Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Arquitecte, historiador de l’art i polític. En arquitectura sempre va mostrar un gran eclecticisme artístic, com mostren les seves obres a la Casa Amatller (1900), la Casa Trinxet (1904) i la Casa Pic i Pon (1920). Com a historiador de l’art va ser professor als Estudis Universitaris Catalans (1905) i va escriure, juntament amb Josep Goday i Antoni de Falguera, l’obra L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918).
Nascut a Vic, Josep Pericas i Morros va obtenir el títol d’arquitecte el 1906 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Les seves primeres obres van estar marcades per la influència de l’obra d’Antoni Gaudí, com mostren el monument a Jacint Verdaguer, a Folgueroles (1908), o la Casa Colomer de Vic (1906). A Barcelona destaquen els dos edificis situats a l’illa de l’Eixample, que també ocupa la Casa Serra. Va ser arquitecte diocesà de Vic (1916) i de Barcelona (a partir de 1922), i arquitecte municipal de la seva ciutat natal entre els anys 1930 i 1939.
Juntament amb l’arquitecte gironí Rafael Masó, va participar en les obres dels pavellons de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramanet (1926), Torribera. Després de la Guerra Civil va participar en la reconstrucció de diversos edificis religiosos i va construir algunes sucursals per a la Caixa de Pensions, entre elles les de Sort i Viella.
Federico Correa Ruiz (1924-2020) es va llicenciar en Arquitectura el 1953, el mateix any que va fundar amb Alfons Milà i Sagnier el despatx professional Correa & Milà, i es va doctorar onze anys després a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va ser professor entre 1959 i 1966. Aquest darrer any, però, va ser apartat amb 68 professors més per donar suport al Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona. A partir de 1977 i fins a la seva jubilació va recuperar la docència en aquesta mateixa universitat.
Inicialment la seva tasca professional es va centrar en la decoració i els habitatges unifamiliars, i amb posterioritat en la construcció de grans edificis d’oficines.
De la seva carrera professional destaca la seva producció d’interiorisme i disseny industrial a diversos restaurants com Reno (1961), Il Giardinetto (1973) o sala de festes com Up & Down (1982) . Altres obres destacades són l’ordenació de la plaça Reial (1983), la seu de Can Serra de la Diputació de Barcelona (1987) o el Museu Diocesà de Vic (1996-2002), totes elles realitzades conjuntament amb el seu soci professional, Alfons Milà.
Alfons Milà i Sagnier (1924-2009) Llicenciat en arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1952, va treballar en col·laboració amb Federico Correa Ruiz. Un any després van fundar el despatx professional Correa & Milà i van encetar la seva carrera amb un seguit de cases a Cadaquès, tot respectant les condicions ambientals de l’entorn. De la seva carrera professional destaca la producció d’interiorisme i disseny industrial a diversos restaurants com Reno (1961), Il Giardinetto (1973) o sala de festes com Up & Down (1982) . Altres obres destacades són l’ordenació de la plaça Reial (1983), la seu de Can Serra de la Diputació de Barcelona (1987) o l’estadi Olímpic, que va fer en col·laboració amb Vittorio Gregotti (1989).
Javier Garrido Lagunilla (1946) Llicenciat en Arquitectura el 1973, va treballar com a arquitecte a la Diputació de Barcelona (1973-1979) i com a arquitecte municipal a Sant Joan de Despí (1979-1981). El 1982 va retornar a la Diputació de Barcelona com a cap del Servei d’Esports (1982-1983) i després com a coordinador de Règim Interior (1983-1987), càrrec des del qual va exercir un paper destacat en el disseny i construcció de l’edifici de la nova seu de la Diputació de Barcelona. Posteriorment va participar com a director de Dissenys i Projectes de l’Expo-92 de Sevilla. El 1994 va fundar la seva pròpia empresa, Patali S.L., encarregada de la gestió d’esdeveniments relacionats amb l’oci com l’Expo 2000 de Hannover, el Fòrum 2004 de Barcelona o l’Expo 2008 de Saragossa.