Comparteix

Espai públic

La gestió de riscos del verd urbà: al·lèrgies al pol·len i accidents

CONTEXT

© enzozo / Shutterstock.com

El verd urbà és un dels elements que poden ajudar a moderar el microclima a les places i carrers de les ciutats. Contribueix a la reducció de la contaminació atmosfèrica, genera confort tèrmic i pot atenuar l’excés de soroll (p.ex. ombra, atenuació de la calor gràcies de la evapotranspiració de l’aigua de les plantes). A banda del conjunt d’evidències científiques sobre els beneficis del verd urbà per a la salut física i mental dels adults i els infants. Tot i això s’ha de tenir present que el verd urbà pot accentuar problemes d’al·lèrgies al pol·len i provocar accidents per caigudes de branques per tant, cal una gestió adequada dels riscos del verd urbà.

L'estratègia reproductiva de les espècies del verd urbà dona lloc a la generació d'espores i pol·len que es dispersen per l'aire i entren en contacte amb les mucoses humanes, per via respiratòria i/o ulls. El contingut de les espores i el pol·len, en quantitat suficient, pot desencadenar reaccions al·lèrgiques en individus sensibles.

Llegir +/-

Davant l'increment de malalties respiratòries a les ciutats, cal tenir en compte aquest tipus de reaccions al·lèrgiques. Es calcula que entre un 2-5% de la població general és al·lèrgica a algun tipus de pol·len. Estudis recents mostren que les persones que viuen en ambients urbans pateixen un 20% més d’al·lèrgies que les persones que viuen en pobles. A més, l’ús excessiu de només unes poques espècies de verd urbà produeix una concentració més elevada del pol·len monoespecífic en determinades estacions de l’any (Cariñanos & Casares-Porcel 2011).

Cal tenir en compte, a més, que s’espera un major nombre de població afectada per al·lèrgies en els pròxims anys degut a l’increment de la producció de pol·len per part de les plantes. Aquest fet s’explica per l’augment de la temperatura derivada del canvi climàtic, que donarà lloc a una ampliació de la durada de l’època de pol·linització. Altres efectes del canvi climàtic, com poden ser la falta de pluges o les onades de calor, juntament amb la presència de plantes invasores, determinaran la tipologia de vegetació existent a les ciutats, afectant el pol·len que es desenvoluparà i les seves respectives al·lèrgies

Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l'aparell respiratori com l'asma (dificultats respiratòries), la rinitis (degoteig de mucositat al nas) i la conjuntivitis (plorera d'ulls); malalties de la pell com l'èczema i la urticària, o amb aquelles reaccions greus d'inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l'aparell respiratori i/o el cardiovascular (anafilaxi).

D’altra banda, es poden produir accidents per caiguda de branques o d’arbres a l’espai públic. Aquests accidents poden ser no previsibles quan hi ha causes de força major,(p.e. un temporal), però la majoria de vegades tenen una causa que es pot detectar si es fa una gestió adequada de l’arbrat.

 

OBJECTIU

  • Evitar en la mesura possible les situacions que generen reaccions al·lèrgiques, bé restringint l'ús de determinades espècies o bé establint protocols de gestió de l'arbrat per evitar l'etapa de pol·linització.
  • Disminuir la probabilitat de producció de danys a les persones o béns per la fractura i caiguda de branques o arbres.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

  • A l’hora d’escollir les espècies a plantar s’haurien de prioritzar les espècies autòctones que produeixen menys pol·len i que facin la pol·linització per vies diferents a l'aèria (autopol·linització, insectes, etc.). Les espècies autòctones acostumen a tenir menys potencial per produir al·lèrgies (OMS, 2016).
  • Els contaminants atmosfèrics poden incrementar les reaccions al·lèrgiques al pol·len (Cariñanos & Casares-Porcel 2011). • Per prevenir els efectes de les temperatures extremes, cal tenir en compte les estacions de l’any. És bo escollir espècies caducifòlies que deixen passar els rajos de sol a l’hivern i ens protegeixen d’ells a l’estiu.
  • A més, per a una bona planificació s’ha de tenir en compte el medi i l'espai on es planta, les dimensions i la forma de les espècies, les funcions del verd urbà i la seva gestió. En aquest sentit, s'han de seleccionar les espècies menys propenses a les fractures en les zones de gran circulació de vehicles i/o persones.
  • Consultar a un especialista botànic a l’hora d’escollir quina és la millor espècie per plantar des del punt de vista dels riscos.
  • Promoure la plantació de mascles i femelles dels arbres dioics per igual. Les femelles poden generar problemes de caiguda dels fruits, alliberar més olor i generar una capa superficial relliscosa, però els mascles produeixen més pol·len. Per tant, és important trobar un equilibri (Cariñanos & Casares-Porcel 2011).
  • Per disminuir l'accidentalitat s'ha d'elaborar un Pla de Control i Gestió del Risc de l'arbrat viari del municipi que estableixi els protocols a seguir i la seva periodicitat, que inclogui una poda adequada a cada espècie d'arbre i que garanteixi una neteja de la caiguda de fulles i/o fruits a les voreres.
  • També és important la formació del personal que realitzi el manteniment de l'arbrat per tal de detectar els símptomes significatius i decidir les actuacions idònies. 
  • Especialment després de temporals o aiguats en èpoques de sequera, realitzar un control de l’estat de l’arbrat que hagi pogut patir afectacions.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA


Referències científiques:

  • Cariñanos, P., Casares-Porcel, M., 2011. Urban green zones and related pollen allergy: A review. Some guidelines for designing spaces with low allergy impact. Landscape and Urban Planning, 101(3).

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dg., 09 de maig 2021 07:51:33 +0000