Les aplicacions de la ciència a la vida quotidiana i la seva divulgació, a la segona jornada d’Interacció 17 - Sala de prensa

Cultura - 19/10/2017 21:16 h. - Beatriu Sanchís

Les aplicacions de la ciència a la vida quotidiana i la seva divulgació, a la segona jornada d’Interacció 17

La necessitat d’establir connexions entre ciència i cultura ha estat una constant en les intervencions dels ponents convidats a la sessió central de les jornades Interacció’17, que se celebren fins divendres al CERC i el Teatre del CCCB.

La conferència del físic i pensador, Jorge Wagensberg, sobre la teoria de la creativitat, ha estat un dels punts àlgids de la jornada.  L’exdirector del CosmoCaixa ha recomanat l’enriquiment de l’experiència cultural a partir de l’adopció de mètodes científics i ha demanat que el investigadors regalin comprensió als artistes, i que aquests regalin intuïció als investigadors. Wagensberg ha recordat que els moments de màxima creativitat han estat possibles gràcies al treball conjunt de científics i artistes, i com  "mentre ciència i art són dues maneres complementàries d'interpretar el món, la tecnologia serveix per canviar-lo". Per a Wagensberg les noves idees venen de l’observació i de forçar el cervell al canvi, per exemple, viatjant, i ha afirmat que el viatge és un mètode per capturar idees, “ja moltes grans idees comencen observant el món quan es viatja".

La sessió d’aquest dijous ha començat amb la intervenció de la cap d’exposicions del CCCB, Rosa Ferré, que ha presentat el projecte Espai Beta, orientat a dissenyar mostres que donin eines per explicar com incideixen les tecnologies en la vida quotidiana. Ferré ha posat per exemple l’exposició dedicada al Big Bang Data i la seva adaptació itinerant “Immersos en les dades”, produïda l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona i que actualment es pot veure a Manresa.

També impulsat per la Diputació de Barcelona, s’ha presentat el programa BiblioLab, de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) concebut com una evolució del model de biblioteca, motivat pel canvi d’hàbits dels usuaris. Des de la XBM, Esther Omella, a  explicat que el programa s’inspira en els laboratoris ciutadans, i permet obrir les biblioteques a la innovació i la generació de coneixement, sense renunciar a la seva essència. En aquesta línia s’ha presentat l’evolució de la biblioteca de Viladecans cap a l’especialització en la divulgació científica i tecnològica i s’ha exposat el projecte de la futura biblioteca de Can Ginestar, impulsada amb un procés participatiu.

Basat també en la participació ciutadana, el divulgador científic, Fermín Serrano, ha donat a conèixer el model de ciència ciutadana que proposa el projecte Ibercivis, amb accions ciutadanes que utilitzen la ciència i tecnologia per mesurar aspectes relacionats amb la qualitat de vida a les ciutats, com ara la puresa de l’aigua o la contaminació odorífera a les ciutats. Sense abandonar l’àmbit urbà, des de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) Diana Escolar ha presentat les accions dels dos programes impulsats arran de la celebració de l’Any de la Ciència a la capital catalana: la Festa de la Ciència al Parc de la Ciutadella i el programa EscolaLab, de difusió dels centres de recerca a les escoles de la ciutat. Escolar també ha presentat els resultats dels dos darrers projectes innovadors de l’ICUB: Ciència ciutadant als barris i l’Oficina de Ciència Ciutadana.

La sessió matinal també ha reservat espai per als artistes que han presentat les seves experiències de simbiosi entre arts i humanitats, i ciència i tecnologia. El membre fundador del grup teatral La Fura dels Baus, Pep Gatell, ha donat la interpretació que es fa d’aquest procés en la creació dels espectacles de la companyia, mentre que Santi Vilanova de l’estudi Playmodes ha explicat la base de les seves creacions audiovisuals que barregen l’art, el so i la llum amb les matemàtiques, la física, i la cinemàtica.

 

Ciència per conèixer millor la  vida urbana i  ciència com a recurs educatiu

La taula rodona Ciència i construcció de la ciutat i la presentació de les experiències reeixides del Museu del Gas (Sabadell) i del Museu de les Matemàtiques de Catalunya (Cornellà de Llobregat) han estat dues de les propostes de la sessió de tarda d’Interacció 17 que han evidenciat les implicacions pràctiques de la cultura científica a la vida quotidiana.

Així, l’economista i professora de la Universitat de Barcelona (UB) Elisabeth Viladecans ha afirmat que, des d’una perspectiva científica i “amb eines cada cop més sofisticades, podem fer recerca en economia urbana amb l’objectiu de resoldre problemes i avaluar les polítiques públiques”. El professor de geografia i climatologia de la UB Javier Martín Vide, per la seva banda, ha detallat que les anàlisis científiques han evidenciat que a ciutats com Barcelona “conflueixen els fenòmens de l’escalfament global i de les illes de calor”, que fins ara no es percebien com a problemes de salut pública, i això ha permès desplegar “polítiques que afavoreixin l’augment d’infraestructures verdes i el transport sostenible”. La investigadora del Consell Superior d'Investigacions Científiques Carme Torras ha exposat com “la robòtica està esdevenint un fet social”, fent-se present en el “debat ètic sobre l’empatia, addició o control que poden generar els robots”, o les aproximacions de la ficció audiovisual i literària al fenomen robòtic. Per últim, la geògrafa i investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona Melissa García ha posat sobre la taula temes com “la gentrificació i la gentrificació verda” que sense una perspectiva científica no serien avaluables.

Dues experiències de museu científic ben diferents entre si han estat les que han exposat Eva Buch, directora de Cultura i patrimoni del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural Fenosa, i Pau Senra, promotor del Museu de les Matemàtiques de Catalunya. Buch ha justificat que una empresa privada productora de gas i electricitat tingui un museu perquè “no hi ha avenç cultural ni artístic sense avenç tecnològic” i que el Museu del Gas és una forma de parlar “d’energia i d’I+D” al públic escolar i la ciutadania. Senra ha apel·lat a què es deixi de diferenciar ciència i cultura, ja que tot és coneixement, i, en aquest sentit, també ha reconegut que els més joves són el públic a qui més atrau el Museu de les Matemàtiques, ”un museu que vol tenir presència al territori, amb moltes activitats i exposicions itinerants” i que gaudeix d’un èxit que ha sorprès fins i tot l’associació que l’impulsa.

 

<< Tornar al llistat de notes de premsa

Desitgeu rebre les notes de premsa a la vostra adreça electrònica? Subscriviu-vos-hi