Viviendas
Introducción. El derecho a la vivienda
La situación de crisis habitacional vivida los últimos años en nuestro país, con unas fuertes implicaciones en la capacidad de las unidades de convivencia de mantener su vivienda que ha derivado en un fuerte incremento del número de desahucios y ha tenido unas importantes consecuencias en la salud de las personas afectadas. Esta situación se ha encadenado con un nuevo ciclo de crecimiento del precio del alquiler y de presión sobre las personas residentes para que abandonen sus viviendas para ser sustituidas por una nueva población con mayor capacidad económica, que está afectando a nuevos sectores sociales. La presión sobre la vivienda, junto con situaciones de exclusión residencial y el envejecimiento de la población tienen unos claros efectos sobre la salud de las personas que las padecen.
L’informe “Radiografies de la situació del dret a l´habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” assenyala que “L’estat de salut i les desigualtats en salut de la població vénen determinats principalment per les condicions físiques i socioeconòmiques de l’entorn en el qual viuen”. L’habitatge s’inclou entre els condicionants físics i s’assenyala com un aspecte clau a millorar per millorar la salut de la població i reduir les desigualtats existents. En aquest sentit també s’assenyala la necessitat “d’engegar polítiques que permetin millorar les condicions de vida de les persones actuant des de diferents àmbits, no només des dels serveis sanitaris, sinó també des d’altres àrees (habitatge, mobilitat, educació, etc.)1 . És el que es denomina “Salut en Totes les Polítiques”. L’evidència científica indica, doncs, que l’habitatge és un dels factors que determinen la salut de les persones, tant el físic com el mental (WHO, 2012)2 .
Per donar resposta a aquesta realitat, el primer bloc contempla tots aquells factors en relació al dret a l´habitatge que poden condicionar la salut de les persones. Parlem aquí d'aspectes com l’habitatge assequible i estable (especialment del lloguer, vinculat a la inestabilitat de la regulació actual), la manca d’habitatge (sensellarisme, ocupació, desnonament), l´assetjament immobiliari, la pobresa energètica (tant pels problemes de salut derivats de la manca d’unes condicions tèrmiques adequades, com pels problemes psicològics derivats d’aquesta limitació econòmica), l’envelliment (en relació a les limitacions i la falta d’accessibilitat), la sobreocupació (pels problemes que pot generar tant en les persones que el pateixen com a la comunitat) i la desocupació (per les problemàtiques derivades de la manca de manteniment de l’habitatge o edifici).
[1]Comisión Para Reducir Las Desigualdades Sociales En Salud En España. Propuesta de políticas e intervenciones para reducir las desigualdades sociales en salud en España. Gac Sanit. 2012 Mar-Apr;26(2):182-9.
[2]The WHO European Centre for Environment and Health. Environmental health inequalities in Europe. Copenhagen: WHO Regional Office for Europe; 2012.
