de maig al 30 de maig de 2010.
El paper de la República
La II República i la Guerra Civil espanyola van marcar de manera decisiva la nostra història. Els avanços democràtics, econòmics i socials aconseguits durant l'etapa republicana es van veure frenats pels tres terribles anys de la Guerra Civil i per la llarga dictadura franquista. La Guerra va provocar una greu situació econòmica agreujada encara més per la manca de moneda per a les transaccions. Per aquest motiu el 9 d'octubre de 1936 la Generalitat va autoritzar els ajuntaments a emetre paper moneda. Diversos ajuntaments van començar a crear el seu propi paper moneda, garantit pel Banc d'Espanya o la Generalitat de Catalunya. Quan la Generalitat va recuperar el poder a tot Catalunya, al maig de 1937, les emissions locals van començar a desaparèixer.
Museu del Prat de Llobregat
El Prat de Llobrebat, del 19 d'abril al 25 de maig de 2010.
Museu Municipal de Montcada
Montcada i Reixac, del 26 de maig al 1 de juny de 2010.
L'Ofici de Baster
La transformació de la pell en cuir per mitjà d'un procés complex d'adobament i la seva manipulació fins a l'obtenció d'un objecte artístic o d'ús quotidià, és un art molt arrelat a casa nostra i arreu del món. Des d'adoberies fins a pigments per tenyir el cuir, passant per selles de muntar, corretges o morrions, els vestigis que alguns dels oficis relacionats
Museu d'Art de la Pell
Vic, del 27 d'abril al 30 de maig de 2010.
L'Adoberia, Centre d'interpretació històrica del Granollers medieval
Granollers, del 4 de juny al 4 de juliol de 2010
Primeres cures
La medicina tal com la coneixem ha seguit una evolució històrica clara i espectacular. El que abans s'entreveia amb dites, tradicions, i rondalles sobre herbes remeieres, avui s'ha convertit en una ciència.
Museu-Arxiu Tomàs Balvey
Cardedeu, del 5 de maig a l'11 de juny de 2010.
Museu Industrial del Ter
Manlleu, del 14 de juny al 30 de juliol de 2010.
Geometries: Verdaguer, Matheu i Solà
El títol de la coincidència ve donat pel triangle que conforma, en la publicació del llibre Dietari d'un Peregrí a Terra Santa, la relació entre l'autor Jacint Verdaguer, l'editor Francesc Matheu i l'il·lustrador Andreu Solà.
Casa Museu Verdaguer
Folgueroles, del 10 de maig al 25 de juny de 2010
Museu Municipal Joan Abelló
Mollet del Vallès, del 27 de juny al 24 d'agost de 2010
Centre d'Interpretació del Patrimoni Molí d'en Rata
Ripollet, del 25d'agost al 30 de setembre de 2010.
Carbó i Urani, energia
D'on prové l'energia que consumim? Amb què funcionen els electrodomèstics de casa nostra? Aquesta petita mostra vol posar de manifest que per produir energia fan falta minerals com l'uraninita o el carbó. Ambdós són combustibles fòssils i energies no renovables, que es poden exhaurir.
Museu Mollfulleda de Mineralogia
Arenys de Mar, del 16 de maig al 13 de juny de 2010.
Museu de les Mines de Cercs
Cercs, de l'1 de juliol al 15 de setembre de 2010.
L'exuberància de les ornamentacions muralsen cuirs i papers pintats repussats
Les peces seleccionades per aquesta coincidència presenten l'ostentosa ornamentació vegetal, pròpia dels estils artístics del segle XVIII, que s'ha reproduït al llarg de la histò- ria. Ens permeten posar en paral·lel la tècnica de l'estampat i del gofrat en els diferents materials emprats per a decoracions murals, com són els guadamassils i els papers pintats. Les dues peces presenten un disseny realitzat en relleu daurat sobre fons blau turquesa com a símbol d'ornamentació luxosa.
Museu de la pell d'Igualada i comarcal de l'Anoia
Igualada, del 4 d'octubre al 15 de novembre de 2010.
Museu de l'Estampació
Premià de Mar, del 20 de novembre de 2010 al 8 de gener de 2011.
"Togores, Manolo", Prats de Molló, 1927
L'estiu de 1927 Manolo Hugué i Josep de Togores compartiren estada a Prats de Molló, on per aquella època residia l'escultor. Tots dos artistes pertanyien a la galeria Simon de Daniel-Henry Kahnweiler, un dels marxants més importants de l'època i representant també de Picasso i Léger. Kahnweiler va ser el responsable del sobrenom pel que es coneixerien la companya de Manolo, Totote (Jeanne de Rochete), i la filla de Togores, Tití (Roser).
Museu d'Art de Cerdanyola
Cerdanyola, del 6 d'octubre al 27 de novembre de 2011.
Museu d'Art de Sabadell
Sabadell, del 13 de desembre de 2011 al 5 de febrer de 2012
Manuel Cano de Castro. Un noucentista perdut
Manuel Cano de Castro (San José de Costa Rica, 1891-París, 1959) és un dels artistes més enigmàtics del noucentisme. El poc que hi ha escrit sobre ell és completament contradictori. Pràcticament no s'ha localitzat obra seva a excepció dels dibuixos que es conserven en diversos museus de la Xarxa. Unes obres que, per la seva raresa, adquireixen un valor excepcional per a l'estudi i coneixement d'aquest misteriós i oblidat artista.
Museu d'Art de Cerdanyola
Cerdanyola, del 4 d'octubre al 4 de novembre de 2012
Fundació Municipal Joan Abelló
Mollet del Vallés, del 15 de novembre de 2012 al 6 de gener de 2013
Museu d'Art de Sabadell
Sabadell, del 15 de gener al 17 de febrer de 2013
Fundació Palau
Caldes d'Estrac, del 21 de febrer al 21 de març de 2013
Vidres negres del Neolític. D'ón vénen?
L'obsidiana és un vidre natural, brillant, de color negre, gris o verd fosc, d'origen volcànic. En el neolític, fa més de 6.000 anys, va ser molt valorat i a bona part de la Mediterrània es va fer servir per fabricar eines de tall. Les úniques peces d'aquest tipus que es coneixen a tota la Península Ibèrica es troben a Catalunya i són custodiades per tres museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Un equip interdisciplinari d'arqueòlegs, geòlegs i tècnics de museus les ha estudiades i ha determinat qüestions com ara la font d'origen de la matèria primera, la forma com es van modificar o les feines per a les quals van ser usades.
Museu d'Història de Sabadell
Sabadell, del 18 de maig al 14 de juliol de 2013
Museu de Gavà
Gavà, del 16 de setembre al 10 de novembre de 2013
CSIC-Institució Milà i Fontanals
Barcelona, del 18 al 30 de novembre de 2013
VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
Vilafranca del Penedès, del 5 de desembre de 2013 al 12 de gener de 2014
L'art ibèric i Ismael Smith
L'existència de diversos assentaments al territori que actualment constitueix el municipi de Cerdanyola –entre els quals destaca el poblat de Ca n'Oliver– ens parla de la presència dels ibers en aquesta zona. Aquesta presència es remunta al segle vi aC, 2.500 anys abans que Ismael Smith, artista vinculat a la nostra ciutat, s'inspirés en aquesta cultura per fer els seus dissenys.
Museu i poblat ibèric de Ca n'Oliver
Museu d'Art de Cerdanyola
Cerdanyola, del 17 al 30 de maig de 2014
Descobreix-la
Cranis enclavats, 2009
El culte als esperits dels avantpassats i a les forces de la natura i rituals com la incineració, els enterraments infantils o els caps tallats, configuren la complexa religió ibèrica.
La pràctica ritual del culte al crani es dedueix de la presència de cranis deslligats de qualsevol resta humana. S'han trobat cranis enclavats, alguns dels quals conserven el clau de ferro que els travessa, al Puig de Sant Andreu i l'Illa d'en Reixac (Ullastret), al Poblat de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet) i al Poblat Ibèric de Ca n'Oliver (Cerdanyola del Vallès). Possiblement els cranis anaven fixats a la muralla, on quedaven exposats, sovint a la mateixa porta d'entrada de l'assentament o es penjaven a l'entrada de les cases. Es creu que aquest ritual, de caràcter guerrer, estaria relacionat amb la tradició cèltica dels caps tallats en la que es conservaven els caps i les mans dels enemics vençuts com a trofeus de guerra. Aquesta pràctica també pot estar relacionada amb la tradició de tallar el cap a l'enemic per impedir que assoleixi la immortalitat.
Poblat ibèric Ca n'Olivé
Museu de Santa Coloma de Gramenet
El transport en carro des de l'època romana fins a la primera meitat del S.XX, 2009
Al llarg de la història, l'ésser humà s'ha vist amb la necessitat de desplaçar-se i, a la vegada, de transportar mercaderies fruit de les seves relacions comercials. A mesura que les societats es van fent més complexes, desenvolupen diferents mecanismes per tal d'agilitzar al màxim els transports. Han existit molts tipus de mitjans de transport, però per via terrestre el carruatge és, segurament, el que més ressò ha tingut.
Museu de Badalona
Museu de Granollers
Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia
Museu de Sant Boi
Vestes i passos al Via Crucis, 2009
Museus Municipals de Sabadell
Museu de Sant Boi
La Guerra del Francès, 2010
Museu de Mataró
Museu de Sant Boi
Tu privacidad es nuestra prioridad
Para proteger tu intimidad, antes de continuar queremos asegurarnos que sabes que, tanto nosotros como nuestros colaboradores, utilizamos algunas “cookies” en la web para facilitarte el uso:
- Propias y de terceros con fines estadísticos, con las que no se recoge información de los usuarios ni se registran las direcciones IP de acceso.
- Propias y de terceros para garantizar el funcionamiento básico, como la sesión de usuario, y aspectos de personalización, como el idioma de nuestras páginas.
Guardamos la aceptación de cookies durante 30 días para mejorar la experiencia de navegación. Recuerda que puedes eliminar las cookies de tu navegador. - De terceros para mostrarte información de nuestras redes sociales, como Facebook, X, YouTube, etc. Al acceder a estos sitios web podrás decidir si aceptas o no sus políticas de privacidad y de cookies.