Intercanvis energètics no controlats - Entorn Urbà i Salut

Habitatge

Intercanvis energètics no controlats

CONTEXT

Aquesta fitxa tracta d'abordar els intercanvis energètics no controlats com a factor a millorar de l'habitatge per les seves conseqüències en relació a la salut. Els intercanvis energètics poden ser de dintre a fora i de fora a dintre de l'habitatge, pèrdues o guanys.

Els intercanvis energètics no controlats en els habitatges tenen repercussions en la salut, tant si aquests es poden afrontar per part de la unitat de convivència que resideix a l’habitatge com si no. En el cas que es pugui afrontar es produeix un augment del consum energètic i en conseqüència augmenta l’emissió de contaminants a l'atmosfera (Veure fitxa "Fonts de risc ambiental"), la qual cosa té repercussions en la salut pública. Alhora té un cost econòmic per a la llar, derivat de l’alta demanda de calefacció i refrigeració. En el cas que no es pugui afrontar l’augment de consum per incapacitat de fer front a les factures dels subministraments, es poden desencadenar situacions de pobresa energètica (Veure fitxa "Pobresa energètica").

OBJECTIU

• Controlar els intercanvis energètics dels habitatges per:
  • disminuir els efectes de les onades de calor o fred en la població vulnerable i que pot veure el seu estat de salut agreujat per aquests efectes, aconseguint una climatització adequada dels interiors dels habitatges.
  • consumir menys energia i en conseqüència reduir l'emissió de contaminants a l'atmosfera.
  • prevenir la pobresa energètica
• Augmentar l’eficiència energètica de l’interior dels habitatges.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a persones usuàries

• Incorporació, o millora de l'aïllament tèrmic és sens dubte, la manera d'aconseguir una millora més substancial i amb un cost econòmic raonable que s'amortitza en poc temps. És preferible instal·lar l'aïllament a la part exterior dels tancaments, majoritàriament en façanes i cobertes, ja que d'aquesta manera s'aprofita la inèrcia tèrmica. Però davant la dificultat d'aquestes intervencions, que s'han de fer conjuntament amb la comunitat de propietaris, tot i que és tracta d'una actuació menys eficient, també és possible millorar l'aïllament només del propi habitatge, recobrint les parets i sostres per la part interior.
  Els materials que s’utilitzaran per a l’aïllament hauran de ser preferentment d’origen orgànic o mineral, ja que són transpirables i permeten eliminar condensacions. En aquest cas estarem parlant de materials com el suro, el lli, el cànem, fibres de fusta, mantells de llana d’ovella o cató, flocs de cotó o cel·lulosa o llanes minerals (vidre o roca).
• Canvi de les fusteries, vidres, finestres i portes, que no garanteixin l’estanqueïtat amb l’exterior. Aquests són punts on es perd molta energia: cal que ajustin bé per garantir l'estanqueïtat de l'habitatge. Garantir que tant la fusteria com el vidre siguin aïllants, que la fusteria tingui trencament de pont tèrmic si és d’alumini i calcular la seva transmitància i estanqueïtat per separat. En el cas dels vidres es recomanen dobles vidres amb gasos nobles, com el gas argó i els vidres laminats. Caldria triar vidres amb cambra que no continguin SF6 (Hexafluorur de sofre).
• Incorporació d’una coberta verda. Aquest mecanisme permet:
  • Millorar l’aïllament de l’edifici o l’habitatge i la seva inèrcia tèrmica.
  • Facilitar l’absorció de CO2 de l’ambient i de les partícules de pols i contaminants de l’atmosfera, generant un aire més net.
  • Suavitzar els efectes de l’illa de calor.
• El control de la insolació directa segons l’orientació i l’època de l'any ens pot ajudar a evitar sobreescalfaments quan fa calor i aportar-nos energia calorífica extra quan fa fred. Es recomana:
  • Ús de revestiments d’alta reflectivitat com pot ser una superfície blanca o les teules, que fan rebotar la majoria de la radiació solar. Pel contrari, una superfície amb acabat fosc n'absorbeix la majoria.
  • Ús de tendals, porticons i persianes ens ajuden a protegir o deixar passar la radiació segons interessi a través de les obertures com finestres o lluernaris, fent ombra per l'exterior, efecte que addicionalment pot ser aprofitat per una ventilació amb aire més fresc.
• Protecció enfront a enlluernaments. A banda de les proteccions assenyalades per reduir la insolació existeixen proteccions solars a partir de teixits que bloquegen els rajos UV entre el 90 – 99% i que redueixen l’enlluernament.
• Incorporació d’hàbits eficients, com fer un bon manteniment de tots els elements de la casa, i ajudar-nos d'equips i sistemes, com aquells que aprofiten les energies renovables.
• Correcta ventilació.
• Correcta protecció enfront de la radiació solar.

Propostes i recomanacions per a l'administració

Els ajuntaments poden detectar les mancances més significatives a través de diverses eines com els informes tècnics dels edificis (ITEs) i els certificats d'eficiència energètica, entre d'altres, i proposar la intervenció més adequada. Algunes de les actuacions que poden afrontar són:

• Campanyes de sensibilització o d'educació ciutadana que tinguin en compte la prevenció dels intercanvis energètics no controlats i promoguin el manteniment dels habitatges.
• Mediació per possibilitar acords per engegar processos de rehabilitació amb aquests objectius.
• Assessorament i acompanyament per facilitar que les unitats de convivència accedeixin als ajuts a la rehabilitació existents (tant oferts per l’Agència de l’habitatge de Catalunya, com impulsats per les pròpies administracions locals).
• Establiment d’ajuts municipals a la rehabilitació que incorporin solucions per afrontar aquests problemes: incorporació d'aïllament a l'interior dels habitatges, canvi de fusteries,...
• Programes d’estalvi i la millora de la eficiència energètica
  • Sensibilització i apoderament de la ciutadania en termes d’estalvi energètic, tant pel que fa a l’ús de l’energia com a la comprensió de la factura elèctrica, per tal de reduir la factura energètica i les emissions de CO2 associades.
  • Programa de coneixement del parc d’habitatges existent.
  • Auditories energètiques.
  • Ajuts vinculats a les auditories per millorar l’eficiència energètica dels habitatges.

A l’hora de dissenyar els programes caldrà tenir especialment en compte que part del parc residencial més envellit està ocupat per gent gran. Aquestes persones són especialment vulnerables a les condicions meteorològiques adverses, en ocasions compten amb pocs recursos i es donen en un context de comunitats de persones propietàries especialment conflictives per arribar a acords.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

• A Taradell, sobre la base del projecte RELS, ha desenvolupat un projecte que analitza com reduir la despesa energètica de les famílies i com a millorar el seu confort climàtic, ja que precarietat energètica problemes de salut amb alts costos sanitaris.  
• L’Ajuntament de Badia del Vallès, ha realitzat un estudi en el que analitza com afecten les patologies dels edificis a la salut dels veïns, i proposa actuacions per a millorar-la.
  http://serranoserrat.com/study-of-relation-between-the-health-and-the-energetic-poverty
  http://serranoserrat.com/energetic-rehabilitation-in-a-housing-block-in-badia-del-valles
• Fundación La Casa que ahorra – Madrid. Fundació amb l'objectiu principal de sensibilitzar sobre la importància de la eficiència energètica en l'edificació i els beneficis per a l'estalvi econòmic i energètic, la protecció del medi ambient i la creació de treball. Edificación con Criterios de Eficiencia Energética. Fundación La Casa que Ahorra (audiovisual).
• La Fàbrica del Sol. Ajuntament de Barcelona. Aquest equipament ofereix molts recursos i està emplaçat en un edifici que s’ha anat rehabilitant tenint en compte criteris d’eficiència energètica, fet que aprofita fent visible aquestes intervencions per fer pedagogia. 
• Banc d’energia, estalviar per compartir – Barcelona. El banc d’energia promou l’estalvi i l’eficiència energètica amb retorn solidari i rep aportacions econòmiques de donants (persones físiques particulars i jurídiques tant públiques com privades). 
• Programa Energy efficiency Standard for Social Housing – Escòcia. El programa te com objectiu millorar l'eficiència energètica dels habitatges socials, ajudant a reduir el consum d’energia, la pobresa de combustible i l'emissió de gasos amb efectes hivernacle.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

• Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.
• Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
• Decret 75/2014, de 27 de maig,del Pla per al dret a l'habitatge.
• Real decreto 233/2013, de 5 de abril, pel qual es regula el Plan estatal de fomento del alquiler de viviendas, la rehabilitación edificatòria y la regeneración y renovación urbanas.
• Ley 8/2013, de 26 de junio, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes
• Decret 111/2009, de 14 de juliol, de modificació del Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i ecoeficiència en els edificis. DOGC núm. 5422, de 16.07.2009.
• Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d'habitatges.
• Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s'aprova el Codi Tècnic de l'Edificació. Annex DB-HE Ahorro energia.
• Real Decreto 235/2013, de 5 de abril, por el que se aprueba el procedimiento básico para la certificación de la eficiencia energética de los edificios.
• Disposició addicional de la Llei de Mesures Fiscals i Financeres, 22 de gener de 2014, es crea el Registre de certificats d'eficiència energètica en l'àmbit territorial de Catalunya.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

• Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya, 2010. Guia de la renovació energètica d'edificis d'habitatges: envolupament tèrmica i instal·lacions.
• Ballester, F. 1996. Meteorologia y salud. La relación entre la temperatura ambiental y la mortalidad. Valencia: Instituto Valenciano de Estudios en Salud Pública. Revista Salud Pública 70: 251-259. Nº 3 Mayo-Junio.

ALTRES FITXES DE LA GUIA

• Àmbit Habitatge. Fitxa "Pobresa energètica"
• Àmbit Habitatge. Fitxa "Fonts de risc ambiental"
• Àmbit Habitatge. Fitxa "Edificis d'habitatges sostenibles i ecoeficients"
• Àmbit Habitatge. Fitxa "Infrahabitatge"
• Àmbit Habitatge. Fitxa "Humitats"

---

---