$community_name

La panerola negra o oriental és de color fosc, marronós gairebé negre o amb tonalitats vermelloses (especialment les nimfes). Com la resta de les paneroles, tenen el cos deprimit, i aplanat (veure fitxa Blattella descripció) . La llargada del cos dels adults oscil·la entre 20 i 35 mm. Els mascles tenen les ales curtes que cobreixen únicament el 75% de l’abdomen, deixant al descobert entre 3 i 5 segments abdominals (veure foto 2). Les femelles tenen les ales encara més reduïdes (veure foto 1).

Degut principalment al seu color fosc, és difícil confondre-les amb altres paneroles. Igualment, les curtes ales dels mascles, que com ja s’ha comentat mai arriben al final de l'abdomen, i les petites ales rudimentàries de les femelles, permeten diferenciar-les fàcilment d’altres espècies de paneroles. Únicament és possible confondre les nimfes d’aquesta panerola (veure foto 3) amb les nimfes de la panerola Periplaneta americana. (veure fitxa Periplaneta)

Aquesta panerola es pot trobar a l'exterior de les edificacions on passa gran part del seu temps, principalment al clavegueram. A la nit poden migrar a l'interior dels edificis en busca d’aliment a través de les portes i finestres mal ajustades, conductes d'aireig, i especialment pels desguassos i altres connexions amb el clavegueram. A l’interior de les edificacions es poden detectar per les zones baixes, soterranis, a prop de canonades i desguassos. No poden volar, tenen uns moviments més lents que les altres paneroles i poca capacitat d'enfilar-se, per això solen detectar-se als primers pisos, malgrat de vegades es poden trobar en pisos superiors, especialment al voltant de les canonades, per on elles es dispersen.

Per a la seva detecció i seguiment es poden utilitzar trampes adhesives amb atraients específics com les feromones d’agregació, o amb atraients alimentaris més genèrics.

Donat que les paneroles viuen i s’alimenten en llocs amb brutícia, poden contaminar el nostre entorn i aliments amb bacteris, especialment Salmonel·la, amb quists de protozous, amb virus, i amb fongs com Aspergil·lus.

Malgrat la presència de totes les paneroles és desagradable donat que, com s’ha comentat, poden transmetre diversos microorganismes, aquesta panerola és especialment molesta pel fort pudor que desprèn.

La femella es desprèn de l’ooteca unes 30 hores després d’haver estat formada, aquesta pot ser enganxada a algun objecte o simplement deixada caure en un lloc protegit, calent i humit a prop de la font d’aliment. L’ooteca té una mida de 8-10 mm de longitud, i conté una mitjana de 18 ous (veure foto 4 i foto 5).

Cada femella pot arribar a dipositar entre 5 i 10 ooteques al llarg de la seva vida. El període d'incubació de les ooteques és de 44 dies a 30-35ºC. El temps necessari per completar tot el cicle està influenciat per la temperatura, variant des de 200 a 800 dies, però en condicions normals a l'interior dels edificis, els mascles triguen una mitjana de 575 dies i les femelles uns 600 dies. La duració de la vida dels mascles és de 34 a 181 dies i la de les femelles de 112 a 160 dies. La seva temperatura òptima de desenvolupament està entre 20 i 29 ºC, malgrat són bastant tolerants a les baixes temperatures. Cada femella i la seva descendència pot produir prop de 200 individus a l’any.

L'hàbitat òptim per completar el seu cicle biològic són llocs foscos, calents amb molta humitat, i amb matèria orgànica que els serveix com a font d’aliment.

Es nodreix de tot tipus d’aliments i matèria orgànica en descomposició, però prefereix aliments amb un alt contingut de midó.

El control de les paneroles en general es basa en diversos passos:

1. Inspecció: Per comprovar l'espècie de panerola implicada i determinar on estan els individus, i per tant, a on s’han de realitzar intervencions o tractaments. Aquesta inspecció es podrà fer visualment i amb trampes de seguiment de feromones o atraients alimentaris.
2. Intervenció: Consisteix en l’aplicació de les mesures correctores o en la utilització dels mètodes de control mecànics, físics, o químics.
3. Seguiment: Un cop s’ha fet la intervenció, s’haurà d'establir un sistema de seguiment similar al realitzat a la inspecció inicial que permeti determinar l’eficàcia de les intervencions realitzades i la localització de possibles nous focus d’infestació.
   En concret per al control de Blatta orientalis, s’ha de posar una especial atenció en inspeccionar les parts baixes de les edificacions, i principalment els soterranis, canonades, desguassos, calderes, i altres llocs humits i calents.

S’haurà de mantenir en bon estat el sistema de desguassos i canonades, així com qualsevol altra connexió amb el sistema de clavegueram per evitar l’accés d’aquesta panerola a l’interior de l’edificació. Igualment es mantindrà un bon sanejament de l'edifici per evitar que les paneroles puguin trobar refugi i/o fonts d’aliment i aigua.

Cal advertir que l’aplicació del control químic exclusivament no soluciona el problema de les paneroles. Perquè el seu ús sigui eficaç, s’ha de combinar amb l’establiment de mesures preventives i/o correctores.

El control químic es basarà en tractaments perimetrals i/o de barrera amb insecticides formulats com microencapsulats o pols humectables que evitin l’accés de les paneroles a l’edificació. A l’interior també es poden utilitzar esquers col·locats en escletxes a prop de les àrees de refugi.