Xinxa de les malves - Salut pública

Aquest insecte és una xinxa de règim fitòfag i distribució mediterrània que té els hemièlitres vermellosos i el cap, tòrax i antenes totalment negres (veure foto 1). A part d’alguns casos de danys a conreus, la seva conflictivitat principal és causada per la capacitat de desenvolupar localment poblacions molt denses (veure foto 2), que per simple presència causen molèsties a les persones.

Les seves plantes nutrícies són Malvàcies, les quals formen part de la flora ruderal. En conseqüència, aquesta plaga es presenta normalment en solars abandonats de fa temps, que les Malvàcies han tingut temps de colonitzar. La hivernació es realitza sobre arbres, tot sovint àlbers, on els insectes formen agregats immòbils de centenars d’individus que també poden ocasionar molèsties en cas d’interaccionar amb alguna activitat humana propera. La presència i densitat poblacional dels Oxycarenus es pot avaluar numèricament per comptatge visual sobre la planta nutrícia i en els refugis d’hivernació.

No hi ha cap mena de problemàtica sanitària associada a aquest insecte, que és fitòfag. Per tant, els danys causats per la seva superabundància local són derivats estrictament dels núvols d’insectes que es formen i que poden desplaçar-se a certa distància, i penetrar a les cases. Aquest efecte nociu pot arribar a ser molt important en alguns casos, com ara l’episodi de 1995 a Cornellà de Llobregat.

En els mesos de tardor i estació freda O. lavaterae es localitza en refugis d’hivernació on no s’alimenta ni es reprodueix, sovint a sobre d’arbres formant agregats en fulles, rames i rugositats de l’escorça. Aquests agregats poden contenir centenars d’individus, arribant a densitats de 35 adults per centímetre quadrat. Si bé hi ha mascles i femelles, no s’hi produeix activitat sexual, i no s’hi troben estadis immadurs. A la primavera, coincidint amb el desenvolupament de les malvàcies (que són plantes anuals) les poblacions d’hivernació minven en benefici d’aquest hoste, completant-se la migració sobre el mes d’abril. L’insecte s’alimenta aleshores de les malves i hi manté activitat sexual, apareixent les primeres nimfes sobre mitjans de maig, les quals poden arribar a l'estadi adult en poc més d'un mes. Aquesta espècie pot completar dues o més generacions durant l’estiu en condicions favorables. Les causes de la molèstia principal als habitatges i persones són els eixams de nous adults que es formen en completar el seu desenvolupament. A la tardor, es produeix una migració cap els refugis hivernals, inversa a la de la primavera.

És força rellevant en aquest cas ja que els hàbitats conflictius són terrenys erms i abandonats, generalment nitròfils. Les actuacions de desbrossament i supressió de la vegetació ruderal són senzilles de realitzar, i les normatives municipals inclouen gairebé sempre l'obligació dels propietaris de controlar-hi la vegetació. Un cop identificat el territori on es produeix el problema caldrà procedir simplement a una eliminació de la vegetació arbustiva, sobre el mes d’abril. Aquesta acció pot ser també aplicada en el moment de produir-se el problema, però aleshores ja s’haurà completat un cicle biològic; tanmateix, serà possible d’aturar generacions posteriors durant l’any. Com totes les accions preventives, aquesta tindrà una eficàcia genuïna si es realitza abans de l'aparició del conflicte.

En aquest cas és altament recomanat el control preventiu, que s’ha recomanat en el punt anterior. Tanmateix, en casos d'infestacions elevades en terrenys de gran superfície o llocs on la prevenció no sigui possible, s’hi haurà de dur a terme aplicacions d’insecticides de caire fitosanitari. En aquest cas tanmateix, cal realitzar imperativament un seguiment poblacional continuat amb mostreig setmanal, per tal de poder actuar sobre les nimfes al final del seu desenvolupament. Els individus en aquest estadi formen agregats d’alimentació en els borrons i fulles tendres de les plantes, i no poden escapar a les aplicacions ja que encara no tenen ales; a més, essent menys quitinitzats que els adults, són més vulnerables a l’exposició al plaguicida.

Aquest esquema hauria de contemplar també una aplicació extremadament selectiva i local dels principis actius, si és possible de forma manual planta per planta, que implicarà un dany ambiental menor, una eficàcia ampliada i un estalvi econòmic notable.