Habitatge assequible i estable

CONTEXT

La regulació actual del lloguer a l’Estat espanyol pot comportar problemàtiques per a la salut. Fins al mes de març de 2019 la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) establia una durada per als contractes de lloguer de 3 anys i a partir del Reial Decret Llei 7/2019, de 1 de març, de mesures urgents en matèria de habitatge i lloguer, es preveu que aquests contractes siguin mínim de 5 anys quan la propietat sigui una persona física i de 7 anys quan la propietat sigui una persona jurídica. Igualment, la normativa no estableix cap mesura de control dels increments del preu del lloguer entre contractes i preveu l’inici del procés de desnonament per l’impagament o retard d’una sola quota de lloguer.

Per tant, residir en un habitatge de lloguer ofereix una molt baixa estabilitat a les persones residents, que poden ser expulsades del seu habitatge cada tres anys, tenen poc control sobre les millores que es fan a l’immoble i no intervenen en el funcionament de la comunitat de veïns i veïnes. Aquesta situació s’agreuja en contextos de fortes pujades del preu del lloguer, quan la propietat, no te interès en la renovació del contracte de lloguer en curs, i per tant, la inestabilitat afecta al conjunt de les persones que resideixen en un habitatge de lloguer. En aquest sentit cal destacar que l’any 2011 el 19,7% de les llars catalanes residien en habitatges de lloguer.

Llegir +/-

La situació d’inestabilitat s’agreuja perquè les persones que resideixen en habitatges de lloguer són, moltes vegades, persones amb menors ingressos que les persones que resideixen en habitatges de propietat i es poden veure més afectades per situacions de crisi econòmica. Així, al 2017 es van produir 13.308 llançaments a Catalunya, un 64,8% dels quals vinculats al lloguer. Aquesta situació és més crítica a la província de Barcelona, on han representat un 69,28%, i és molt preponderant a ciutats com Barcelona, on ha arribat fins al 84,91%. Cal destacar que les estadístiques judicials no mostren els nombrosos casos en què es produeix un obligat canvi d’habitatge perquè no es renova el contracte o se n’apuja abusivament el preu (el que es coneix com a “desnonaments invisibles”), ni tampoc les unitats familiars que no poden sostenir el pagament dels lloguers i marxen abans d’arribar al procediment judicial pròpiament dit.

Aquesta inestabilitat del lloguer, i per tant la possibilitat de perdre l’habitatge pot tenir importants efectes en la salut, tant física com mental. Entre les problemàtiques identificades es poden assenyalar ansietat, depressió, aïllament, desconfort emocional, esquizofrènia, trastorn psicòtic i demències alcohòliques. A la vegada, les persones que es troben immerses en processos de desnonament pateixen problemes cardíacs, de diabetis, depressions, estrès i angoixa.

OBJECTIU

Millorar les condicions d’estabilitat del lloguer.
Preveure i atendre les situacions de risc de pèrdua de l’habitatge, tant per dificultats de pagament com per finalització del contracte.
Facilitar el pagament del lloguer.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a les persones usuàries

Organitzar-se amb la resta de persones llogateres de l’edifici per negociar amb la propietat amb l’objectiu de: millorar les condicions del lloguer i evitar augments excessius de les rendes entre contractes. En aquest sentit, poden sumar-se al Sindicat de llogaters que actualment es troba en consolidació a Catalunya, que permetrà defensar els drets de les persones llogateres.
Negociar l’establiment d’una durada del contracte de lloguer superior als anys mínims previstos per la LAU.
Negociar l’establiment de contractes de masoveria o carències en el contracte de lloguer tradicional, per garantir unes bones condicions de l’habitatge.
Adreçar-se a l’administració local des del primer mes que es tenen problemes per al pagament del lloguer o tant bon punt la propietat ens manifesta la voluntat de no renovar el contracte.

Propostes i recomanacions per a l´administració

Millorar les condicions dels lloguers privats

Facilitar suport per a la recerca d’habitatges de lloguer al mercat privat.
Oferir ajuts al pagament de la fiança i el primer mes de lloguer, per facilitar l’accés a l’habitatge de persones amb ingressos suficients per pagar el lloguer, però sense estalvis.
Vincular els ajuts públics a les persones propietàries (ajuts a la rehabilitació, per exemple) al respecte a l’Índex de preus de lloguer de la Generalitat de Catalunya, al manteniment del preu del lloguer o a l’allargament del contracte.
Establir ajuts municipals al pagament del lloguer, ja siguin ajuts d’urgència o ajuts estables al pagament per reforçar els ajuts oferts per la Generalitat de Catalunya. Alhora caldrà difondre els ajuts existents i facilitar-ne la tramitació (especialment en el cas que aquests no es tramitin des del propi municipi, sinó des de les Oficines del Consell comarcal situades al municipi de referència).
Impulsar acords de masoveria* urbana entre persones propietàries i masoveres.
Controlar els habitatges de lloguer destinats a ús turístic presents al municipi. Per fer-ho s’establiran 2 tipus de mesures:
- Controlar i sancionar els habitatges d’ús turístic sense habilitació legal.
- Regular i limitar els habitatges d’ús turístic amb habilitació legal.

Facilitar l’accés a habitatges públics o inclosos en programes públics

Promoure nou habitatge assequible, especialment en règims de lloguer, o cessió d’ús.
Impulsar i reforçar les Borses de Mediació per al lloguer social, amb la millora de les condicions ofertes a les persones propietàries: vincular ajuts a la rehabilitació; bonificar l’IBI; arranjaments de l’habitatge, pagar cèdules i certificats energètics, etc..
Impulsar un programa de mediació en el lloguer complementari al de la Borsa de mediació per al lloguer social, dirigit a assessorar en matèria de lloguer privat
Crear un programa de cessió municipal d’habitatges que estableixi unes millors condicions per a les persones llogateres alhora que ofereix garanties i millors condicions a les persones propietàries.
Impulsar una borsa d’habitatges d’inclusió.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

Sindicat de llogaters: Sindicat de veïns i veïnes de Barcelona que defensa el dret a l’habitatge i un lloguer assequible, estable, segur i digne per sobre de l’ús econòmic o especulatiu de qualsevol tipus. A través de l’organització i la mobilització el Sindicat dona resposta a les demandes creixents al voltant del lloguer mitjançant serveis d’assessorament sobre drets i deures i sobre les condicions contractuals dels lloguers. El Sindicat també vol tenir incidència en qüestions de caràcter més general com la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) o el desenvolupament de mesures legislatives pel control i la limitació dels preus del lloguer.
Projecte “Pisos Buits”. Fundació Hàbitat 3. Aquest programa de cessió d’habitatges ha permès la captació de 250 habitatges del mercat privat per destinar-los a unitats de convivència en situació de vulnerabilitat. Per fer-ho possible Hàbitat 3 s’ha encarregat de la millora de l’habitatge (a partir d’una subvenció, i de l’avançament de la resta del cost que es descompta mensualment de la renda del lloguer) i ha garantit a les persones propietàries el pagament de la mensualitat des del primer dia.
Microcrèdits socials per evitar la pèrdua de l’habitatge habitual – Consell Comarcal de l’Alt Penedès Projecte que té com a finalitat facilitar l'accés o evitar la pèrdua d’habitatge social de lloguer per a persones amb problemes econòmics. A través dels microcrèdits es pretén respondre a problemes de liquiditat, com ara una reducció sobtada d’ingressos o la demora en la percepció de determinats ajuts socials.
Fundació Hàbitat Solidari, Calella. es va constituir per iniciativa de Càritas Parroquial de Calella per tal de facilitar l’accés a l’habitatge a persones i famílies amb pocs recursos econòmics, en risc d’exclusió o amb dificultats per arribar al lloguer ordinari. http://www.calella.cat/ajuntament/adreces-i-telefons/fundacio-habitat-solidari
Campanya "Donem vida als pisos buits" – Ajuntament de Sabadell. Difusió. Aquesta campanya es va treballar directament i conjuntament amb el teixit associatiu (AAVV) que van manifestar ser coneixedores d'habitatges buits i propietaris que podrien posar el seu habitatge a disposició de la borsa.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

Constitució Espanyola de 27 de desembre de 1978
Ley 4/2013, de 4 de junio, de medidas de flexibilización y fomento del mercado del alquiler de viviendas.
Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a l’Habitatge de Catalunya
Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones que es troben en risc d'exclusió residencial
DECRET 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge.
Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018-2021
Decret LLei 5/2019 de 5 de març, que estableix noves "Mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge"
Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de noviembre, text refós de la Llei General per la Defensa dels Consumidors i Usuaris.
Real Decreto-ley 7/2019, de 1 de marzo, de medidas urgentes en materia de vivienda y alquiler.
Llei 22/2010 de 20 juliol del Codi de Consum de Catalunya.