Càpsula Salut2030

Salut i vida marina

La protecció dels ecosistemes marins i el control de l’explotació pesquera són imprescindibles per a restablir les poblacions de peixos i fomentar dietes riques en peix

Les estratègies de promoció de la salut a nivell d’alimentació saludable i estils de vida actius es beneficien dels recursos marítims i de la salut del mar

Els oceans del món són el motor dels sistemes globals que fan que la Terra sigui un lloc habitable per als éssers humans. La manera com gestionem aquest recurs vital, per garantir les condicions de temperatura, la composició química, els corrents, la conservació de la biodiversitat,... és fonamental per a la salut humana i per a contrarestar els efectes del canvi climàtic.

El mar és una font essencial d’aliments saludables, de salut física i mental i l’origen de possibles nous medicaments.

Els beneficis aportats pels ecosistemes marins a la salut i el benestar de les persones es poden agrupar en tres grans grups principals [Grup de Recerca SeaHealth, Càtedra Oceans i Salut Humana. Institut d’Ecologia Aquàtica. UdG]:

  • El potencial bioactiu dels organismes marins com a font de nous medicaments
  • Els aliments saludables procedents del mar
  • Els beneficis per a la salut lligats a la vida a la costa i a la pràctica d’activitats recreatives al mar

Font: Beneficis dels ecosistemes marins per a la salut i el benestar de les persones. Josep Lloret i Arnau Carreño. Grup de Recerca SeaHealth i Càtedra Oceans i Salut Humana, Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona.

A la Mediterrània, especialment al fons marí, s’han trobat diferents espècies d’animals que produeixen compostos bioactius (amb propietats antibacterianes, antifúngiques, antivíriques, antiinflamatòries o anticancerígenes), que poden donar lloc al descobriment de nous medicaments eficaços per a combatre determinats tipus de càncer, infeccions i inflamacions, entre altres malalties.

Alguns exemples d’espècies marines amb potencial bioactiu, que produeixen compostos útils per a la indústria del medicament:

Potencial bioactiu Espècies marines
Potencial antibacterià Verat
Potencial antioxidant Escórpora
Potencial antitumoral Gorgònies
Potencial citotòxic Alguns cnidaris: fideu de mar / tomata de mar
Potencial antiinflamatori Bacora / anguila japonesa
Biotoxines (efecte analgèsic) Peixos globus
Potencial anticoagulant Llampresa marina
Potencial antifúngic Alguns equinoderms

Els consumidors occidentals consumim cada dia menys peix (per càpita) i, amb el pas dels anys, el valor del peix a la dieta ha anat disminuint en detriment d’altres fonts de proteïna com la carn i els ous. Això està passant fins i tot als països mediterranis, on el peix i el marisc tradicionalment han estat un aliment central de la “dieta mediterrània”.

Cada any es desembarquen i comercialitzen més de 200 espècies de peix i marisc diferents als ports de Barcelona, però una persona consumidora mitjana només en consumeix com a màxim cinc.

Una dieta equilibrada i saludable ha d’incloure peix i marisc. Perquè aquests productes aqüícoles són la principal font del greix de tipus omega-3 i són rics en nombrosos nutrients importants per a la salut, com les vitamines B i D, minerals com el ferro, iode, seleni i proteïnes com la taurina, a banda de tenir nivells molt baixos de greixos saturats.

Està demostrat que el consum de peix i marisc és altament beneficiós pel sistema circulatori. Redueix el risc d'accident cerebrovascular, així com de determinats tipus de càncer, de depressió, d'Alzheimer o d’asma i al·lèrgies respiratòries en nens, entre altres malalties cròniques. Els àcids grassos omega-3 tenen un potencial efecte protector en la prevenció de malalties cardiovasculars, determinats tipus de càncers, algunes malalties neurològiques i altres malalties cròniques. També són importants per al desenvolupament òptim del cervell i el sistema nerviós del nadó. A més dels omega-3, les proteïnes i els minerals presents al peix i al marisc reforcen el sistema immunitari i ajuden a prevenir patologies com l’osteoporosi o desequilibris a nivell de tiroides, entre altres.

Diversos estudis indiquen que el consum d'aproximadament 1-2 porcions de peix gras a la setmana (moll, verat, tonyina, sardina...) redueix el risc de cardiopaties en un 36%.

Per això és important promoure la incorporació dels productes de pesca a la dieta i fomentar l’aqüicultura de proximitat.

Moltes de les activitats d’esbarjo que es fan al mar o a la vora del mar, des de passejar per la platja o nedar fins a la pràctica d’activitats esportives com el busseig, la vela, el caiac,... són beneficioses per a la salut física (pel seu paper preventiu de les malalties cardiovasculars), la salut mental i també contribueixen al benestar emocional de les persones.

L’estudi dels beneficis per a la salut del contacte amb la natura i el medi s’ha centrat principalment en els “espais verds” com ara boscos, muntanya i parcs urbans. Però alguns estudis comparatius entre espais verds i espais blaus han mostrat un efecte superior dels espais blaus en la millora del benestar de les persones que hi estan en contacte. Un estudi efectuat a la costa d’Anglaterra demostra que les persones que viuen prop de la costa duen un estil de vida més saludable en comparació amb les persones de l’interior, fan més activitat física i pateixen menys estrès i depressió.

Més enllà dels béns i serveis essencials per a la salut i el benestar que suposen els ecosistemes marins, aquests també poden suposar un risc per a les persones.

La contaminació marina, que prové majoritàriament (en un 80%) de fonts terrestres, està arribant a nivells alarmants.

La contaminació química o la contaminació per materials de les aigües del mar poden provocar danys al sistema immunològic, nerviós, reproductiu, músculoesquelètic,... L’abocament al mar de residus plàstics i la ingesta per part de peixos, ocells i mamífers marins pot causar la seva mort, però a més, els plàstics a mar es degraden en microplàstics, que els organismes ingereixen i s’acumulen als seus teixits. Per cada km2 d'oceà es troben una mitjana de 13.000 trossos de residus plàstics. I els estudis realitzats fins ara al mar Mediterrani estimen que les aigües superficials contenen 84.800 microplàstics per km2, uns 300 microplàstics per kg de sediment marí i 59 microplàstics per kg de sorra de platja.

També és important la presència de fàrmacs (antibiòtics, antidepressius, analgèsics, antiinflamatoris, anticonceptius,...) als ecosistemes aquàtics. Es calcula que hi pot haver més de 700 principis actius. Els productes farmacèutics de la indústria o de les explotacions ramaderes que no es gestionen correctament i s’aboquen a les aigües arriben als rius i al mar i poden afectar la biologia dels organismes vius, provocant efectes perjudicials per a la salut dels animals aquàtics, així com de les persones consumidores d’aquestes espècies, com ara la resistència als antibiòtics.

Davant d’aquesta realitat és urgent prevenir i reduir la contaminació marina de tot tipus, en particular la contaminació produïda per activitats terrestres, inclosos els detritus marins i la contaminació per excés de nutrients (fita 14.1).

També hi ha perills biològics derivats dels organismes patògens (bacteris, virus o paràsits com l’Anisakis) i de les biotoxines marines: les proliferacions d’algues tòxiques a la costa poden provocar al·lèrgies i patologies a la pell i les toxines presents en alguns peixos i marisc que consumim poden provocar problemes gastrointestinals i del sistema nerviós.

Font: Beneficis dels ecosistemes marins per a la salut i el benestar de les persones. Josep Lloret i Arnau Carreño. Grup de Recerca SeaHealth i Càtedra Oceans i Salut Humana, Institut d’Ecologia Aquàtica, Universitat de Girona

Aquests factors, tant d’origen ambiental com antropogènic, fan perillar els beneficis que proporcionen els ecosistemes marins i incrementen els riscos sanitaris provinents d’aquests ecosistemes.

La sobrepesca, la pressió turística, l’aqüicultura, la contaminació i el canvi climàtic estan amenaçant negativament la sostenibilitat dels ecosistemes marins, i comprometen la seva contribució a una dieta saludable i al descobriment de nous fàrmacs [Font i Lloret, 2016].

Aquests riscos, que poden afectar els humans a través del contacte amb l’aigua contaminada o bé pel consum de productes pesquers contaminats, poden ser minimitzats amb una gestió sostenible dels recursos pesquers i dels ecosistemes marins i de costa, que els protegeixi, els restauri i n’enforteixi la resiliència (fita 14.2).

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) controla la qualitat de les aigües de bany a través del Programa de vigilància i informació de la qualitat de les aigües de bany a Catalunya. S’aplica el protocol de vigilància i informació de l'estat de les zones de bany i, durant els mesos d’estiu, es fan inspeccions ambientals periòdiques i recollida de mostres d’aigua de bany que s’analitzen amb una freqüència mínima quinzenal.

L’any 2022 la xarxa de control va incloure 255 zones de bany costaneres, 83 de la província de Barcelona, i els resultats de la classificació van confirmar novament que la fracció majoritària de les zones de bany costaneres a Catalunya són de categoria Excel·lent amb una proporció superior al 90% des de l’any 2004.

Mapa amb la classificació de la qualitat de l’aigua al litoral de Barcelona. Any 2022

Font: Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Resultats de la classificació de la qualitat de les aigües de bany a Catalunya

Més enllà de la qualitat química i microbiològica, la naturalesa física de les aigües del mar també pot suposar un perill per a la salut de les persones si no es prenen mesures, provocant ofegaments o talls de digestió. I l’exposició excessiva a la radiació solar durant les estades a la platja suposa també riscos per a la salut, com la insolació, cremades, deshidratació, malalties intestinals,...).

Amb la finalitat de minimitzar aquests riscos a la costa, la Diputació de Barcelona dona suport als ajuntaments dels 25 municipis litorals de la demarcació, excepte Barcelona ciutat, per garantir que les condicions de seguretat de les platges siguin adequades.

A banda dels beneficis dels ecosistemes marins apuntats, els oceans absorbeixen al voltant del 30% del diòxid de carboni generat per les activitats humanes i s'ha registrat un 26% d'augment en l’acidificació dels mars des de l'inici de la Revolució Industrial. Cal afrontar els efectes d’aquesta acidificació intensificant la cooperació científica a tots els nivells (fita 14.3), que ajudi a millorar l’eficiència energètica del sector pesquer i a reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, juntament amb la promoció dels productes de pesca de km 0.

Més de 3.000 milions de persones al món depenen de la biodiversitat marina i costera per sobreviure. Malgrat això,

el 30% de les poblacions de peixos del món estan sobreexplotades i es troben molt per sota del llindar necessari per a produir un rendiment sostenible.

És imprescindible, per tant, regular eficaçment l'explotació pesquera i posar fi a la pesca excessiva i il·legal, i aplicar plans de gestió per restablir les poblacions de peixos en el termini més breu possible, com a mínim a nivells que puguin produir el màxim rendiment sostenible d'acord amb la seva biologia (fites 14.4 i 14.6).

Segons l’Informe de l’Estat de la Natura a Catalunya 2020, els municipis de costa representen només el 3% del territori, però suporten el 43% de la població catalana i 10 milions de turistes cada any. A la província de Barcelona hi ha 26 municipis litorals (un 8,3% dels 311). Això representa un model d’ocupació intensiva i estacional amb greus conseqüències sobre el funcionament ecosistèmic dels hàbitats litorals i sobre la seva biodiversitat. Per això s’ha establert com a objectiu conservar almenys el 10% de les zones costaneres i marines, de conformitat amb les lleis nacionals i internacionals i en base al coneixement científic (fita 14.5).

L’Agenda 2030, a través de l’ODS 14, constitueix un bon compromís per preservar els ecosistemes marins i de costa i promoure els beneficis que aporten per a la salut física i mental de les persones.

L’ODS 14 “Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins per al desenvolupament sostenible” es focalitza en prevenir i reduir la contaminació marina, en particular causada per activitats terrestres (fita 14.1); protegir i gestionar de manera sostenible els ecosistemes marins i costaners i reestablir la salut i la productivitat dels oceans (fita 14.2); minimitzar els efectes de l'acidificació dels oceans (fita 14.3); regular l'explotació pesquera i posar fi a la pesca excessiva, la pesca il·legal, la pesca no declarada, la no reglamentada i les pràctiques de pesca destructives (fita 14.4); conservar almenys el 10% de les zones costaneres i marines (fita 14.5) i prohibir les subvencions a la pesca que contribueixen a una excessiva capacitat de pesca i a una sobreexplotació pesquera (fita 14.6).

Els indicadors

En aquest marc de relació entre la salut humana i la salut dels ecosistemes marins, des de la Diputació de Barcelona proposem 8 sistemes d’informació per a mesurar la qualitat dels ecosistemes, els impactes en la salut i el grau d’assoliment de l’ODS 14:

Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.

Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)

Concretament, els indicadors més directament associats a l’ODS 14, pel que fa als riscos per a la salut de les característiques físiques, químiques i biològiques de l’aigua del mar:

  • Morbiditat: Principals causes de morbiditat
  • Mortalitat: Principals causes de defunció – (veure possibles causes: lesions, intoxicacions -alimentàries que poden provenir de productes pesquers- i altres conseqüències de causes externes que poden provenir del mar, com picadures, al·lèrgies de la pell,...)

Cercador de l’Agència Catalana de l’Aigua que permet consultar l’estat de totes les platges i cales en què es controla la qualitat microbiològica o bé hi ha servei de salvament i socorrisme (amb bandera de seguretat).

Es faciliten dades físiques (tipus de platja, superfície, tipus de sorra, entorn de la platja, disponibilitat de servei de socorrisme...), ambientals (temperatura de l’aire) i dels serveis i equipaments de cada platja.

Diàriament s’aporten dades relatives a la meteorologia, l'estat de la mar, la temperatura de l'aigua, la qualitat de les aigües de bany, la bandera de seguretat i la presència de meduses. Es fan avisos si l’aigua és temporalment no apta pel bany per episodis de pluges o incidències de sanejament.

La informació també és accessible a través de l’aplicació mòbil Platges.Cat.

Visor del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que permet la visualització, consulta i descàrrega de dades batimètriques (sobre el fons marí), límits administratius de les aigües costaneres, esculls artificials, àrees de pesca, marisqueig i aqüicultura i hàbitats marins. En properes actualitzacions es preveu que es puguin visualitzar altres conjunts de geoinformació relacionada amb l’ús de l’espai marítim per part de les diferents activitats, i informació de variables oceanogràfiques.

SITMUN, el sistema d'informació territorial Municipal permet visualitzar la informació cartogràfica disponible per a tots els municipis de la província de Barcelona i, concretament en relació amb l’ODS 14, ofereix mapes de les capes de cartografia, entre ells:

  • Ordenació de l’espai marítim
  • Medi ambient: vulnerabilitat a la pujada del nivell del mar
  • Espais lliures: hàbitats, biodiversitat,...
  • Xarxa natura 2000

Font: SITMUN: Sistema d’Informació Territorial Municipal – Oficina Tècnica de Cartografia i SIG Local, a partir de dades facilitades per l’Àrea d’Acció Climàtica (Diba)

El Mapa urbanístic de Catalunya (MUC) és l’instrument de planificació i ordenació del territori. El visor del MUC permet navegar pel territori i consultar la informació urbanística vigent dels municipis de Catalunya, en aquest cas dels costaners.

Des del Portal de dades obertes de Catalunya es pot accedir a les dades del mapa urbanístic.

El VISOR2030 de la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania 2 indicadors de base municipal per a mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 14 als municipis i comarques de la província:

  • Qualitat de les aigües de bany (fita 14.1)
  • Franja costanera lliure d'urbanització (fita 14.5)

Es presenten les taules de dades i les visualitzacions gràfiques dels resultats de cada indicador. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (el 14, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 2 indicadors, així com la representació geogràfica.

Sistema integrat per dos conjunts d’indicadors anuals per fer el seguiment i l'avaluació del grau de compliment dels ODS a Catalunya:

  • Indicadors ODS de la UE per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics d'Eurostat
  • Indicadors ODS de les NU per a Catalunya, d'acord amb els criteris metodològics de les Nacions Unides

Proporcionen dades de biodiversitat a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 14:

  • Superfície d'espais marins designats per Natura 2000 (fita 14.2)
  • Espais aptes per al bany amb qualitat de l'aigua excel·lent (fita 14.1)
    Hi ha altres indicadors construïts però s’estan explorant les fonts de dades.

Marc d’indicadors estadístics per al seguiment dels objectius i fites de l’Agenda 2030 que forma part del Pla nacional estadístic de l’INE. La plataforma inclou 374 subindicadors corresponents a 148 indicadors dels ODS i es va ampliant.

Conté dades dels indicadors de l’estat del mar i dels ecosistemes marins a nivell nacional, que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.

Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 14:

  • Acidesa mitjana del mar (pH) mesurada en un conjunt d’estacions de mostreig representatives (fita 14.3)
  • Proporció de poblacions de peixos amb nivells biològicament sostenibles (fita 14.4)
  • Cobertura de las zones protegides en relació amb les zones marines (fita 14.5)

Els reptes que tenim

Els ecosistemes marins són i seran una font d’alimentació saludable, una veritable farmàcia del mar on es poden descobrir nous medicaments per tractar malalties, i un indret clau on practicar esports i activitats saludables i sostenibles, beneficioses per la nostra salut física i mental.

Per a assegurar un sistema alimentari sostenible amb el qual les futures generacions puguin continuar gaudint d’aquests beneficis, cal una política pesquera que fomenti la preservació dels recursos pesquers i una aqüicultura sostenible.

També cal garantir la disponibilitat d’aquest espai blau ideal per practicar activitats marines recreatives beneficioses per a la salut física i mental. Un “gimnàs blau” que s’ha de preservar per a les futures generacions. Per aquesta raó és prioritària una gestió del turisme sostenible.

Els mars i els oceans són actius de salut: una veritable eina per promoure la salut i prevenir i curar malalties que afecten les persones

Les reserves marines són i seran cada vegada més una eina necessària per protegir aquests béns i serveis essencials: font de recursos pesquers, espais blaus on practicar activitats recreatives saludables i llocs on viuen i es protegeixen espècies amb possible interès farmacològic.

En la línia de preservar la valuosa infraestructura blava, des del 2018 Catalunya compta amb una Estratègia Marítima amb l’horitzó 2030, una eina que vol desenvolupar l’economia blava de manera sostenible i equilibrada a través d’una gestió integrada del sector de la pesca i de la resta d’activitats que impacten a l’espai marítim català.

Té com a eixos d’actuació:

  • Desenvolupament sostenible, integrat i harmònic de l’Economia Blava, respectuós amb el conjunt dels usos humans del mar.
  • Ecosistemes marins resilients i plenament funcionals.
  • Millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Els governs locals no estan al marge d’aquestes estratègies de protecció dels ecosistemes marins.

Els municipis litorals tenen un paper clau en els processos de conservació i restauració dels ecosistemes costaners, a nivell de planejament urbanístic de les primeres línies de costa, del model turístic del municipi, de la neteja i conservació de les platges i de la gestió de les activitats d’oci i esbarjo que es practiquen al mar i a la costa.

Però els municipis interiors també contribueixen a la salut dels ecosistemes marins. Els mars reben grans quantitats de contaminants que provenen sobretot de terra ferma, de l’abocament a les conques fluvials de residus industrials, de l’agricultura, i tot tipus de plàstics, entre d’altres.

Els sistemes urbans de sanejament i la gestió dels residus sòlids, juntament amb les activitats de sensibilització ciutadana associades, són fonamentals per reduir la contaminació de les zones costaneres.

En aquest sentit, les polítiques de salut pública dels nostres pobles i ciutats, a través dels plans locals de salut, han de fomentar sinèrgies entre els actors i els projectes de salut pública i de conservació dels ecosistemes aquàtics (marins i/o fluvials), per protegir-los i conservar-los com a font de salut que són.

Paral·lelament, les estratègies de promoció de la salut han de promoure els ambients aquàtics com entorns saludables i donar a conèixer la mar com a font d’innombrables valors i actius per a la salut: el contacte amb la natura, una font d’aliments necessaris per a la nostra dieta i un entorn d’oci, relax i benestar.

Font: Elaboració pròpia. Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública.

Cal conservar la infraestructura blava des de tot el territori, de costa i d’interior.

El mar és salut. Cuidem-lo.

 


Més informació: Espai web Càpsula Salut2030