$community_name

Galeria

#MiremElPassat al carrer porta als jardins de la Maternitat una selecció de les imatges del fons fotogràfics que custodia l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Hem triat 24 imatges representatives de la vida quotidiana a casa nostra durant el primer terç del s. XX.

Les podeu gaudir als vitralls de l'edifici de l'Arxiu. Els QR us donen informació sobre la imatge i sobre el context de l'època. L'horari de visita és el mateix que l'horari d'obertura dels jardins. Gaudiu de l'entorn i de les imatges.

Fons fotogràfics al carrer

Narcís Ricart Baguer també va retratar el mercat municipal de Vic, que des de fa molts anys ha esdevingut tradició a la capital osonenca. Al mercat, que té lloc els dimarts i dissabtes de cada setmana, es poden trobar parades de tot tipus, des de productes alimentaris i roba fins a objectes antics en un entorn de 7.600 m² de superfície envoltat d’edificis gòtics, renaixentistes, barrocs i modernistes.

 

A la imatge es pot veure una parada de floristes a la Rambla de Barcelona. Precisament aquest tram es coneix com a Rambla de les Flors, atès que tradicionalment s’hi col·locaven parades d’aquest tipus. L’origen es remunta a l’any 1853 i es muntaven i desmuntaven diàriament, fins que a mitjans de la dècada de 1960 es van instal·lar les parades fixes.

 

Aquesta fotografia mostra la rua de Carnestoltes de 1915 a Barcelona, que va transitar pel passeig de Gràcia, entre l’avinguda Diagonal i la plaça Catalunya. La rua va circular per dos carrils laterals i un de central que l’Ajuntament havia disposat per crear un circuit on es regulava l’entrada de carrosses, automòbils, bicicletes, genets i màscares segons el seu volum.

L’any 1915 la Primera Guerra Mundial estava molt present al carnestoltes. Tot i que Catalunya havia quedat al marge del conflicte bèl·lic, tot feia preveure que seria un carnestoltes auster, però la rua de l'Ajuntament de Barcelona va ser tan esplèndida com el dia primaveral que va viure la ciutat: els diaris en van destacar la gran quantitat de confeti, serpentines i boles de neu, i la qualitat de les disfresses.

 

La fotografia mostra la circulació de ramat a la cruïlla del passeig de Gràcia amb el carrer Diputació. A l’esquerra es pot veure la casa Vidal Ribas, al passeig de Gràcia, un palauet neoclàssic construït durant la dècada de 1860. La casa va ser enderrocada a començaments de 1960 i actualment acull la seu de la Borsa de Barcelona.

A la imatge també es pot albirar, al darrere de la casa Vidal, el xalet de César Ortembach, construït a finals del segle XIX i que pertanyia a l’aristòcrata del mateix nom. A finals dels anys vint el xalet va acollir les oficines del Futbol Club Barcelona. Com la casa Vidal Ribas, avui aquest edifici també ha desaparegut.

 

La imatge mostra el funicular del Tibidabo, inaugurat el 1901. Va ser el primer transport d’aquest tipus construït a Catalunya i, justament per aquest motiu, va esdevenir la principal atracció del Parc. Té una longitud de 1.130 metres amb un desnivell de 275 metres.

Es pot veure l'estructura de l'aeri del Tibidabo, inaugurat el 1915 i a mà dreta, l’Observatori Fabra, construït el 1904. 

 

Titulars de l’equip del FC Barcelona a la final de la 16a edició del Campionat de Catalunya de la temporada 1914-1915, entre el RCD Espanyol i el FC Barcelona, celebrada el 7 de març de 1915. El partit va acabar amb la victòria del RCD Espanyol per 4 gols contra 0 del FC Barcelona. El camp de joc va ser Terrassa i l’àrbitre Francesc Domènech. Gols: López 10’; López 15’; Tormo 17’; Tormo (segona part). D’esquerra a dreta: Eugeni Tarré, Ignasi Segarra, Percival Wallace, Josep Reguera, Alfred Massana, Lluís Bru (porter, al darrere), Ramon Torralba, Manuel Amechazurra, Josep Costa, Paulino Alcántara, Enric Peris.

El futbol va ser sens dubte l’esport més popular a la capital catalana al llarg del segle XX. El van introduir ciutadans d’origen suís (Joan Gamper), britànic (els germans Ernest i Arthur Witty) o alemany (Udo Steinberg), sovint instal·lats a Barcelona per motius laborals i ben connectats amb els cercles financers de la ciutat, o bé per catalans (com l’empresari Gaspar Matas, fundador del Palamós FC, el club de futbol degà de Catalunya fundat el 1898) que havien descobert aquest esport en les seves estades a Anglaterra. Les associacions i els clubs van expandir la popularitat del futbol.

 

La imatge mostra un partit de futbol al camp de l’Europa, amb el temple de la Sagrada Família al fons, l’any 1917. El Club Esportiu Europa, fundat l’any 1907, va jugar en aquest camp entre 1912 i 1920. El terreny de joc s’estenia entre els actuals carrers de Marina, Lepant, Provença i Rosselló, ara travessat per l’avinguda Gaudí.

El temple de la Sagrada Família es va començar a construir el 1882. En el moment de la fotografia Gaudí encara vivia i, després d’acabar les obres de la Colònia Güell i del Park Güell, es va dedicar en exclusiva a la construcció del temple. La data prevista d’acabament de les obres s’ha fixat al 2026, cent anys després de la mort de l’arquitecte reusenc.

 

La imatge mostra una prova de salt de perxa que va tenir lloc al Festival Atlètic del Sindicat de Periodistes Esportius, celebrat el 8 de desembre de 1912, amb l’objectiu de recollir fons per a la Caixa de socors dels periodistes esportius. El festival va tenir lloc al camp del FC Barcelona, anomenat «l’Escopidora» i ubicat als carrers Indústria (actualment París), Urgell, Villarroel i Coello (actualment Londres). A la imatge es pot veure l’atleta Folch, de l’Universitari FC, qui va ser el guanyador amb un salt de 2,40 m. La perxa és de bambú, un material flexible que va revolucionar el salt amb perxa fins que es va començar a utilitzar la fibra de carboni.

Els inicis de l’atletisme a Barcelona estan lligats al futbol, fins al punt que la Federació Catalana de Futbol s’encarregava d’organitzar alguns esdeveniments atlètics. El 1909 es van disputar les primeres competicions atlètiques a Catalunya, amb motiu de la inauguració del camp del FC Barcelona a les instal·lacions del carrer Muntaner, que posteriorment van dependre del RCD Espanyol. La Federació Atlètica Catalana es va crear el 2 de setembre de 1915.

 

Imatge que mostra un moment de la prova del Quilòmetre Llançat, celebrada el 27 d’agost de 1911 i que consistia en un test de velocitat des de la cruïlla dels actuals passeigs de Vilanova i Vilafranca a Sitges. Organitzada per l’entitat Moto Club Deportivo Barcelona, el gran triomfador va ser Jaume Duran, amb un temps de 48 s. Duran, d’origen tortosí, també va guanyar la Copa de Motos Lleugeres, celebrada el mateix dia amb un temps de 2 h 27 min i 14 s.

El motociclisme ha tingut sempre una gran tradició a Catalunya. Els seus orígens estan vinculats amb el ciclisme, com la Sociedad de Velocipedistas, creada el 1891 i interessada en el motociclisme, o la primera cursa de motocicletes, automòbils i bicicletes de la península que es va celebrar a Barcelona el 10 de desembre de 1899. El 1903 el mecànic Miquel Villalbí va crear la primera motocicleta catalana, que portava el seu cognom i, deu anys després, es va fundar el Moto Club Deportivo Barcelona, que va ser reemplaçat el 1916 pel Reial Moto Club de Catalunya.

 

La fotografia va ser capturada durant el X Concurs Internacional Lawn-Tennis celebrat el 14 d’abril de 1912 a les pistes del Catalunya Lawn-Tennis Club, situades al carrer Muntaner aproximadament entre els actuals carrers de Marià Cubí i de Madrazo, a Barcelona. A la imatge, les germanes Dolors (Lolita) d’onze anys, a la dreta, i Lluïsa Marnet, de dotze anys, a l’esquerra. Lluïsa va ser la guanyadora de la prova per a senyoretes amb avantatge davant la britànica Carmen Witty Cotton per 6/1, 5/7, 6/0. Les germanes Marnet també van competir en la prova de dobles del Campionat de Barcelona, celebrat durant la mateixa competició, davant les germanes Lidia i Carmen Witty Cotton, aquesta darrera guanyadora de l’esmentada copa.

Per tal que les seves filles esdevinguessin esportistes, el pare de Dolors i Lluïsa, Leo Marnet, d’ascendència francesa, va fer construir una pista de tennis al jardí de la casa que tenien a la cantonada del carrer Montserrat amb el carrer de Sant Segimon, a Vic. Lluïsa Marnet va guanyar el campionat d’Espanya els anys 1912, 1915 i 1921 i el campionat de Catalunya consecutivament entre els anys 1921 i 1924.

 

La imatge mostra la prova de relleus de 800 m per equips que va guanyar el Catalunya Atlètic Club (C.A.C) amb un temps d’1 min 48 s. A la dreta es pot veure Jaume Nin Fortuny, que participava pel Club Gimnàstic de Tarragona. Nin va ser campió de Catalunya i Espanya entre 1916 i 1924 de diferents disciplines atlètiques (110 tanques, llançament de disc, llançament de pes i llançament de javelina).

La prova va tenir lloc en el marc dels Campionats de Catalunya de la Real Federació Atlètica Catalana, celebrats durant els mesos de setembre i octubre de 1918, al camp de futbol del RCD Espanyol, conegut popularment com «Camp de les Faves». Aquest camp ocupava els carrers Muntaner, Indústria (actualment París), Casanova i Coello (actualment Londres) a tocar de l’Hospital Clínic.

 

Pioner del ciclisme a Catalunya, Joan Martí i Viñolas (1887-1978) era conegut com a Martí de la Garriga. A la imatge es pot veure com el ciclista portava dues cambres inflables de pneumàtic de recanvi envoltades al coll, per si es punxaven les rodes. Martí va guanyar la Copa Stadium del Campionat de Catalunya, celebrada el 3 de juny de 1912, amb un recorregut de 120 km entre Barcelona i Mataró. Hi van participar 19 corredors. Martí va córrer amb una ciclo Sanromà i pneumàtics Continental.

El 1913 aquest ciclista va guanyar la Volta a Catalunya, la Volta al País Basc i el Campionat d’Espanya de Ciclisme. Abans de competir acostumava a preparar una peculiar combinació de fruita, sucre i cafè.

 

La nova Casa de Maternitat va començar la seva etapa el 1877 amb l’adquisició de la finca de can Caballé per part de la Diputació de Barcelona. La finca es trobava ubicada a l’encara vila independent de Les Corts, en un entorn rural fora de ciutat que proporcionava sol i aire pur. La construcció del recinte es va iniciar el 1890 i es va perllongar durant gairebé setanta anys.

El pavelló Prat de la Riba, batejat amb aquest nom en record del president de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya després de la seva mort el 1917, estava destinat a criatures menors de set anys. La construcció, encarregada a l’arquitecte Josep Bori (1866-1938), es va perllongar al llarg de vint anys fins a la seva inauguració el 1928. El pavelló Prat de la Riba comptava amb dos patis interiors destinats a l’esbarjo infantil que eren una bona mostra de les solucions sanitàries del recinte de la Maternitat, atès que reunien les condicions de protecció dels corrents d’aire del nord i a la vegada permetien l’entrada de sol a l’hivern i de la marinada a l’estiu.

La imatge mostra un grup d’alpinistes al pic de l’Aneto, el 1913, fotografiats per Emili Juncadella Vidal. Aquest fotògraf va ser membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpí francès, pioner de l’alpinisme i de l’excursionisme i un dels primers a coronar cims de 3.000 m com els Gourgs Blancs, la Maladeta, Cabrioules o el mateix Aneto. Juncadella també va ser un gran viatger, i al llarg de la seva vida va fer nombroses fotografies amb la seva càmera estereoscòpica.

L’excursionisme va ser una activitat molt arrelada a la societat catalana des de finals del segle XIX. Tal com passava a bona part dels països europeus, aquesta activitat estava vinculada a Catalunya amb la descoberta de les arrels del passat, la cultura, la llengua i el patrimoni i, de pas, representava un major contacte amb la natura. El Noucentisme, en paral·lel, va impulsar el desenvolupament científic, literari i artístic.

>

 

L’automobilisme ha estat tradicionalment una disciplina esportiva vinculada amb famílies benestants catalanes. El 1903 es va fundar l’Automòbil Club de Barcelona, que a partir de 1910 es va anomenar Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Entre els seus fundadors hi havia l’empresari i metge Enric Cera, i el pintor Ramon Casas. El 1908 el club va organitzar la primera cursa disputada a Espanya, la Copa Catalunya d’Automobilisme. Un altre popular club automobilístic va ser la Penya Rhin.

 

El fons del fotògraf Narcís Ricart Baguer conserva una sèrie d’imatges de la vila costanera de Tossa de Mar, entre elles aquesta que mostra les amigues nord-americanes de la seva filla Mercè. Aquesta localitat de la comarca de la Selva és famosa per les seves platges, boscos i l’emblemàtic castell, ubicat dins el recinte de l’antiga vila, l’únic exemple de població medieval fortificada en la costa catalana. Durant la primera part de la dècada de 1930 Tossa va esdevenir la residència de nombrosos artistes europeus d’avantguarda com ara Marc Chagall o André Masson. Quan Ricart va fer la foto la vila tenia 1.442 habitants.

 

El procés de producció d’arròs és laboriós. Una vegada s’ha fet la collita d’arròs entre els mesos de setembre i octubre, es deixen els camps tal com estan fins al novembre, moment en què es comença a aplanar el terreny. Posteriorment, s’inunden els camps, que es mantenen així fins al gener quan comencen a dessecar-se. Durant els mesos de febrer, març i abril s’executen les tasques de preparació del terreny i es procedeix a la inundació dels camps amb la menor aigua possible. La sembra d’arròs es porta a terme entre abril i començaments de maig. Durant el mes de juny s’arrenquen les males herbes i l’arròs que no s’ha desenvolupat. A començaments de setembre es redueix el nivell d’aigua i s’inicia la recol·lecció de l’arròs, que es pot perllongar fins a l’octubre.

L’any 1934 el diari El Día Gráfico va convocar un concurs fotogràfic per a aficionats amb el nom “Catalunya 1934”. Es van establir sis grups temàtics per als participants: paisatges, la Catalunya pintoresca, indrets històrics de Catalunya, folklore català, la Catalunya agrícola i la Catalunya industrial.

 

El ritme de les estacions ha marcat tradicionalment el ritme de la vida al món rural. Potser per això els revolucionaris francesos van crear el 1793 un calendari organitzat d’acord amb els fenòmens naturals i de l’agricultura: així els mesos de setembre, març i juny van ser anomenats veremari (per la verema), germinal (per la llavor) i messidor (per la collita).

El fotògraf Narcís Ricart Baguer va capturar moltes escenes rurals, com aquesta treballant el fenc a l’Ametlla del Vallès, on la plana vallesana ha configurat al llarg del temps un paisatge plenament agrícola.

 

Els mesos estiuencs de juliol, agost i setembre també són els mesos de collita de la verema. Segons el clima, la verema varia d’un mes a l’altre, perquè com diu la dita: “Si per l'agost se senten trons, els raïms seran bons” o: “El setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor”.

La paraula verema prové del llatí “vindemia” i vol dir arrencar el fruit de la vinya. Les referències escrites més antigues es troben en textos de l’antic Egipte de fa més de cinc mil anys. A casa nostra els fenicis van ser els introductors d’aquesta tradició mil·lenària.

 

La temàtica de marina ocupa una part destacada en la producció fotogràfica de Narcís Ricart Baguer. Un exemple és aquesta imatge que mostra una dona cosint xarxes, un ofici artesanal realitzat majoritàriament per dones vinculades al mar o a l’activitat marítima que realitzen els seus familiars.

Tradicionalment les eines que s’acostumaven a utilitzar per cosir les xarxes eren la navalla i l’agulla de teixir. Amb el pas del temps, però, aquest ofici ha perdut força.

 

Narcís Ricart Baguer va capturar oficis tradicionals amb la seva càmera fotogràfica, com aquesta que mostra la fabricació de teules i maons. Es tracta d’una feina molt antiga que passa per diferents processos d’elaboració: maduració, humidificació, emmotllament, assecat i cocció, entre altres.

Amb el pas del temps oficis com aquest s’han esvaït progressivament, però gràcies a l’obra de fotògrafs com Ricart els tenim encara presents.

 

L’autor d’aquesta fotografia va ser Alfred Palé, originari de Portbou. Va concórrer al concurs “Catalunya 1934” amb aquesta única fotografia que retrata a un esmolet, un ofici en vies de desaparició als nostres dies.

L’any 1934 el diari El Día Gráfico va convocar un concurs fotogràfic per a amateurs amb el nom “Catalunya 1934”. Es van establir sis grups temàtics per als participants: paisatges, la Catalunya pintoresca, indrets històrics de Catalunya, folklore català, la Catalunya agrícola i la Catalunya industrial.

S’hi van presentar al voltant de 2.200 fotografies i en conjunt suposa un excel·lent exemple de les practiques fotogràfiques de la década de 1930 a Catalunya, amb un predomini de la tradició pictorialista sobre els nous corrents modernistes.

 

El fotògraf Narcís Ricart Baguer va capturar aquesta instantània d’un grup de treballadores planxant roba a la nau industrial “Lavados a Seco S.A.”. Aquesta empresa de tintoreria estava situada al carrer de Buenos Aires 6 de Barcelona, molt a prop de la plaça de Francesc Macià. Aquest exitosa empresa comptava amb una trentena de sucursals a la capital catalana.

 

L’ofici de sereno és un dels oficis que han desaparegut al llarg del temps, però en el passat va ser molt popular. Narcís Ricart Baguer va capturar aquesta trobada de tres serenos davant de la icònica església de Santa Maria del Mar.

El sereno era el vigilant nocturn que rondava de nit a les poblacions de certa importància. El cos de serenos va ser creat el 1834 i el seu patró era l’Àngel Custodi, popularment conegut com àngel de la guarda. Vestien amb uniforme, abric i barret blau fosc i portaven un grapat de claus amb una cadena a la cintura. Algunes de les funcions dels serenos era perseguir els lladres, obrir els portals dels habitatges durant les hores de nit o posar pau entre baralles de borratxos; potser d’aquí prové el seu nom atès que eren les úniques persones que aquelles hores de la nit no estaven beguts.

 

El fotògraf Narcís Ricart Baguer va capturar aquesta escena de tres estibadors fent un descans al port de Barcelona al primer terç del segle XX. Situat als peus de la muntanya de Montjuïc, el port ha estat tradicionalment un element clau en la consolidació industrial de la ciutat comtal.

Uns anys abans de la captura de la fotografia i, en el context de la Primera Guerra Mundial, el port havia estat una zona de comerç neutral tant pels Aliats com per les Potències Centrals implicades en el conflicte bèl·lic.

 

Al llarg del temps s’han perdut oficis tradicionals, com el lleter, el pregoner o el venedor ambulant de gelats. Tots ells formaven part de feines realitzades al carrer i que, per aquesta raó, facilitaven un major contacte entre les persones.

Son oficis perduts, però gràcies a fotògrafs com Narcís Ricart Baguer podem recuperar-ne la memòria. Avui els venedors de gelats treballen generalment en un lloc fix i els oficis s’han hagut de reinventar en el món de la globalització.

 

Narcís Ricart Baguer acostumava a capturar escenes de la vida quotidiana amb una gran tècnica fotogràfica. Aquesta imatge del joc tradicional de trencar l’olla és una prova: una harmoniosa composició de grup que transmet a la vegada l’espontaneïtat de les persones que hi prenen part.

Sembla que l’origen d’aquest joc, també conegut com joc de la pinyata, prové de la Xina medieval per celebrar l’any nou i que va ser el famós comerciant i viatger venecià Marco Polo qui va portar aquesta tradició a Europa adaptant-la a la festivitat de la quaresma. A Catalunya, molts pobles celebraven en el passat el ball de la pinyata durant el primer diumenge de quaresma, que acabava amb el trencament d’una o dues olles farcides de petits regals o dolços.

 

A cavall entre la temàtica de marina i de la vida quotidiana, Narcís Ricart Baguer ens ha deixat imatges tan boniques com aquesta. Una senzilla imatge d’un nen jugant a fer navegar un vaixell al Port de la Selva dona peu al fotògraf a jugar amb el joc de llums i ombres del reflex de l’aigua, i a l’espectador a visualitzar una escena que podria ser una metàfora d’allò que somiem durant la infantesa.

 

La primera Casa de Maternitat va ser creada el 1853 al Raval de Barcelona, però aviat les seves instal·lacions es van quedar petites, de manera que es va buscar un nou emplaçament. La nova Casa de Maternitat va començar la seva etapa el 1877 amb l’adquisició de la finca de can Caballé per part de la Diputació de Barcelona, en un entorn rural fora de la ciutat que proporcionava sol i aire pur. La construcció del recinte es va iniciar el 1890 i es va perllongar durant gairebé setanta anys.

L’alimentació de les criatures era una tasca fonamental que sustentaven les dides. Aquestes podien ser internes o externes. Les dides internes residien a la mateixa Casa i sovint eren dones del món rural que es desplaçaven a la capital buscant ingressos, mentre que les externes cuidaven a les criatures al domicili on residien i les alletaven fins als cinc anys, moment en què es decidia si retornaven a la institució o els adoptaven com un membre més de la família. La manca de dides va ser crònica al llarg de la història de la Casa de Maternitat i la despesa econòmica que comportaven sempre va representar una partida molt destacada del pressupost.

 

El fotògraf Narcís Ricart Baguer acostumava a capturar escenes de la vida quotidiana amb gran mestratge tècnic, com aquesta que mostra dos nens jugant entre pallers a Taradell, Osona. Una simple composició de dues persones amb un element central dominat per una escala configuren un harmoniós joc de llums i ombres que dona lloc a una escena bucòlica.

La localitat de Taradell, situada a pocs quilòmetres de Vic, es troba en un petit altiplà als inicis del Montseny i està envoltada de boscos de pinedes, alzinars i rouredes. Quan es va realitzar la fotografia el municipi tenia al voltant de dos mil habitants; avui n'ha triplicat la població.