Comparteix

Habitatge

Soroll

CONTEXT

© Ko Backpacko / Shutterstock.comAquesta fitxa tracta d´abordar el soroll i la contaminació acústica com a factor a millorar dins de l´habitatge per les seves conseqüències negatives en relació a la salut.

Llegir +/-

El soroll, des del punt de vista arquitectònic, es pot classificar en:

  • Soroll d'impacte, quan és produït per xocs entre sòlids i posteriorment es propaga per l'aire i els sòlids. És el més difícil d’eliminar i es dona en habitatges que no tenen la capacitat d’interrompre el soroll d’impacte provinent dels habitatges veïns.
  • Soroll aeri, és aquell que s'origina a l'aire i es propaga per ell directament. Pot passar d'un medi a altre; la transmissió es realitza en funció de l’estanqueïtat del material, la massa el material i la combinació de materials diferents; una paret més densa i gruixuda aïlla més del soroll aeri. Es dona especialment en el cas de fusteries que no tanquen bé.

Els estudis epidemiològics mostren prou evidència sobre la relació entre exposició a soroll ambiental i efectes adversos sobre la salut. Per aquest motiu, la contaminació acústica es considera no només una molèstia ambiental, sinó també un problema de salut pública. En aquest sentit, l'habitatge ha de ser un espai que permeti aïllar-se i protegir-se del món exterior.

La relació entre l'excés de soroll a l'ambient i les malalties cardiovasculars ha estat demostrada en diversos estudis. Darrerament s'ha pogut concretar que el soroll afecta especialment a les persones de més de 50 anys. En concret, per cada 10 decibels més de soroll dels recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es registra un increment del risc d'infart del 14%. En el cas de les persones més grans de 65 anys, aquest risc augmenta fins el 27%. Altres efectes associats són: disminució temporal o permanent de la capacitat auditiva, irritabilitat, interferències en el son que produeixen: cansament, disminució del rendiment, disminució de la concentració en el treball, alteracions del metabolisme, del sistema nerviós central, del sistema neurovegetatiu, etc

 

OBJECTIU

Garantir el confort acústic a l´habitatge i disminuir les patologies associades a l´excés de soroll.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a persones usuàries

En els casos d'excés de soroll d'impacte dels veïns:

  • Trencament dels ponts acústics en la mesura del possible. Davant d’un edifici ja existent que tingui problemes vinculats als ponts acústics, aquests es podran millorar però difícilment eliminar.
  • Instal·lació d’un paviment flotant amb una barrera acústica, per la part superior, que permeti reduir el soroll d'impacte. També es poden instal·lar altres absorbents com és el cas de les catifes.
  • Instal·lació d’un absorbent acústic al sostre o parets que pugui interrompre el medi pel que es transmet o esmorteir l'impacte.
  • Aïllament de conductes, canonades i baixants.

En els casos d'excés de soroll aeri dels veïns:

  • Estanqueïtat dels tancaments i ús de vidres amb atenuació acústica, com els dobles vidres amb gasos nobles, com el gas argó i els vidres laminats. Caldria triar vidres amb cambra que no continguin SF6 (Hexafluorur de sofre). 
  • Introducció de més massa als tancaments (doble paret, emplenar les càmeres d’aire que no tenen aïllament).
  • Utilització de materials específics d'aïllament com el suro i combinar diferents materials.


Propostes i recomanacions per a l´administració

  • Campanyes d´educació ambiental i sensibilització dirigides a la comunitat veïnal per prevenir comportaments que puguin generar sorolls que afectin la convivència.
  • Identificació d’entorns amb conflictivitat veïnal associada al soroll a partir de les pròpies denúncies efectuades per la comunitat o del treball de serveis comunitaris, per poder portar a terme accions de sensibilització específica i mediació.
  • Ús d’eines alternatives a través de les quals els ajuntaments poden detectar mancances en protecció de soroll com són les cèdules d'habitabilitat, els informes tècnics o els certificats d'eficiència energètica entre d'altres i proposar la intervenció més adequada.
  • Establiment d'ajuts econòmics per facilitar la millora dels habitatges en relació al soroll. Pot ser interessant identificar els entorns amb majors problemes de soroll al municipi per tal de prioritzar-ne la intervenció en el cas que les causes siguin difícils de resoldre.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • Reial decret 1371/2007, de 19 d´octubre, pel qual s´aprova el document bàsic DB-HR Protecció contra el soroll, del Codi tècnic de l´edificació i es modifica el Reial Decret 314/2006, de 17 de març pel qual s´aprova el Codi tècnic de l´edificació.
  • Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.
  • Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s´aprova el Reglament de la Llei 16/2002.
  • Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.
  • Reial decret 1367/2007, de 19 d´octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, de soroll, pel que fa a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.
  • Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l´elaboració dels mapes de capacitat acústica.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

ALTRES FITXES DE LA GUIA

  • Àmbit equipaments. Condicions saludables. Fitxa "Soroll"
  • Àmbit Espai Públic. Medi ambient, canvi climàtic i sostenibilitat. Fitxa "La contaminació acústica"
  • Àmbit Habitatge. Entorn saludable. Fitxa "Confort acústic"
  • Àmbit Planificació urbana. Medi ambient, canvi climàtic i sostenibilitat. Fitxa "Contaminació acústica"
  • Àmbit Habitatge. Fitxa "Confort acústic"

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dt., 11 de maig 2021 13:32:02 +0000