Llegendes que ens agermanen
Coincidència insòlita
Jardins del Monestir s/n
Sant Cugat del Vallès, del 8 al 28 d'abril de 2009
Museu de Mataró
El carreró, 17
Mataró, de l'1 de maig al 4 de juny de 2009
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Josep Pujadas Truch, 1a
El Masnou, del 9 al 28 de juny de 2009
Segons la tradició, Cugat, fill de la ciutat de Scil.li, al nord d'Àfrica, viatjà amb Fèlix fins a Barcino a predicar l'evangeli. Arran del decret de persecució de Dioclecià al 303 fou empresonat per les autoritats imperials. Després de superar diversos turments per tal que apostatés de la fe cristiana, fou degollat l'any 304 a l'octavio milliario a Barcino (a vuit milles de Barcelona), lloc tradicionalment identificat com Octavià de Sant Cugat.
Museu-monestir de Sant Cugat del Vallès
Títol: Arqueta reliquiari de Sant Cugat
Autor: desconegut
Tècnica de l'original: Argent repussat, cisellat i en part daurat damunt de fusta
Cronologia: Segle XIV
Dimensions de l'original: 61 x 63 x 26 cm
Identificació i inventari: núm. 679 (Museu Diocesà de Barcelona).
La Passió de Cugat ha estat elaborada i tramesa al llarg dels segles en diversos textos. La versió que ha esdevingut clàssica, que situa al martiri de Sant Cugat a Octavià, fou escrita al segle X. Es tracta d'una creació literària que té per objectiu justificar l'existència del cos del sant tant al monestir de Sant Cugat com a l'abadia de Saint Denis, prop de París, els dos principals centres de devoció de les seves relíquies. Al segle XIV, el relat fou historiat en una arqueta que contenia les relíquies del màrtir que es venerava a l'altar major de l'església del monestir i que actualment es troba al Museu Diocesà de Barcelona. En la imatgeria que figura a les seves cares, hi ha interpretades escenes com les del baptisme per sant Cugat de les santes Juliana i Semproniana, les patrones de Mataró, i de l'enterrament del sant amb l'assistència de les mateixes dues santes.
Santa Juliana i Santa Semproniana enterrant Sant Cugat, lateral de l'arqueta-reliquiari provienent del Monestir de Sant Cugat.
La relació entre el sant, Cugat, i les santes, Juliana i Semproniana, es manifesta a les quatre obres pictòriques de grans dimensions, que hi ha al presbiteri de la basílica de Santa Maria de Mataró. En elles es recreen diferents escenes de la vida i martiri de les santes: Predicació de Sant Cugat (1796), el Judici de les Santes (1797), el Martiri de les Santes (1799) de Pere Pau i Muntanya. El darrer quadre que completa les escenes és el Martiri de Sant Cugat. Aquest quadre va ser encarregat al pintor mataroní Jordi Arenas i Clavell al 1945, per substituir la tela del Martiri de Sant Cugat de Pere Pau Muntanya i Joan Giralt desapareguda durant la Guerra Civil.
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Títol: El degollament de Sant Cugat
Autor: Pere Pau Muntanya
Tècnica: Oli sobre tela de lli
Cronologia: Finals de segle XVIII
Dimensions: 98,5 x 77 cm
Identificació i inventari: Donació d'Emilio José Sala. Pinacoteca Municipal. Museu Municipal de Nàutica del Masnou, M1199.
El Museu de Mataró, dipositari del llegat Arenas, conserva el dibuix a llapis carbó sobre paper del Martiri de Sant Cugat de Jordi Arenas. És una mostra dels estudis previs que va realitzar per pintar el gran quadre -de 4 per 5 metres- utilitzant com a model una fotografia del quadre original de Pere Pau Muntanya i Joan Giralt. Per la seva banda, el Museu Municipal de Nàutica del Masnou conserva, en el fons de la col·lecció de la pinacoteca municipal, el quadre El degollament de Sant Cugat, obra de Pere Pau Muntanya. Es podria tractar, alhora, d'un estudi previ al quadre definitiu Martiri de Sant Cugat de Pere Pau Muntanya i Joan Giralt desaparegut al 1936.
Títol: Martiri de Sant Cugat
Autor: Jordi Arenas i Clavell
Tècnica: Dibuix a llapis carbó i llapis clarió sobre paper canson
Cronologia: 1944
Dimensions: 63 x 47,5 cm
Identificació i inventari: Llegat Jordi Arenas i Clavell. Museu de Mataró, MdM, 14342.
