Comparteix

Habitatge

Edificis d'habitatges amb espais comuns i comunitaris

CONTEXT

© oneinchpunch / Shutterstock.com

Aquesta fitxa tracta d´abordar el manteniment dels espais comuns i la necessitat d´espais comunitaris als edificis d´habitatges com a factors a considerar per les seves conseqüències positives en relació a la salut.

El mal estat dels espais comuns de l´edifici, conseqüència de la falta de manteniment, pot provocar accidents, problemes de convivència i situacions d'estrès. Els problemes més freqüents són causats per sorolls, mancances en neteja i higiene, problemes derivats d'una tinença irresponsable d'animals domèstics, males olors i presència d'humitats. És necessari fer un manteniment adequat dels espais comuns dels edificis (i indirectament dels habitatges), per tal de prevenir els problemes que poden produir sobre la salut dels veïns i veïnes.

Llegir +/-

D´altra banda, els espais comunitaris són espais comuns amb vocació de potenciar o construir comunitat, és a dir, espais col·lectius de l’edifici que potencien la relació entre les persones. Aquests poden ser els terrats, patis, passadissos, espais enjardinats, terrasses, locals, també cuines, sales d´estudi o menjadors col·lectius. Per tal d’afavorir-ne un bon funcionament cal dotar-los d’unes bones condicions espacials i arquitectòniques: il·luminació, ventilació, relació amb l´exterior, relació amb els habitatges, materials, mobiliari,...

Els espais comunitaris d'estança potencien les relacions socials entre els veïns i veïnes, tot permetent l'establiment de xarxes i la cohesió social, la qual cosa millora la salut mental i pot afavorir l’establiment de vincles que facilitin el propi manteniment d’aquests espais. Els espais comunitaris a l´aire lliure i amb vegetació potencien l´activitat física i permeten gaudir d´un mínim d’insolació al dia, la qual cosa millora tant la salut física com mental (Veure fitxa "Il·luminació").

Per l´augment dels efectes del canvi climàtic, cada vegada serà més important el disposar d´espais comunitaris i de que aquest es gestionin correctament. Evitar l´efecte illa de calor, ser un espai segur o ajudar a la integració de migrants pel canvi climàtic seran funcions importants d´aquests.

En qualsevol cas, cal ser conscients que els potencials valors positius dels espais comunitaris poden veure’s afectats si no s’hi donen unes adequades condicions d’ús i manteniment, i això pot anar en detriment de la pròpia convivència.

 

OBJECTIU

  • Millorar les condicions de manteniment i ús dels elements comuns dels edificis d’habitatge per millorar la qualitat ambiental interior i disminuir els conflictes veïnals.
  • Fomentar l’existència d’espais comunitaris i de qualitat als edificis d´habitatges pel seu valor en favor de la cohesió social i l´activitat física.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

Propostes i recomanacions per a la promoció d´habitatges (pública i privada)

  • Promoure patis o jardins comunitaris als edificis d’habitatge que actuin com a catalitzadors de l´activitat social de la comunitat i potencien l’activitat física
  • Preveure la creació d’espais de trobada als accessos als habitatges.
  • Preveure espais comunitaris, tant oberts com tancats, on la comunitat pugui dur a terme diferents activitats.
  • Preveure espais comunitaris neutres i flexibles que permetin l´adaptabilitat a diferents funcions i activitats
  • Preveure espais de guardat de material als espais comunitaris: joguines, bicicletes, carritos, taules, cadires, eines,....
  • Preveure equipaments quotidians als edificis d’habitatges amb varietat d’activitats per a diferents persones i horaris que s’ajustin a les necessitats de cura de la llar.


Propostes i recomanacions per a les persones usuàries i la comunitat de veïns

Per poder gaudir dels espais comuns i comunitaris d’un edifici caldrà:

  • Conservar i mantenir els espais comuns i comunitaris de l'immoble. Això haurà d’incloure tant el manteniment dels seus serveis i les condicions estructurals, d'estanqueïtat, habitabilitat i seguretat, com preveure’n la neteja i l’ordre i evitar la generació de soroll, entre d’altres.
  • Treballar la convivència i el sentiment de pertinència a la comunitat de veïns i veïnes.

En cas de manca de manteniment, les persones afectades i/o la presidència de la Comunitat posarà la situació en coneixement de l´administració per que pugui implementar mesures de resolució i mediació.


Propostes i recomanacions per a l´administració

Mesures relacionades amb la convivència

  • Activar programes de conscienciació i sensibilització per a la ciutadania en relació a la importància del manteniment dels habitatges i dels espais comuns de l’edifici.
  • Establir programes d’acompanyament a les comunitats per facilitar-ne la constitució i el funcionament a partir de la potenciació del sentiment de pertinència i el compromís en la cura i manteniment dels espais comuns. Aquests programes s’hauran de complementar amb programes de mediació que facilitin la resolució de conflictes.
  • Elaborar ordenances municipals de convivència ciutadana.

Mesures per facilitar el correcte manteniment de l’edifici:

  • Establir ajuts municipals a la rehabilitació i/o convenis de rehabilitació, quan existeixen dificultats econòmiques per poder garantir la conservació de l'edifici.
  • Vetllar per l'estricte compliment de les obres de manteniment previstes al Llibre de l'edifici i en les ITEs (Inspeccions Tècniques de l’Edifici).

Mesures per assegurar el compliment del deure de conservació i rehabilitació:

  • Establir programes d’inspecció dels edificis per comprovar les seves condicions d'habitabilitat i ús.
  • Impulsar mesures d'intervenció administrativa (declaracions d'inhabitabilitat, ordres d'execució, expropiacions per incompliment dels deures de conservació i rehabilitació...).
  • Desenvolupar mesures sancionadores relacionades amb el mal estat de la finca.
  • Activar programes de conscienciació i sensibilització per a la ciutadania en relació a les obligacions (drets i deures) dels propietaris i llogaters o altres ocupants.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

  • Cooperativa d´habitatges La Borda. – Districte Sants-Montjuïc, Barcelona. Edifici de 28 habitatges i espais comuns per potenciar la vida comunitària. Amb la col·lectivització d’alguns usos (bugaderia, espai de convidats, cuina i menjador grans) s’aprofiten els recursos espaials i d’aparells.
  • Col·loquis per fomentar la convivència veïnal. El Consorci d’acció social de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot han impulsat aquest cicle de debats per tal que es comparteixin experiències i s’exposin temes que preocupen als veïns i veïnes per tal de trobar solucions als conflictes dins d’un mateix edifici.
  • Programa de suport a les comunitats de veïnes i veïns. – Mataró. El Servei de Civisme i cooperació de l’ajuntament, prestat per Creu Roja, té com objectiu donar suport i assessorament a comunitats per tal d’oferir solucions a problemàtiques que posen en risc la convivència de les comunitats.
  • Pla d’ajudes per fomentar usos comunitaris als terrats.- Barcelona. L’ajuntament ofereix subvencions per transformar i recuperar aquests espais de coberta en desús amb usos mediambientals, energètics i comunitaris.
  • GUIA VEÏNAT + - Vic. Guia de suport amb recomanacions pràctiques per ajudar en la gestió de les comunitats de veïns. Incorpora temes organitzatius de la comunitat, bones pràctiques de bon veïnatge i eficiència energètica de l’edifici.
  • Projecte d’intervenció en les comunitats de veïns i veïnes.- Santa Coloma de Gramenet. L’ajuntament va posar en marxa un procés informatiu personalitzat sobre el correcte funcionament de les comunitats i els seus principals problemes a nivell d’estructura, gestió i convivència. I alhora, impulsaren un procés formatiu per a la correcta gestió de les comunitats i la millora de la convivència veïnal introduint la mediació i la gestió de conflictes.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

  • Llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes
  • Real decreto 233/2013, de 5 de abril, pel qual es regula el Plan estatal de fomento del alquiler de viviendas, la rehabilitación edificatòria y la regeneración y renovación urbanas
  • Decret 141/2012, de 30-10-2012, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.
  • Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
  • RD 314/2006, de 17 de març, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.
  • DB HS salubridad CTE. Reglas y procedimientos para cumplir las exigencias mínimas de slalubridad en los edificios. HS1: protección frente a la humedad, HS2: recogida y evacuación de residuos, HS3: calidad del aire interior (Almacenes de residuos, trasteros y zonas comunes, aparcamientos y garaes).
  • Projecte de Decret pel foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d'habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l'edifici, que derogarà el Decret 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d'habitatges i del Decret 206/1992, d'1 de setembre, sobre el contingut del llibre de l'edifici per als habitatges de nova construcció.
  • Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat
  • Llei 5/2006, de 10 de maig, per la qual s'aprova el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, que conté el funcionament correcte d'una comunitat de veïns des de l'àmbit legal, al capítol tercer, articles 553-1 a 553-59.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

En relació a l’ús i el manteniment de l’edifici

En relació a la convivència

ALTRES FITXES DE LA GUIA

  • Àmbit Habitatge. Ús i manteniment dels habitatges. Fitxa "Infrahabitatge"
  • Àmbit Habitatge. Ús i manteniment dels habitatges. Fitxa "Ventilació"
  • Àmbit Habitatge. Ús i manteniment dels habitatges. Fitxa "Humitats"
  • Àmbit Habitatge. Ús i manteniment dels habitatges. Fitxa "Il·luminació"

Es poden obtenir informacions més detallades adreçant-se al Servei de Salut Pública: entornurbasalut@diba.cat

Data de l'última actualització:
dl., 10 de maig 2021 07:13:27 +0000