Activitats alimentàries a l'espai públic - Entorn Urbà i Salut

Espai públic

Activitats alimentàries a l'espai públic

CONTEXT

Venda ambulant o no sedentària és la venda efectuada pels comerciants fora d'un establiment comercial permanent, sigui quina sigui la seva periodicitat i el lloc on es dugui a terme.

La manipulació d'aliments en espais oberts comporta l'exigència d'unes condicions sanitàries adequades per tal d'evitar les malalties associades amb la ingesta d'aliments.

Els mercats i fires temporals constitueixen una activitat comercial important en molts municipis, de la mateixa manera que es podria parlar de les activitats alimentàries al carrer fetes per les entitats i associacions del poble/ciutat (botifarrades, arrossades, activitats gastronòmiques varies, etc.); i finalment les concessions municipals fixes tipus "quiosc" així com les ambulants estacionals amb un lloc fix: parada de fruits secs, xurreries i gelats, que cada cop són més presents a l'entorn urbà.

En aquests casos hi ha una utilització de l'espai públic el qual hauria d'estar dotat d'unes condicions que facilitin als titulars de les parades el compliment de les seves obligacions envers el risc relacionat amb la contaminació física, química o biològica.

OBJECTIU

• Condicionar els espais públics destinats a la celebració de mercats ambulants, fires, venda ambulant en general i altres esdeveniments amb activitats alimentàries temporals, per tal de garantir la seguretat dels aliments que es comercialitzen.

PROPOSTES I RECOMANACIONS

• Els espais destinats a acollir activitats alimentàries temporals/ambulants s'han de situar el més allunyat possible de refugis de plagues i animals indesitjables.
• El terra ha de ser asfaltat o pavimentat per situar les parades d'aliments. El fet que el terra no estigui pavimentat permet l'aixecament de pols i per tant constitueix una font de contaminació sobre els aliments.
• Ha de disposar d'un punt de subministrament d'aigua per a la neteja de les mans, dels estris i de les superfícies, i també per subministrar aigua a les parades que disposen d'un rentamans. L'ideal seria un punt d'aigua per a cada parada però, si això no pot ser, almenys s'hauria de trobar un punt d'aigua de fàcil accés per als manipuladors dels aliments.
• Cal que hi hagi algun punt de subministrament elèctric per donar servei als usuaris que puguin necessitar connexions per alimentar neveres, vitrines frigorífiques o qualsevol altra instal·lació, fins i tot d'àmbit no alimentari; si no es disposa d'aquesta instal·lació, cada parada haurà de portar el seu equip autònom de subministrament elèctric amb la conseqüent contaminació acústica i química pels fums.
• També són necessaris uns serveis higiènics exclusius per als manipuladors d'aliments dotats de sabó amb dosificador i eixugamans d'un sol ús. La manca d'aquestes instal·lacions obliga als paradistes a utilitzar els serveis higiènics dels establiments del voltant (bars) que poden tenir mancances higièniques.
• En relació a la recollida de les escombraries, s'hauria de disposar de contenidors en nombre i capacitat suficient, amb tapa i pedal, per l'emmagatzematge i eliminació higiènica de deixalles a prop de les parades. Si l'Ajuntament té una política de recollida selectiva, l'espai haurà de disposar d'instal·lacions adequades a l'activitat del mercat. En aquest sentit, ja s'han instal·lat en alguna població estructures subterrànies estanques i molt mecanitzades que han representat una millora substancial en l'emissió d'olors i el manteniment higiènic de l'espai públic.
• Instal·lació de punts on els propietaris puguin lligar els gossos, especialment, a l'entrada de mercats.
• Assegurar que els equipaments relacionats amb l’alimentació a l’espai públic (zones de pícnic, barbacoes, berenadors públics, fonts, etc.) estan cuidats i en bon estat.

EXPERIÈNCIES DE REFERÈNCIA

1. SANTA MARGARIDA DE MONTBUI
   Dotació d'equipaments i instal·lacions del mercat de Santa Margarida de Montbui.
   El maig del 2010 es va inaugurar "Mont-Mercat" a la Pèrgola del Passeig Torrent Torres, en una aposta clara i decidida per dotar del millor espai possible al tradicional mercat a l'aire lliure dels dissabtes, com a element dinamitzador del comerç i l'economia a Montbui. L'any 2002 es va decidir un canvi d'ubicació, motivat per les noves necessitats de la població. Finalment el mercat portar a la nova zona de La Mercè, on es troba actualment, amb l'objectiu de dotar del millor espai possible aquest mercat que inclou 14 parades d'alimentació que disposen d'una millor ubicació, amb entorn asfaltat, subministraments d'aigua i d'electricitat, recollida selectiva de residus, zones de pàrquing gratuït, megafonia, i tot plegat ubicat en ple cor comercial del nucli urbà.
    
2. LA GARRIGA
   Pla de treball en mercats de venda no sedentària i fires per a la millora de la higiene, la salut i la seguretat alimentària.
   Entre els mesos d'abril i octubre de l'any 2011, el Consell Comarcal del Vallès Oriental va encetar el "Pla de treball en mercats de venda no sedentària i fires per a la millora de la higiene, la salut i la seguretat alimentària", projecte en el que van participar els següents municipis: Caldes de Montbui, Canovelles, Cardedeu, Granollers, La Garriga, Lliçà d'Amunt i Llinars del Vallès. Es van realitzar inspeccions de les activitats comercials dels mercats no sedentaris i fires, aplicant la "Guia de Pràctiques correctes d'higiene per a la venda d'aliments en mercats no sedentaris i fires".
   En el context d'aquest pla, es van inspeccionar 8 mercats, amb un 60% de totes les parades registrades als ajuntaments participants i 2 fires.
   A partir d'aquestes actuacions es planteja fer una formació a manipuladors d'aliments i disposar d'un aplicatiu informàtic que permeti compartir una base de dades de seguretat alimentària per a municipis del Vallès Oriental.
    
3. L'HOSPITALET DE LLOBREGAT
   Control sanitari de mercats i fires no sedentaris a l'Hospitalet.
   El mes de juny de l'any 2009 el Negociat de Salubritat Pública i DDD va crear el "Programa de vigilància i control sanitari de les activitats alimentàries a la via pública", en el qual s'inclouen les inspeccions sanitàries de mercats i fires no sedentaris. En el context d'aquest programa, l'any 2009 es van inspeccionar 4 Mercats no sedentaris, que representaven 46 parades, l'any 2010, 9 Mercats no sedentaris, que representaven 82 parades, i durant una part de l'any 2011, s'havien inspeccionat 5 Mercats no sedentaris, amb un total de 81 parades. A partir d'aquestes actuacions s'han realitzar 3 expedients sancionadors, i s'han requerit diverses mesures correctores, principalment s'ha observat la falta de punts d'aigua i d'elements de fred adequats. Cal remarcar, que s'han rebut 2 denúncies formals per part de les Juntes de Paradistes dels Mercats Municipals fent referència a la falta de condicions higièniques i sanitàries dels Mercats i Fires no sedentaris.
    
4. VILANOVA I LA GELTRÚ
   Assessorament de les activitats alimentàries a la via pública.
   El mes de desembre de l'any 2008 el Negociat de Salut Pública va encetar l'activitat "d'Assessorament de les activitats alimentàries a la via pública", en el qual s'inclouen les activitats alimentàries que sol·liciten ocupació de la via pública (dinars populars com: paella, botifarrada, sardinada, fideuà) ; concurs gastronòmic; esmorzars populars; entrepans; panellets,...), i des del 2010, a les fires de gran dimensions que venen aliments.
   En el context d'aquest programa, l'any 2009 es van inspeccionar 21 activitats alimentàries; l'any 2010, 16 activitats alimentàries, i durant una part de l'any 2011, 20 més. Des del 2010 i fins a mitjans del 2011 s'havien assessorat un total de 3 fires.
   A partir d'aquestes actuacions es preveu ampliar l'assessorament a qualsevol tipus de fira alimentària que es munti al municipi, fent especialment incidència amb que els productes alimentaris procedeixin d'establiments autoritzats, i actuar en els tres mercats ambulants fixes que tenim al municipi.

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

Cada producte estarà sotmès a les condicions de venda establertes a la seva Reglamentació tècnica sanitària i norma de qualitat específica.

Normativa general 

• RD 640/2006, de 26 de maig, pel qual es regulen determinades condicions d'aplicació de les disposicions comunitàries en matèria d'higiene, de la producció i la comercialització dels productes alimentaris (BOE núm. 126 de 27-05-2006), deroga el RD 2207/1995.
• Reglament (CE) núm. 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell de 29 d'abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris (DOCE L 139, 30-04-2004 i correcció d'errades DOCE L 226, 25-06-2004).
• RD 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s'estableixen els criteris sanitaris de l'aigua de consum humà (BOE núm. 45 de 21-02-2003).

Normativa sanitària específica

• Llei 7/1996, de 15 de gener, d'ordenació del comerç minorista (BOE nº 15 de 17-01-1996).
• Llei 18/2017, de 1 d’agost, de comerç, serveis i fires.

ESTUDIS I DOCUMENTACIÓ TÈCNICA

• Agència Catalana de Seguretat Alimentària, 2004. L´autocontrol als establiments alimentaris.
• Agència Catalana de Seguretat Alimentària, 2010. Guia de pràctiques correctes d'higiene per a la venda d'aliments en mercats no sedentaris i fires.
• Agència de protecció de la salut, 2013. Simplificació dels prerequisits en determinats establiments del comerç minorista d'alimentació.
• Diputació de Barcelona, s/d. Fitxes d'informes d'establiments alimentaris. Seguretat Alimentària. Condicions tecnicosanitàries generals venda ambulant.
• Diputació de Barcelona, 2009. Guia de gestió dels residus i de l'energia de les fires locals.
• Generalitat de Catalunya Departament de Comerç, Turisme i Consum Direcció General de Comerç, 2005. Llibre blanc del comerç no sedentari de Catalunya.

Referències científiques:

• Lake et al. 2012. Climate Change and Food Security: Health Impacts in Developed Countries. Environmental Health Perspectives.120:1520–1526.

ALTRES FITXES DE LA GUIA

• Equipaments. Seguretat i ús. Fitxa E 03 Consum d'aliments segurs.

---

---