L'SPAL
El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) és l'oficina tècnica de la Diputació de Barcelona especialitzada en matèria de patrimoni arquitectònic.
Està format per un equip humà multidisciplinari que inclou arquitectes, arqueòlegs, historiadors, documentalistes i historiadors de l'art, entre d'altres.
Des de l'any 1914, dona suport als ajuntaments en la salvaguarda i posada en valor del seu patrimoni arquitectònic, monuments i centres històrics, amb assessorament i suport tècnic, científic i econòmic.
Història
El Servei va ser fundat per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba, el 9 de juny de 1914 amb el nom de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM), i sota els auspicis de l'Institut d'Estudis Catalans, arran de la "Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments".
Va començar a actuar el gener de 1915, essent el primer organisme d'una administració pública espanyola dedicat a la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental.
El 31 d'octubre de 1986, va canviar la seva denominació a Servei de Patrimoni Arquitectònic i, el 1993, se li va afegir l'adjectiu Local; el canvi de nom va significar el traspàs de l'Àrea de Cultura a la de Cooperació.
Entre els anys 1915 i 1929, la seu del Servei va ser al Palau de la Generalitat. Des del 1929 i durant seixanta anys, les Cases dels Canonges, restaurades per Jeroni Martorell. Des del 1989 ocupa part de la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló, l'Edifici del Rellotge, construït en 1868 pel mestre d'obres Rafael Guastavino.
El Servei, alliberat de la funció de catalogar i d'altres impròpies de l'administració local (assumides des del 1981 pel govern autonòmic), ha aprofundit des de llavors en la definició d'un sistema de treball que, en sintonia amb els principis establerts per Jeroni Martorell, permeti afrontar els reptes actuals de la restauració del patrimoni monumental. Aquest és el Mètode SCCM (anomenat així en record de la denominació original del Servei).
L'any 1998 va obtenir el Premio Nacional de Cultura del Ministerio de Cultura i el 2014 va complir 100 anys. Per celebrar-ho es van organitzar diverses activitats, entre elles un cicle de conferències i una exposició.
En poc més de cent anys, el Servei ha tingut cinc directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), Antoni González Moreno-Navarro (1981-2008), Joan Closa Pujabet (2008-2019) i des d'octubre de 2019, José Luis Sanz Botey.