Las actividades alimentarias en el espacio público - Entorno Urbano y Salud

Espacio público

Las actividades alimentarias en el espacio público

CONTEXTO

La venta ambulante o no sedentaria es aquella efectuada por comerciantes fuera de un establecimiento comercial permanente, con independencia de su periodicidad y del lugar en el que se lleve a cabo.

La manipulación de alimentos en espacios abiertos conlleva la exigencia de unas condiciones sanitarias adecuadas para evitar enfermedades asociadas con la ingesta de alimentos.

Los mercados y ferias temporales constituyen una significativa actividad comercial en numerosos municipios, al igual que las iniciativas alimentarias organizadas por entidades y asociaciones urbanas o rurales (butifarradas, paelladas populares, actividades gastronómicas varias, etc.). También existen las concesiones municipales fijas tipo «quiosco», así como las ambulantes estacionales con un lugar fijo: puestos de frutos secos, de helados y churrerías, cada vez más presentes en el entorno urbano.

Tales actividades se llevan a cabo en el espacio público, y este debería estar dotado de unas condiciones que faciliten a los titulares de los puestos el cumplimiento con sus obligaciones en materia de riesgos relacionados con la contaminación física, química o biológica.

OBJETIVO

• Acondicionar los espacios públicos destinados a la organización de mercadillos, ferias, venta ambulante en general y otros eventos con actividades alimentarias temporales, a fin de garantizar la seguridad de los alimentos que se comercializan.

PROPUESTAS Y RECOMENDACIONES

• Los espacios destinados a acoger actividades alimentarias temporales o ambulantes deberán situarse lo más lejos posible de refugios de plagas y de animales indeseables.
• El suelo en el que se coloquen los puestos de alimentos deberá ser de tipo asfaltado o pavimentado para evitar que se levante polvo y se convierta en una fuente de contaminación de los alimentos.
• Deberá haber un punto de suministro de agua que permita lavarse las manos y limpiar los utensilios y superficies, además de proporcionar agua a los puestos que dispongan de un lavamanos. Lo ideal sería un punto de agua para cada puesto, pero si ello no fuera posible, debería haber, como mínimo, un punto de agua de fácil acceso para los manipuladores de alimentos.
• Se precisará algún punto de suministro eléctrico para dar servicio a las personas usuarias que necesiten conectar neveras, vitrinas frigoríficas o cualquier otra instalación, incluso de tipo no alimentario; en el caso de que ello no sea factible, cada puesto deberá disponer de su propio equipo autónomo de suministro eléctrico, con la consiguiente contaminación acústica y química que ello comporta a causa de los humos.
• También deberá haber servicios higiénicos exclusivos para los manipuladores de alimentos, que estén provistos de jabón con dosificador y de toallas desechables. La ausencia de estas instalaciones obliga a los comerciantes a utilizar los servicios higiénicos de los establecimientos de los alrededores (bares), que pueden tener carencias higiénicas.
• Con relación a la recogida de la basura, habría que disponer de contenedores en número y capacidad suficientes, provistos de tapa y pedal, para el almacenamiento y la eliminación higiénica de desechos cerca de los puestos. Si el Ayuntamiento dispone de una política de recogida selectiva, el espacio deberá contar con instalaciones adecuadas a la actividad del mercado. Al respecto, en alguna población ya se han instalado estructuras subterráneas estancas y muy mecanizadas que han representado una mejora sustancial en la emisión de olores y en el mantenimiento higiénico del espacio público.
• Deberá haber lugares en los que la gente pueda atar a sus perros, en especial a la entrada de los mercados.
• Habrá que asegurarse de que los equipamientos relacionados con la alimentación en el espacio público (zonas de picnic, barbacoas, merenderos públicos, fuentes, etc.) están cuidados y en buen estado.

EXPERIENCIAS DE REFERENCIA

1. SANTA MARGARIDA DE MONTBUI
   Dotació d'equipaments i instal·lacions del mercat de Santa Margarida de Montbui.
   El maig del 2010 es va inaugurar "Mont-Mercat" a la Pèrgola del Passeig Torrent Torres, en una aposta clara i decidida per dotar del millor espai possible al tradicional mercat a l'aire lliure dels dissabtes, com a element dinamitzador del comerç i l'economia a Montbui. L'any 2002 es va decidir un canvi d'ubicació, motivat per les noves necessitats de la població. Finalment el mercat portar a la nova zona de La Mercè, on es troba actualment, amb l'objectiu de dotar del millor espai possible aquest mercat que inclou 14 parades d'alimentació que disposen d'una millor ubicació, amb entorn asfaltat, subministraments d'aigua i d'electricitat, recollida selectiva de residus, zones de pàrquing gratuït, megafonia, i tot plegat ubicat en ple cor comercial del nucli urbà.
    
2. LA GARRIGA
   Pla de treball en mercats de venda no sedentària i fires per a la millora de la higiene, la salut i la seguretat alimentària.
   Entre els mesos d'abril i octubre de l'any 2011, el Consell Comarcal del Vallès Oriental va encetar el "Pla de treball en mercats de venda no sedentària i fires per a la millora de la higiene, la salut i la seguretat alimentària", projecte en el que van participar els següents municipis: Caldes de Montbui, Canovelles, Cardedeu, Granollers, La Garriga, Lliçà d'Amunt i Llinars del Vallès. Es van realitzar inspeccions de les activitats comercials dels mercats no sedentaris i fires, aplicant la "Guia de Pràctiques correctes d'higiene per a la venda d'aliments en mercats no sedentaris i fires".
   En el context d'aquest pla, es van inspeccionar 8 mercats, amb un 60% de totes les parades registrades als ajuntaments participants i 2 fires.
   A partir d'aquestes actuacions es planteja fer una formació a manipuladors d'aliments i disposar d'un aplicatiu informàtic que permeti compartir una base de dades de seguretat alimentària per a municipis del Vallès Oriental.
    
3. L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
   Control sanitari de mercats i fires no sedentaris a l'Hospitalet.
   El mes de juny de l'any 2009 el Negociat de Salubritat Pública i DDD va crear el "Programa de vigilància i control sanitari de les activitats alimentàries a la via pública", en el qual s'inclouen les inspeccions sanitàries de mercats i fires no sedentaris. En el context d'aquest programa, l'any 2009 es van inspeccionar 4 Mercats no sedentaris, que representaven 46 parades, l'any 2010, 9 Mercats no sedentaris, que representaven 82 parades, i durant una part de l'any 2011, s'havien inspeccionat 5 Mercats no sedentaris, amb un total de 81 parades. A partir d'aquestes actuacions s'han realitzar 3 expedients sancionadors, i s'han requerit diverses mesures correctores, principalment s'ha observat la falta de punts d'aigua i d'elements de fred adequats. Cal remarcar, que s'han rebut 2 denúncies formals per part de les Juntes de Paradistes dels Mercats Municipals fent referència a la falta de condicions higièniques i sanitàries dels Mercats i Fires no sedentaris.
    
4. VILANOVA I LA GELTRÚ
   Assessorament de les activitats alimentàries a la via pública.
   El mes de desembre de l'any 2008 el Negociat de Salut Pública va encetar l'activitat "d'Assessorament de les activitats alimentàries a la via pública", en el qual s'inclouen les activitats alimentàries que sol·liciten ocupació de la via pública (dinars populars com: paella, botifarrada, sardinada, fideuà) ; concurs gastronòmic; esmorzars populars; entrepans; panellets,...), i des del 2010, a les fires de gran dimensions que venen aliments.
   En el context d'aquest programa, l'any 2009 es van inspeccionar 21 activitats alimentàries; l'any 2010, 16 activitats alimentàries, i durant una part de l'any 2011, 20 més. Des del 2010 i fins a mitjans del 2011 s'havien assessorat un total de 3 fires.
   A partir d'aquestes actuacions es preveu ampliar l'assessorament a qualsevol tipus de fira alimentària que es munti al municipi, fent especialment incidència amb que els productes alimentaris procedeixin d'establiments autoritzats, i actuar en els tres mercats ambulants fixes que tenim al municipi.

LEGISLACIÓN Y NORMATIVA

Cada producto estará sometido a las condiciones de venta establecidas en su Reglamentación técnica sanitaria y norma de calidad específica.

Normativa general 

• RD 640/2006, de 26 de maig, pel qual es regulen determinades condicions d'aplicació de les disposicions comunitàries en matèria d'higiene, de la producció i la comercialització dels productes alimentaris (BOE núm. 126 de 27-05-2006), deroga el RD 2207/1995.
• Reglament (CE) núm. 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell de 29 d'abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris (DOCE L 139, 30-04-2004 i correcció d'errades DOCE L 226, 25-06-2004).
• RD 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de l'aigua de consum humà (BOE núm. 45 de 21-02-2003).

Normativa sanitaria específica

• Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista (BOE nº 15 de 17-01-1996).
• Llei 18/2017, de 1 d’agost, de comerç, serveis i fires.

ESTUDIOS Y DOCUMENTACIÓN TÉCNICA

• Agència Catalana de Seguretat Alimentària, 2004. L´autocontrol als establiments alimentaris.
• Agència Catalana de Seguretat Alimentària, 2010. Guia de pràctiques correctes d'higiene per a la venda d'aliments en mercats no sedentaris i fires.
• Agència de protecció de la salut, 2013. Simplificació dels prerequisits en determinats establiments del comerç minorista d'alimentació.
• Diputació de Barcelona, s/d. Fitxes d'informes d'establiments alimentaris. Seguretat Alimentària. Condicions tecnicosanitàries generals venda ambulant.
• Diputació de Barcelona, 2009. Guia de gestió dels residus i de l'energia de les fires locals.
• Generalitat de Catalunya Departament de Comerç, Turisme i Consum Direcció General de Comerç, 2005. Llibre blanc del comerç no sedentari de Catalunya.

Referencias científicas:

• Lake et al. 2012. Climate Change and Food Security: Health Impacts in Developed Countries. Environmental Health Perspectives.120:1520–1526.

OTRAS FICHAS DE LA GUÍA

• Equipamientos. Seguridad y uso. Ficha "Consumo de alimentos seguros".

---

---