Entusiasme
10/11/2017 -07/01/2018
Centre Cultural de Ripollet. Rambla de Sant Jordi, 2
- Escolar
- Familiar
- General
En termes generals, l'entusiasme s'entén com un procés subjectiu d'exaltació de l'ànim, en què la passió i el fervor actuen com a detonant emocional d'allò que -ja sigui discret o ambiciós, íntim o públic- es vol aconseguir. Mitjançant una anàlisi plural del concepte, el projecte revisa la col·lecció del MACBA amb l'objectiu d'escenificar i contrastar tot un seguit de comportaments i actituds sensibles a aquesta excitació. Una posició ferma i obstinada que s'allunya d'actituds ingènues o simplement alegres i aposta per qüestions de confiança, resistència i furor a diferents nivells. L'exposició proposa un exercici d'activació de les obres, en què s'entrecreuen causes i desafiaments diversos, cosa que dona a una selecció de reptes singulars que, situats dins de l'àmbit de l'art contemporani, transiten entre les obsessions individuals i els compromisos d'ordre estètic, social o polític.
Objectius
Seguint aquestes premisses, «Entusiasme. El repte i l’obstinació en la col·lecció MACBA» proposa cinc aproximacions possibles basades en l'acte entusiasta: la construcció cosmogònica, la potència creativa de la vida quotidiana, la càrrega performativa del cos, l’activisme de caire social i la posada en crisi de la pròpia noció d'art. D'aquesta manera, la voluntat d'artistes com Zush, Anne-Lise Coste o Younès Rahmoun per construir un món propi mitjançant vivències, fantasies o creences; la repetició de gestos simples i quotidians d'Esther Ferrer, Ignasi Aballí, Dieter Roth o Tere Recarens; la performativitat de Vito Acconci o Àngels Ribé; l'acció inconformista de Maja Bajevic, Mireia Sallarès, Cildo Meireles o Gordon Matta-Clark i, finalment, la crítica al propi sistema de l'art de figures com Marcel Broodthaers o Peter Friedl suggereixen una seqüència narrativa en què l'entusiasme denota una posició ideològica forta enfront del fet artístic: aquella que, al cap i a la fi, concep l'art com un acte de fe capaç d'assolir el que es proposa, ja sigui canviar el món o simplement qüestionar-se a si mateix.
«ENTUSIASME» rep l'herència conceptual de dos projectes centrats en aquest concepte i esdevinguts a Barcelona a mitjan dècada del 2000. D'una banda, el projecte «Fe i entusiasme» (2004), de l'artista Antonio Ortega: una exposició processual centrada en la noció d'èxit i organitzada a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, que consistia en l’intent de captar fons per construir una figura de cera de Yola Berrocal, màxim exemple de l'entusiasme segons l'artista. De l'altra, l'exposició «Entusiasme» presentada a la Fundació Tàpies el 2005: un arxiu de pel·lícules vinculades al moviment polonès de cinema amateur entre el 1950 i el 1980 recopilades pels artistes Neil Cummings i Marysia Lewandowska. Ambdues propostes incorporaven un impuls alliberador sorgit de la passió. I aquí, en el repte més visceral que racional, més apassionat que estratègic, és on resideix la intensitat d'aquesta revisió de la col·lecció del MACBA. Malgrat marcar-se objectius ben diferents, i fer-ho mitjançant registres de presentació dispars, tots els artistes de l'exposició comparteixen un mateix gest: dir amb contundència.
Seguint un efecte de contagi i complicitat, els tres conceptes que sustenten la mostra -entusiasme, repte i obstinació- s’expandeixen també cap a tots els agents i estructures que intervenen en el projecte: la posició del curador, la configuració de la col·lecció del MACBA, la voluntat divulgativa del Programa d’Arts Visuals de la Diputació de Barcelona i, en el millor dels casos, la interrelació amb les persones i els col·lectius que visitaran l’exposició.
David Armengol, comissari de l’exposició
Tipus d'exposició
- Itinerante
- Artística
- Didáctica
Activitats vinculades
Obertura de l’exposició
Inauguració i presentació de l’exposició
Servei educatiu
Activitats vinculades
Dimarts 12 de desembre, a les 19 h
Visita dinamitzada per a l’Associació de familiars de persones amb Alzheimer
Crèdits
«Entusiasme. El repte i l’obstinació en la col·lecció del MACBA» és una exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la de la Diputació de Barcelona, organitzada en conveni amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i en col·laboració amb els municipis que l'acullen.
Artistes
Ignasi Aballí, Vito Acconci, Maja Bajevic, Marcel Broodthaers, Anne-Lise Coste, Esther Ferrer, Peter Friedl, Richard Hamilton, Emanuel Licha, Gordon Matta-Clark, Cildo Meireles, Younès Rahmoun, Tere Recarens, Àngels Ribé, Dieter Roth, Mireia Sallarès i Zush
Comissariat
David Armengol
Producció
Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona
Itinerància
Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona Ajuntaments participants
Disseny i realització del servei educatiu per a infantil, primària i adults
Experimentem amb l’Art
Disseny i realització del servei educatiu per a secundària
Jordi Ferreiro
Disseny i realització del servei educatiu per a famílies
- Marta Galán
- Activitats vinculades
- Ignasi Aballí
- David Armengol
- Ferran Barenblit
- Antònia Maria Perelló
- Tere Recarens
- Àngels Ribé
- Mireia Sallarès
Assessorament, suport tècnic i correus
MACBA
Adaptació de l’exposició per a cada itinerància
- David Armengol Feltrero
- MACBA
- Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona
Transport i muntatge
Feltrero Embalatges i elements expositius Feltrero
Coordinació i producció de l’edició
Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona
Disseny gràfic
Setanta
Assegurança
Salomó & Bonet Godó