Daurar la píndola

Museu d'Història de la Farmàcia Catalana
Universitat de Barcelona, del 20 d'abril al 25 de maig de 2009
Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu
Cardedeu, del 28 de maig al 12 de juliol de 2009
Museu Arxiu Municipal de Calella
Calella, del 15 de juliol al 30 d'agost de 2009

Expressió d'origen farmacèutic, que ha esdevingut d'ús ben comú i col·loquial quan es vol presentar una cosa desagradable sota una aparença favorable. Les píndoles són unes boletes, de consistència més o menys dura, que podem considerar com una de les formes farmacèutiques més antigues emprades per presentar la majoria de medicaments sòlids d'ús intern. Estan compostes, bàsicament, per dos ingredients, els principis actius i l'excipient, i es recobreixen d'unes pólvores inertes per evitar que s'enganxin entre si i per dissimular-ne el possible mal gust. Per donar-los-hi una aparença més agradable, sovint es cobrien amb una capa fina de pa d'or o d'argent, d'aquí ve l'expressió esmentada de daurar la píndola.

Les píndoles es preparen barrejant bé els ingredients en un morter i després es pasten damunt d'una superfície llisa fins obtenir un estret i llarg cilindre anomenat magdaleó que es col·loca damunt de la zona metàl·lica acanalada del pindoler i, per mitjà d'un regle manual amb una zona similar, es prem amb un moviment de vaivé fins obtenir el nombre de trossets desitjat. Només fa falta arrodonir-los manualment tot empolsinant-los amb licopodi o regalèssia. Per procedir al daurat o platejat s'introdueixen les boletes humitejades de xarop en un recipient més o menys esfèric amb trossets de pa d'or o d'argent fent-lo rodar fins recobrir totes les píndoles amb el metall. Cap a principis de s. XX l'ús terapèutic de les píndoles fou substituït, gairebé del tot, pels comprimits i les càpsules de gelatina dura.

Els objectes que presentem, provenen de dos museus, Calella i Cardedeu, que posseeixen a la seva col·lecció una farmàcia sencera. Aquests objectes són uns pindolers que s'utilitzaven per fabricar les pastilles, és a dir, que se li posava la pasta, el magdaleó, es pressionava i sortien les píndoles fetes. El tercer objecte, un estri molt peculiar, és del Museu d'Història de la Farmàcia; es tracta d'un daurador de píndoles, que s'emprava per donar un aspecte més agradable a les píndoles que, tant abans com ara, són desagradables per prendre.

Museu d'Història de la Farmàcia Catalana
Universitat de Barcelona C. Joan XXIII, s/n
08028 Barcelona

Nom: Daurador de píndoles
Procedència: Desconeguda
Cronologia: segle XVIII
Dimensions: 14x8,5 cm
Tècnica: Talla de fusta
Identificació i inventari: Museu d'història de la Farmàcia. Núm. reg. 219

Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu
C. Dr. Daurella, 1
08440 Cardedeu

Nom: Pindoler (dispensari de píndoles)
Procedència: Barcelona
Cronologia: Mitjans del segle XVIII.
Dimensions: 12 x 9 cm.
Tècnica: Ceràmica al torn
Identificació i inventari: Dipòsit Sr. Rovira

Museu Arxiu Municipal de Calella
C. Escoles Pies, 36
08370 Calella

Nom: Pindoler
Procedència: Farmàcia Barri
Cronologia: Principis del s. XIX
Dimensions: 37x19x5 cm. (placa), 43,5x6,3x 4,5 cm. (mànec)
Tècnica: ebenisteria i ferro colat.
Identificació i inventari: Museu Arxiu Municipal de Calella. Núm. reg. 5969
 


Farmàcia Balvey de Cardedeu. Aquesta farmàcia local va existir des del 1660 fins el seu tancament definitiu el 1943.