Vivim envoltats d’ell, sobretot a les ciutats, i sovint no hi donem la importància que té. El soroll és un problema greu de salut pública amb conseqüències que van molt més enllà de simples molèsties. Per mostrar l’impacte que té sobre la salut de les persones, comencem amb un exemple: un estudi realitzat a Barcelona va estimar que el soroll a la ciutat causa tanta malaltia o fins i tot més que la contaminació atmosfèrica.

Recentment, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar les seves Guies Europees sobre Soroll Ambiental, que inclouen recomanacions sobre els nivells de soroll que s’haurien d’establir com a màxims de referència amb base a criteris de salut. Aquest document separa els nivells de soroll en funció de la seva font emissora: mitjans de transport —avions, trens i tràfic rodat—, el soroll de les turbines eòliques, i el que prové d'activitats d'oci.

De la mateixa manera que quan es parla de contaminació atmosfèrica resulta inevitable parlar dels vehicles motoritzats, el trànsit rodat és també la font principal de contaminació acústica, tant a les ciutats com fora d’elles. De fet, aquestes dues formes de contaminació ambiental no només tenen en comú la seva font d’emissió principal, sinó que també són els dos factors ambientals més perjudicials per a la salut a Europa, segons l'OMS.

La ubiqüitat del trànsit fa que una de cada cinc persones que viuen a països europeus estiguin exposades a nivells alts de soroll (per sobre dels 55 dB), elevant la xifra absoluta fins els 100 milions de persones. A més, es calcula que hi ha 32 milions de persones que suporten nivells de soroll molt elevats com a conseqüència del trànsit. El problema és més greu encara a Espanya, on s’estima que un 25% de la població està exposada a nivells de soroll provinent del trànsit per sobre de 55 dB diàriament, quan l’OMS recomana que aquests nivells d’aquesta font no passin dels 53 dB de mitjana diària.

Impactes del soroll en la salut

L’exposició al soroll pot donar lloc a efectes directes i indirectes en la salut. Nivells molt elevats de soroll poden arribar a danyar l’oïda, provocant tinnitus o fins i tot sordesa. Els sorolls que trobem a les ciutats no acostumen a ser tan elevats, però sí poden donar lloc a exposicions prolongades. La convivència amb aquest tipus de sons no desitjats de manera constant s’associa amb estrès, molèsties, trastorns del son, alteracions cognitives i amb malalties cardiovasculars, en particular la cardiopatia isquèmica. Línies de recerca més recent ja han establert uns primers lligams entre el soroll del trànsit i un major risc de diabetis i obesitat i també s’està estudiant els seus possibles efectes sobre l’embaràs.

Un dels mecanismes que dona lloc a aquestes alteracions en la salut és l’estrès, que pot causar molèsties que afectin la nostra qualitat de vida i el nostre comportament. L'estrès originat pel soroll també pot conduir a reaccions fisiològiques com l'alliberament d'hormones i l'augment de la pressió arterial que semblen ser particularment importants durant el son. El soroll nocturn pot provocar alteracions del son, fins i tot sense que en siguem conscients ni arribem al punt de despertar-nos. Les alteracions del son són perjudicials per a la salut, ja que poden generar afectacions metabòliques, com ara la interrupció del metabolisme de la glucosa o la desregulació de la gana. Una exposició sostinguda al soroll pot conduir a alteracions cròniques en les reaccions del nostre cos, la qual cosa permetria explicar les associacions descrites per estudis científics diversos entre l’exposició prolongada al soroll provinent del trànsit i malalties cardiovasculars, diabetis i obesitat.

 

La càrrega de malaltia a Europa

Les xifres de l’Agència Europea del Medi Ambient resulten bastant eloqüents: s’estima que cada any el soroll causa 16.600 morts prematures i 72.000 hospitalitzacions a Europa. A més, es calcula que genera molèsties a 32 milions de persones i trastorns del son a 13 milions. Un estudi realitzat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) va concloure que la contaminació atmosfèrica i el soroll són responsables de 1.200 morts prematures cada any. Així mateix, una altra recerca d’ISGlobal realitzada en l’àmbit municipal de Barcelona estimava que el 13% de la càrrega total de malaltia que hi ha a la ciutat és deguda a una mala planificació urbana i del transport. De tots els factors que contribueixen a aquest percentatge, el soroll és el que tindria un pes major, amb un 36% del total. Aquestes estimacions es basen en els límits de soroll establerts fins ara. Les estimacions podrien augmentar amb l’aplicació de les noves guies de soroll ambiental de la OMS, ja que els nous nivells recomanats per a protegir la salut són inferiors.

Per tal de reduir aquesta càrrega de malaltia tan elevada, la Unió Europea té l’objectiu de rebaixar els nivells de contaminació acústica. Totes les poblacions de més de 100.000 habitants estan obligades per la Directiva europea del soroll a elaborar mapes estratègics que detallin l'exposició de la ciutadania al soroll produït per diferents fonts i a aplicar plans d’acció. Així mateix, la Diputació de Barcelona ha elaborat mapes estratègics de soroll de trànsit i plans d’acció de les infraestructures viàries de les quals és titular.

Què es pot fer?

Lluitar contra el soroll és una tasca col·lectiva, en la qual les administracions locals estan cridades a tenir un paper protagonista. Donat que el trànsit és la font principal de soroll, qualsevol mesura destinada a reduir-lo hauria de tenir un impacte positiu sobre la contaminació acústica. Disminuir els límits de velocitat o instal·lar paviment sonoreductor també són mesures de mitigació a considerar.

En qualsevol cas, l’aposta amb beneficis més amplis —i no només des de la perspectiva de la contaminació acústica— seria evolucionar el model actual de ciutat cap a un altre que posi les persones al centre. Prioritzar el transport públic i la mobilitat activa i substituir espai públic actualment destinat als vehicles motoritzats per espais verds permetria reduir els nivells de soroll i també els de contaminació atmosfèrica, alhora que promouria un augment de l’activitat física. Les ciutats han de ser capaces de generar espais agradables i silenciosos que, lluny de suposar riscs afegits per a la salut, siguin àrees de promoció del benestar. La planificació urbana i del transport és una eina clau per tal d’assolir aquests objectius.

 

Maria Foraster
Investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) 
Centre impulsat per ”la Caixa”.