Càpsula Salut2030

Pobresa i salut

La disponibilitat d’ingressos i recursos és un determinant clau de la salut de les persones

L’equitat en salut inclou la reducció de les desigualtats socials en l’accés als serveis de salut

Les desigualtats socials són els principals factors explicatius de les diferències en l’estat de salut de les poblacions (els determinants socials representen entre el 30 i el 55% dels resultats de salut) i deixen el sistema sanitari en un pla menys influent [OMS]. Aquestes diferències mostren que hi ha un gradient social en salut, de manera que la pobresa i l’exclusió social afecten directament la salut de la persona.

La iniquitat en salut són les diferències en salut associades als eixos de desigualtat, entre ells el nivell socioeconòmic

En contextos de crisi econòmica i social com els que s’han viscut en els últims anys arran de la COVID-19, s’evidencien encara més les deficiències i les vulnerabilitats del nostre model social, que posen en risc la salut i el benestar de la societat.

Per superar les limitacions de la definició de pobresa en termes estrictament econòmics (relatius al nivell d’ingressos), s’utilitzen indicadors que ofereixen una visió multidimensional de la pobresa. Eurostat (en l’Enquesta de Condicions de Vida, ECV), inclou informació sobre factors de privació, com viure en una llar en males condicions, la mancança de determinats béns duradors i la incapacitat per satisfer les necessitats bàsiques. A partir d’aquesta informació es construeix la taxa AROPE, que, d’acord amb els objectius UE 2030, mesura la població que es troba en risc de pobresa, en situació de privació material i social severa o amb baixa intensitat de treball, situacions directament relacionades amb pitjors resultats en salut.

Segons dades de l’INE el percentatge de població amb risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE 2021, amb dades de la renda 2020) ha augmentat al 27,8% a Espanya, respecte el 27,0% del 2020. I específicament, el risc de pobresa va pujar al 21,7% respecte el 21,0% del 2020.

A Catalunya, la taxa AROPE és del 25,9% l’any 2021 (dades IDESCAT), 0,8 punts per sota l’any 2020. I la taxa de risc de pobresa del 2021 se situa en el 19,9% i disminueix 1,8 punts respecte l’any anterior.

Per edats, la població de menys de 18 anys segueix sent la que té la taxa AROPE més elevada amb un 31,8%, i per sexe, les dones continuen tenint més risc de pobresa o exclusió social que els homes (taxa AROPE en dones del 27,2% respecte el 24,6% en homes).

La mortalitat és un dels resultats de salut més àmpliament estudiat en relació amb les desigualtats socioeconòmiques.

El darrer informe sobre els efectes de la crisi en la salut de la població publicat per l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya al 2017 va evidenciar un gradient socioeconòmic en tots els indicadors analitzats i va posar de relleu que les persones amb un nivell socioeconòmic més baix tenen una probabilitat més alta de morir abans dels 65 anys (4 vegades més en el cas dels homes i el doble en el cas de les dones). La taxa de mortalitat en persones de menys de 65 anys presentava un gradient social molt marcat entre els homes, mentre que en les dones presentava més oscil·lacions.

Proporció de persones d'entre 15 i 64 anys amb complexitat elevada segons sexe i nivell socioeconòmic. Catalunya, 2015

En termes de morbiditat, el mateix informe posa de relleu que en els grups de població amb nivell socioeconòmic més baix hi ha una proporció més elevada de persones amb complexitat clínica elevada (determinada a partir del nombre de patologies cròniques i la seva gravetat).

Taxa de mortalitat (per 1.000 habitatnt) en persones menors de 65 anys segons sexe i nivell socioeconòmic. Catalunya, 2015

Font: Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització de serveis sanitaris públics en la població de Catalunya. Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població

Font: Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització de serveis sanitaris públics en la població de Catalunya. Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població

En línia amb la relació de la posició social i l’activitat laboral amb la salut i la qualitat de vida de les persones, l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) mostra els resultats de cadascun dels indicadors per eixos de desigualtat. S’utilitza una variable socioprofessional com a aproximació de la classe social segons l’ocupació (veure metodologia ESCA).

En totes les variables sobre l’estat de salut i dels comportaments relacionats amb la salut s’observen resultats pitjors en les persones de classe social menys afavorida (classe III) respecte les persones de la classe social més afavorida (classe I) i es posa de relleu la necessitat de posar el focus en els col·lectius més pobres i vulnerables per garantir-los una bona salut (infants, dones, famílies amb infants, persones amb discapacitats,...) (fites 1.1 i 1.2).

Font: Diputació de Barcelona. Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social. Elaboració pròpia a partir de dades ESCA 2021.

Font: Diputació de Barcelona. Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social. Elaboració pròpia a partir de dades ESCA 2021.

Font: Diputació de Barcelona. Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social. Elaboració pròpia a partir de dades ESCA 2021.

La valoració de l’estat de salut és 15 punts més alta entre les persones de la classe social més afavorida (89,6%) respecte les de la classe social menys afavorida (74,4%), un patró que es repeteix en la resta de variables analitzades a l’ESCA.

Un dels grups més sensibles als determinants socials de la salut és la població infantil, ja que és totalment dependent del seu entorn i té pocs mecanismes per poder afrontar les adversitats. La situació econòmica de les famílies repercuteix de manera directa en la salut i el desenvolupament dels infants, i la primera etapa de la vida és una de les més vulnerables; la que condiciona el seu desenvolupament personal, social i educatiu i, en conseqüència, l’adopció de comportaments saludables o de risc.

El nivell socioeconòmic d’un infant determina les probabilitats de patir una malaltia i comporta una desigualtat des de la infància que pot afectar el desenvolupament futur

Aquest fet s’agreuja en infants amb discapacitats o malalties cròniques, perquè en alguns casos la seva cura requereix de serveis o productes específics als que les famílies no poden accedir.

En els darrers anys la pobresa infantil ha augmentat a Catalunya com a conseqüència de la crisi econòmica. A Catalunya, els infants i adolescents fins a 16 anys són el col·lectiu amb un major risc de pobresa (29,3%), per sobre de la població adulta (18,7%) i de la població de 65 anys i més (16,1%) (IDESCAT – ECV 2021), fet que posa en risc l’adopció d’estils de vida saludables en l’edat adulta.

Una evidència ja destacada en l’informe Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització de serveis sanitaris públics en la població de Catalunya, sobre els efectes de la crisi en la salut de la població catalana del 2017, on es conclou que les nenes i els nens de famílies de menor nivell socioeconòmic presenten fins al doble de probabilitat de pertànyer al grup de persones amb complexitat clínica elevada respecte al grup amb un nivell socioeconòmic més alt. Això comporta un increment de la taxa d’hospitalització, de la utilització dels centres de salut mental i de la probabilitat de consumir fàrmacs de la població infantil.

Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització de serveis sanitaris públics en la població de Catalunya. Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població

Font: Desigualtats socioeconòmiques en la salut i la utilització de serveis sanitaris públics en la població de Catalunya. Observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població.

L’estudi Desigualtats socioeconòmiques en la salut de la infància: malalties rellevants i la sevadistribució a Catalunya (2020), va analitzar per primera vegada les desigualtats socioeconòmiques en les patologies més destacades de la població infantil (de menys de 15 anys) resident a Catalunya i va corroborar que el nivell socioeconòmic de la família en què l’infant neix i creix incideix en la creació i la distribució de patologies. Es va evidenciar el gradient socioeconòmic en 25 de les 29 patologies estudiades. La tuberculosi, l’obesitat i la hipertensió essencial són les patologies amb un índex de desigualtat més alt, seguides dels emmetzinaments, els trastorns d’adaptació i ansietat i els trastorns de l’estat d’ànim. Afirma, també, que una millora en les condicions socioeconòmiques de la població infantil hauria pogut evitar el 7,5 % de tota la morbiditat infantil.

L’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que es realitza des de la Diputació de Barcelona als alumnes de 4t d’ESO permet conèixer i posa de relleu la percepció de l'estat de salut i els estils de vida dels adolescents de 14 a 17 anys de la província de Barcelona.

Els resultats agregats fins al 2018 dels municipis participants es troben recollits en l’Informe de resultats 2018 i també evidencien diferències en la percepció de l’estat de salut en funció del nivell socioeconòmic familiar. En la mostra analitzada, mentre que en els nois hi havia una diferència molt lleu del nivell de salut autopercebuda entre grups de diferent nivell socioeconòmic, en les noies el gradient era molt marcat, essent molt més elevada la percepció de mala salut en el grup de nivell socioeconòmic més baix.

Font: Percentatges de salut autopercebuda regular o dolenta segons el nivell socioeconòmic, per sexe. Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social. Elaboració pròpia a partir dels resultats de les enquestes als alumnes de 4t d’ESO

Font: Percentatges de salut autopercebuda regular o dolenta segons el nivell socioeconòmic, per sexe. Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social. Elaboració pròpia a partir dels resultats de les enquestes als alumnes de 4t d’ESO.

Tots aquests resultats indiquen que la morbiditat té un gradient social des de la infantesa, i amb aquest escenari és necessari incrementar les mesures de protecció social per ampliar la cobertura de les persones més vulnerables com és la població infantil i adolescent (fita 1.3).

És una evidència que la classe social és un eix de desigualtat amb un fort impacte en la salut de la població: l’estratificació de la societat té conseqüències greus sobre la qualitat de vida de la població.

La Renda familiar bruta per habitant, l’indicador dels ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi, a la província de Barcelona ha tingut un creixement des del 2000, tot i que el 2020 va patir una davallada d’un 15,4% pels efectes de la pandèmia i l’any 2021 va mostrar una lleugera recuperació, situant-se en 17.580€ per habitant, un 10% més alta que l’any anterior però encara inferior a la del 2019.

Font: Evolució de la RFDB per habitant a la província de Barcelona. Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades del Programa Hermes.

Font: Evolució de la RFDB per habitant a la província de Barcelona. Diputació de Barcelona. Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social. Elaboració pròpia a partir de dades del Programa Hermes.

L’estat de salut de les poblacions i, en definitiva, l’esperança de vida, també tenen un fort component territorial. Les desigualtats socials associades al lloc geogràfic de residència incideixen clarament en la salut, en termes de morbiditat, mortalitat i qualitat de vida. La probabilitat de patir problemes de salut com l’obesitat, les addiccions, els trastorns emocionals, els trastorns del son, la hiperactivitat, les dificultats per relacionar-se o els embarassos juvenils, entre altres, augmenta en poblacions i barris amb menys renda familiar. D’altra banda, les persones amb més ingressos viuen en habitatges amb més confort i en barris amb més serveis i millors condicions, que propicien un millor estat de salut.

En salut pública el codi postal és més important que el codi genètic. El lloc on naixem i la realitat social del territori on vivim són variables importants que condicionen la salut i l’esperança i qualitat de vida.

L'habitatge és un dret humà bàsic reconegut per les Nacions Unides, que augmenta la qualitat de vida, ajuda a prevenir malalties i pot salvar vides. La qualitat de l'ambient dels espais interiors juga un paper determinant en la salut de les persones que hi viuen. Passem entre el 80% i el 90% del nostre temps dintre d'un edifici i qualsevol factor que pugui minvar la qualitat de l'ambient interior acaba incidint en la salut. La mala qualitat dels materials de construcció, el dèficit d’aïllament, les humitats, els gasos derivats de la mala combustió d’aparells, les males olors, el soroll, la falta d’il·luminació natural, la ventilació insuficient, la mala refrigeració dels aliments per falta d’electricitat, aspectes ergonòmics,... són alguns dels factors de risc per a la salut relacionats amb l’habitatge, que poden provocar problemes respiratoris, nerviosos, cefalees, trastorns del son, patologies associades a la mala alimentació, entre altres.

No poder pagar el lloguer del pis o la factura de la llum multiplica per cinc el risc de patir trastorns mentals. És una de les conclusions de l’informe sobre l’estat de l’exclusió residencial a Catalunya (2022). En aquesta línia, és necessari garantir el dret i l’accés als serveis bàsics: habitatges de construcció segura, subministraments d’aigua, llum i gas, sense permetre que la població més vulnerable arribi a una situació de pobresa per la impossibilitat d’assumir-ne les despeses (fita 1.4) i reduir l’exposició de les persones més vulnerables als fenòmens extrems i riscos ambientals, derivats sobretot del canvi climàtic (fita 1.5).

L’Agenda 2030, a través de l’ODS 1, constitueix un bon compromís per a reduir els nivells de pobresa, un important determinant social de la salut, i per a considerar les necessitats de salut en les intervencions per a reduir les desigualtats que es facin als diferents grups de la població.

L’ODS 1 “Erradicar la pobresa a tot el món i en totes les seves formes” es centra en erradicar la pobresa en totes les seves formes, inclosa la pobresa extrema (fita 1.1) i, concretament, reduir com a mínim a la meitat la proporció de persones de totes les edats que viuen situació de pobresa (fita 1.2); assegurar un nivell de vida bàsic i mesures de protecció social per a totes les persones, especialment les més pobres i vulnerables (fita 1.3); garantir la igualtat de drets i l'accés als recursos econòmics i naturals, així com a la tecnologia, la propietat i els serveis bàsics i financers (fita 1.4) i oferir suport a les persones afectades per conflictes i desastres climàtics, econòmics, socials i ambientals (fita 1.5).

Els indicadors

En aquest marc de relació del nivell de pobresa amb la salut de la població, des de la Diputació de Barcelona presentem 8 sistemes d’indicadors que permeten mesurar el risc de pobresa com a determinant social de la salut de la població de la província de Barcelona i el grau d’assoliment de l’ODS 1:

Recurs disponible per al conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona consistent en una eina interactiva disponible en línia que permet consultar els principals indicadors de salut local.

Font: Quadre de comandament d’indicadors de salut pública local. Diputació de Barcelona. Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)

Concretament, els indicadors associats a l’ODS 1 (fita 1.2) són els del bloc de socioeconomia:

  • Renda bruta familiar disponible per habitant
  • Esforç d’habitatge
  • Temporalitat contractual
  • Cobertura d’atur
  • Taxa d’atur

Eina interactiva de gestió i benchmarking dels serveis municipals, disponible en línia a través del Portal d'Informació Econòmica i de Serveis Locals (aplicatiu QVS_INFODADES), que permet mesurar, comparar i avaluar resultats mitjançant indicadors comuns consensuats, formar un grup de treball per intercanviar experiències i impulsar la millora contínua dels serveis municipals, a través d’un conjunt d’indicadors per a l’anàlisi dels serveis socials dels municipis. Hi ha 118 indicadors disponibles que poden mesurar la contribució municipal a l’ODS 1 (fita 1.3).

Hi poden participar els responsables de la gestió dels serveis municipals dels ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants (70 ens participants el 2021).

Font: Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals. Diputació de Barcelona. Servei de Programació (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona)

Font: Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals. Diputació de Barcelona. Servei de Programació (Accés restringit als municipis de més de 10.000 habitants de la província de Barcelona).

ElPrograma Hermes (sistema d'informació estadística local amb informació socioeconòmica pels 311 municipis de la província de Barcelona) inclou indicadors de pobresa dins els blocs d’Activitat econòmica i Mercat de treball. Concretament, els indicadors més directament relacionats amb l’ODS 1 (fita 1.2):

  • Renda bruta familiar disponible: Ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o estalvi (Renda realment disponible-impostos-costos+transferències+dividends)
  • RBFD per habitant de 16 i més: Relació entre el total de la RBFD del municipi vers la població total del municipi de 16 i més
  • Beneficiaris de prestacions per desocupació
  • Atur registrat

La mesura de la renda bruta disponible dels habitants del municipi, de les persones que viuen en edificis en mal estat, de l’esforç econòmic lloguer, dels habitatges de protecció oficial (HPO) i la seva demanda, del lloguer social, dels ajuts o les prestacions al lloguer són alguns dels indicadors de l’INDI_MHAB (Indicadors Municipals d’Habitatge de la província de Barcelona) de l’Observatori Local d’Habitatge de la Diputació de Barcelona, un visor interactiu que ofereix dades municipals d’habitatge.

Font: INDI_MHAB. Indicadors municipals d’habitatge de la província de Barcelona – Observatori Local d’Habitatge (Diba)

Font: INDI_MHAB. Indicadors municipals d’habitatge de la província de Barcelona. Observatori Local d’Habitatge (Diba)

Indi_Mhab permet la generació d’informes per cada un dels municipis, visualitzacions sintètiques de les estadístiques i la descàrrega de dades dels indicadors desagregades a nivell municipal.

Font: INDI_MHAB. Indicadors municipals d’habitatge de la província de Barcelona. Observatori Local d’Habitatge (Diba)

Concretament, els principals indicadors de mesura de la contribució a l’ODS 1 són:

  • Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD): Ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o estalvi (Renda realment disponible-impostos-costos+transferències+dividends) (fita 1.2)
  • RBFD per habitant de 16 i més: Relació entre el total de la RBFD del municipi vers la població total del municipi de 16 i més (fita 1.2)
  • Esforç econòmic lloguer: Mitjana del preu anual del lloguer en relació a la renda bruta familiar (fita 1.2)
  • Persones que viuen en edificis en mal estat: Percentatge de població que viu en habitatges en edificis en estat dolent, deficient o ruïnós (fita 1.5)
  • Sol·licituds d'HPO: Sol·licituds vigents al Registre de Sol·licitants d'HPO per cada mil habitants (general, dones i joves) (fita 1.4)
  • Nombre d’HPO amb règim de protecció: Nombre d'habitatges protegits amb règim de protecció al municipi (fita 1.4)
  • HPO amb règim de protecció: HPO amb règim de protecció per cada 1000 habitatges (fita 1.4)
  • Contractes anuals en borsa de lloguer social: Nombre de contractes anuals mitjançant borses d'habitatge de lloguer social de la XMLLS (fita 1.4)
  • Ajuts d'urgència al lloguer: Nombre d'ajuts urgents concedits al pagament del lloguer (fita 1.3)
  • Prestacions al lloguer: Euros anuals per habitant destinats a les subvencions per al pagament del lloguer (fita 1.3)
  • Prestacions d'urgència al lloguer: Euros anuals per habitant destinats a les subvencions per a ajuts d'urgència per al pagament del lloguer (fita 1.3)
  • Ajuts al lloguer: Nombre d'ajuts concedits al pagament del lloguer (fita 1.3)

Recull d’indicadors bàsics de salut que faciliten dades de mortalitat, morbiditat , d’estils de vida i d’ús de recursos i serveis útils per a una primera aproximació al diagnòstic comunitari. Les dades es presenten per ABS, sense desagregació municipal, però aporten informació d’interès d’un context molt ajustat al municipi.

Concretament, l’indicador disponible (de l’àmbit socioeconòmic) per a l’ODS 1:

  • Població exempta de copagament de farmàcia (fita 1.3)

El VISOR2030 de la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ens locals i la ciutadania 3 indicadors de base municipal per a mesurar el grau d’assoliment de l’ODS 1 als municipis i comarques de la província:

  • Població amb ingressos per unitat de consum per sota 60% de la mitjana (fita 1.2)
  • Mitjana persones beneficiàries de la Renda Garantida per 10.000 hab (fita 1.1)
  • Renda mediana per llar (fita 1.2)

Visor 2030-Indicadors locals ODS. Servei d'Agenda 2030 i Participació (Diba)

Font: Visor 2030-Indicadors locals ODS. Servei d'Agenda 2030 i Participació. Diputació de Barcelona

Es presenten les taules de dades i les visualitzacions gràfiques dels resultats de cada indicador. També s’ofereix un índex sintètic que permet conèixer i comparar el grau d’assoliment de cada municipi en relació amb l’ODS (l’1, en aquest cas) a partir de l’agregació dels resultats dels 3 indicadors, així com la representació geogràfica. 

Sistema integrat per dos conjunts d’indicadors anuals per fer el seguiment i l'avaluació del grau de compliment dels ODS a Catalunya:

Proporcionen dades a nivell de Catalunya que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial. Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 1:

  • Població en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) (fita 1.1)
  • Persones en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE). Per grau d'urbanització (fita 1.1)
  • Població en risc de pobresa després de transferències socials (fita 1.2)
  • Població en risc de pobresa després de transferències socials. Per ciutadania (fita 1.2)
  • Població amb privació material i social severa (fita 1.3)
  • Població que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa (fita 1.4)
  • Taxa de risc de pobresa en el treball (fita 1.4)
  • Població que viu en habitatges amb goteres al sostre, humitats en parets, terra o engraellat (fita 1.5)
  • Proporció de la població que viu per sota del llindar nacional de pobresa, per sexe i edat (fita 1.2)
  • Proporció d'homes, dones i nens de totes les edats que viuen en la pobresa, en totes les seves dimensions, d'acord amb les definicions nacionals (fita 1.2)
  • Proporció de la població que viu en llars amb accés als serveis bàsics (fita 1.4)
  • Nombre de persones mortes, desaparegudes i afectades directament atribuït a desastres per cada 100.000 habitants (fita 1.5)

Marc d’indicadors estadístics per al seguiment dels objectius i fites de l’Agenda 2030 que forma part del Pla nacional estadístic de l’INE. La plataforma inclou 374 subindicadors corresponents a 148 indicadors dels ODS i es va ampliant.

Conté dades dels indicadors de pobresa a nivell nacional, que poden servir com a referència del context, però no estan desagregades a nivell municipal o provincial.

Concretament, els indicadors actualment disponibles per a l’ODS 1:

  • Proporció de la població que viu per sota el llindar nacional de la pobresa, desglossada per sexe i edat (fita 1.2)
  • Proporció d’homes, dones i nens de totes les edats que viuen en la pobresa, en totes les seves dimensions (fita 1.2)
  • Proporció de la població que viu en llars amb accés als serveis bàsics (fita 1.4)
  • Nombre de persones mortes, desaparegudes i afectades directament atribuïdes a desastres per cada 100.000 habitants (fita 1.5)
  • Pèrdues econòmiques directes atribuïdes als desastres en relació amb el producte interior brut (GDP) Mundial Disponible (fita 1.5)
  • Proporció de governs locals que adopten i apliquen estratègies locals per reduir el risc de desastres d'acord amb les estratègies nacionals per reduir el risc de desastres (fita 1.5)

Els reptes que tenim

La desigualtat creixent és un problema estructural global que afecta a totes les societats i constitueix un determinant clau de la salut. És clau reduir els factors que generen pobresa a la població per revertir, així, en una millora de la salut pública.

Aquest és un dels grans reptes del nou Pla de salut 2021-2025, justificat pel fet que la bretxa social i la desigualtat a Catalunya persisteixen, s’han agreujat amb la pandèmia de la COVID-19 i han posat de manifest que la manca d’acció en aquest context té un cost social molt elevat. En aquest sentit, entre els 11 indicadors de context que pretenen reflectir les característiques principals de la població catalana, com a base per al disseny d’intervencions dirigides a reduir les desigualtats en salut, es calculen 3 indicadors relacionats amb la pobresa: la població en risc de pobresa o d’exclusió social, la població que no pot mantenir la llar escalfada adequadament i la desigualtat de la distribució de la renda.

Paral·lelament, i com a evidència de la importància de reduir les desigualtats socials per a garantir un desenvolupament sostenible, un dels 10 reptes prioritaris plantejats pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de l’any 2021 és l’exclusió social, atès l’increment de la taxa de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya, agreujat per la pandèmia de la COVID-19.

La pobresa va més enllà de la manca d’ingressos i recursos econòmics. Entre les seves manifestacions s’inclouen la fam i la malnutrició, l’accés limitat a l’educació, a l’habitatge digne, als serveis de salut, a les activitats culturals, esportives i recreatives que promouen estils de vida saludables..., la discriminació i l’exclusió socials i la manca de participació en la presa de decisions.

Més enllà dels efectes de la pobresa en la morbiditat, la mortalitat i la qualitat de la vida de les persones, la manca d’estabilitat econòmica, les dificultats per accedir i mantenir un habitatge i els obstacles per conciliar la vida familiar i laboral també influeixen de forma important en la planificació familiar. En aquest escenari és necessari que les polítiques vagin encaminades a garantir que la decisió de tenir o no tenir fills no estigui condicionada pel determinants socials.

En aquest marc, el món local té un paper important per incidir en els factors de privació de la població, perquè amb la garantia del confort a les llars dels pobles i ciutats, la construcció d’espais verds i equipaments de qualitat a tots els barris independentment del perfil social, la facilitació de serveis d’educació, esport, cultura, l’obertura d’establiments amb productes frescos,... i els ajuts per a assegurar que tothom tingui accés a una alimentació saludable i a l’atenció sanitària que necessita, les condicions de vida de les persones milloraran i, en definitiva, guanyaran salut.

IMPACTES DELS FACTORS DE PRIVACIÓ FRUIT DE LA MANCA DE RECURSOS EN LA SALUT

Font: Diputació de Barcelona. Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social. Elaboració pròpia.

Una eina molt útil són els plans locals de salut, que tenen en compte el perfil de la població, entre altres determinants de la salut, a l’hora de dissenyar polítiques i intervencions de promoció i protecció de la salut al municipi. Paral·lelament, les polítiques locals centrades en la família i el desenvolupament són imprescindibles per garantir l’equitat en les primeres etapes de la vida i un bon estat de salut futur.

La salut és un dret per a tothom i la condició social no ha de privar l’accés a entorns i condicions de vida saludables.

Sense exclusió social guanyem salut.

 


Més informació: Espai web Càpsula Salut2030