Indicadors de salut local - Salut pública

Sistema d’Indicadors de Salut Local (ISL)

El Sistema d’Indicadors de Salut Local és una eina que proporciona informació rellevant i estructurada sobre l’estat de salut dels municipis i mostra la seva tendència al llarg del temps.

Infografia resum del Sistema d'indicadors de salut local

Realitzar una aproximació a l’estat de salut de la població dels diferents municipis.
Identificar problemes i desigualtats en salut.
Facilitar la presa de decisions en polítiques municipals de salut: priorització d’intervencions, disseny de plans locals, avaluació d’actuacions realitzades...
Promoure una cultura d’informació estructurada i d’interpretació i explotació de les dades.

Demografia (creixement poblacional, moviments migratoris, envelliment i projeccions poblacionals)
Salut sexual i reproductiva (natalitat, fecunditat, interrupcions voluntàries de l’embaràs, parts i infeccions de transmissió sexual)
Morbiditat (cirurgia major ambulatòria, ingressos hospitalaris i atenció ambulatòria de la salut mental)
Mortalitat (evolució de la mortalitat, causes de defunció, mortalitat prematura, defuncions evitables i esperança de vida de la població)
Accidentalitat viària (característiques dels accidents amb víctimes, col·lectius vulnerables, bicicletes i altres vehicles amb motor, i alcoholèmia)
Socioeconòmica (renda disponible, desocupació i accés a l'habitatge)
Qualitat de l’aire (diòxid de nitrogen i partícules en suspensió amb un diàmetre inferior a 10 micres)

El sistema d’indicadors es troba disponible per als ajuntaments a través de dos recursos:

Informes. Documents elaborats anualment on es presenten fins a un centenar d’indicadors de salut local:
- Informes individualitzats per a cadascun dels municipis de més de 10.000 habitants que ho sol·licitin.
- Resums executius que destaquen les principals dades dels informes individualitzats.
- Un informe global amb les dades del conjunt de municipis de més de 10.000 habitants.
Quadre de comandament. Conjunt d’indicadors interactiu i disponible en línia.

Municipis de més de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona.

L’informe ISL és un recurs disponible al Catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona.

Període de sol·licitud: del 3 de desembre de 2024 al 31 de desembre de 2025.

Un cop sol·licitat es pot obtenir accés al quadre de comandament participant als tallers formatius per aprendre a utilitzar aquesta eina, que es realitzen periòdicament.

Persona de contacte:

Ivana López: ssp.infoanalisi@diba.cat

A través del catàleg de serveis poden sol·licitar assessorament en informació i planificació en salut pública.

Període de sol·licitud: del 3 de desembre de 2024 al 31 de desembre de 2025.

Persona de contacte:
Sònia Chavero
ssp.infoanalisi@diba.cat

Xènia Domènech: domenechdx@diba.cat
Ivana López: lopezgi@diba.cat
Clàudia Caballero: caballerolc@diba.cat
Sònia Chavero: chaverobs@diba.cat

Informe d’Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona

Aquest informe presenta més de 200 indicadors de diferents temàtiques que tenen relació amb la salut de la població. L’objectiu és conèixer l’estat de salut de la demarcació, les tendències al llarg del temps i servir de referència per a què els ajuntaments puguin comparar els resultats del seu informe de salut local.

Enllaç a l'informe d’Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona. 2024

Enllaç al resum executiu de l'informe d’Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona. 2024

Dades més rellevants de l'informe 2024

DEMOGRAFIA	Població cada cop més envellida Actualment, un de cada cinc habitants té més de 65 anys. El 2041 s’estima que serà un de cada quatre. A partir dels 85 anys, la població està feminitzada: hi ha dues dones per cada home. Dos de cada deu residents són estrangers 710.551 habitants són nascuts a l’estranger. Amèrica Llatina és el principal origen de la població nascuda a l'estranger a la demarcació (18%).
SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA	Estabilitat de les interrupcions voluntàries de l’embaràs El 2022, un de cada quatre embarassos va acabar en una interrupció voluntària de l’embaràs (9.048 casos). Una de cada tres dones que van practicar una interrupció voluntària ja ho havia fet anteriorment. Les dones entre 20 i 24 anys són les que presenten més interrupcions voluntàries de l’embaràs (25 casos per cada 1.000 dones). Fort augment de les infeccions de transmissió sexual (ITS) El 2022 es van notificar 9.521 casos d’ITS, majoritàriament se’n van diagnosticar de clamídia (5.326) i de gonocòccia (3.424). Respecte a 2021, les ITS diagnosticades gairebé es van duplicar.
MORBIDITAT	Les malalties cardiovasculars, primera causa d'hospitalització L’any 2023, el 13,8% de les hospitalitzacions van ser a causa d’una malaltia cardiovascular. Les malalties respiratòries (12,4%) i els tumors (8,8%) són la segona i tercera causa d’hospitalització, respectivament. Salut mental: diferències en l’atenció primària segons edat i sexe El 2023, els centres de salut mental infantil i juvenil van atendre 35.141 infants i adolescents. Les noies, principalment, per reacció a l'estrès greu i trastorns d'adaptació, i els nois per trastorns generalitzats del desenvolupament. La mitjana d’edat es va situar en 12,1 anys. Als centres de salut mental d’adults es van atendre 89.371 persones. Les dones, majoritàriament, per reaccions a l’estrès greu i trastorns d’adaptació, i els homes, per esquizofrènia. La mitjana d’edat es va situar en 47,8 anys.
MORTALITAT	Els tumors i les malalties cardiovasculars van causar la meitat de les defuncions L’any 2023 es van produir 29.174 defuncions. La principal causa de mortalitat en els homes van ser els tumors, mentre que en les dones van ser les malalties del sistema circulatori.
ACCIDENTALITAT VIÀRIA	Increment important dels accidents en vehicles de mobilitat personal (VMP) L’any 2023, un total de 942 usuaris de vehicles de mobilitat personal (VMP) van estar implicats en accidents amb víctimes, el que suposa un increment del 22% respecte l’any anterior.
SOCIOECONOMIA	Menys població desocupada El 2023, una de cada deu persones actives estava desocupada. Fa 10 anys, aquesta xifra era el doble, dos de cada deu.
QUALITAT DE L’AIRE	Les mitjanes anuals dels contaminants NO₂ i PM₁₀ estan lluny del llindar recomanat per l’OMS Un 31% de les estacions van superar el límit de 25 µg/m³ de NO₂ del Pla QA 2027, i un 25% van superar el límit de 25 µg/m³ de PM₁₀ del mateix pla, molt per sobre dels llindars recomanats per l’OMS, que són de 10 µg/m³ i 15 µg/m³, respectivament.