Basses del Dipòsit Controlat de la Vall de Joan, al Parc del Garraf. Foto: Alejandro Garcia Salmeron / Societat Catalana d’Herpetologia

22/01/2025 12:40 h

Espais Naturals

Sis de les nou espècies d’amfibis del Parc del Garraf són a les basses de la Vall de Joan

La Societat Catalana d’Herpetologia, que realitza des de fa quatre anys la diagnosi de les poblacions d’amfibis de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona, ha dut a terme un seguiment de la població d’amfibis a diverses basses del Dipòsit Controlat de la Vall de Joan, al Parc del Garraf.

Aquest dipòsit controlat, que va estar actiu des del 1974 al 2006, va ser segellat i clausurat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant 15 anys, fins al 2021. Durant aquests anys es van dur a terme mesures innovadores per evitar l’impacte ambiental, com ara la impermeabilització del terreny per minimitzar la generació de lixiviats, la gestió del biogàs per generar energia per a més de 9.000 llars i la restauració ambiental de més de 60 hectàrees a través de la sembra de prats, la hidrosembra de talussos i la creació de quatre basses naturalitzades per recollir les aigües d’escolament. Ara, el seguiment ha revelat que aquestes basses s’han convertit en hàbitats valuosos per a la fauna del Parc. 

La restauració ambiental, clau per a la biodiversitat

Entre els resultats de l’estudi, que han estat molt positius, destaca que a les basses del Dipòsit s’han detectat sis de les nou espècies d’amfibis citades en tot el Parc. A més a més, cinc de les espècies registrades es reprodueixen en aquestes basses: el tòtil català, la granoteta de punts comuna, el gripau corredor, la reineta meridional i la granota verda. De fet, la granota verda concentra a les basses del Dipòsit les seves majors densitats de tot el Parc. Una altra espècie que mereix especial menció és la granota pintada mediterrània, detectada al Dipòsit el 2022 i que no es troba en cap altre lloc del Parc. Tot i que no s’ha reproduït, és probable que en un futur s’ampliï el nombre d’exemplars, amb individus provinents de la població més propera que es troba a la Sentiu i que està connectada amb el Dipòsit Controlat per la mateixa vall. La tendència poblacional ascendent apunta a una probable millora de la situació en la conservació d’aquest grup de vertebrats tan amenaçats.

Entre les espècies d’amfibis no presents al Dipòsit, es troba el gripau comú ibèric, el gripau d’esperons ibèric i la salamandra comuna. Mentre que el primer presenta una bona població a escassos metres de la bassa més gran del recinte de l’abocador, el gripau d’esperons pràcticament ha desaparegut del Garraf. Pel que fa a la salamandra, és una espècie ben distribuïda per la resta del Parc.

Així, l’estudi posa de manifest que les basses que es troben a dins d’aquest espai són les que tenen una major densitat i diversitat d’amfibis de tot el Parc i que, per tant, la construcció de basses en entorns favorables és una eina molt útil per a la recuperació de les poblacions d’amfibis de manera natural.

El Parc del Garraf és conegut pel seu particular modelat càrstic i per patir unes condicions ambientals dures, com una gran insolació, manca d’aigua i un relleu molt abrupte, que condicionen la presència d’una fauna adaptada a aquest entorn exigent.

Aquesta actuació respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 11 “Ciutats i Comunitats sostenibles” i número 15 “Vida d'ecosistemes terrestres”. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.

Compartir