"Xilografies. La fusta feta imatge" a Granollers
30/11/2018 -06/01/2019
De dilluns a diumenge, de 17.30 h a 20.30 h. Diumenges matí, d’11 h a 14 h
Museu de Granollers. Carrer Anselm Clavé, 40 - 42. Granollers
- General
Aquests instruments de treball emprats pels impressors, constitueixen un arxiu gràfic de la història dels inicis del disseny industrial, la moda, la música, els oficis, els costums, les festivitats i la cultura popular de la societat preindustrial a Catalunya.
L’espai expositiu mostra les xilografies de l’impressor manresà, Lluís Rubiralta i Garriga, impreses el 1956 a escala de les matrius de fusta del segle XVIII, originals de l’auca dels oficis del taller de la família Abadal, llinatge d’impressors i gravadors de Manresa.
L’auca està formada per 48 imatges de 47 oficis com sabater, moliner, cerer, taverner, sastre, espardenyer, fuster, escloper, matalasser, ferrer, aiguader, carnisser o barretaire, entre d’altres. Els oficis s’han agrupat en sis àmbits temàtics: espai urbà; paisatges pre-industrials; cos i vestit; comunicació gràfica; artesania, ofici i disseny; i música, veu i cançó.
També es presenten les xilografies d’altres auques atribuïdes al taller dels Abadal, com les moralitzadores per a l’home i la dona, i la dedicada al carnestoltes, totes tres dels segles XVIII-XIX.
Accessibilitat
Contingut
S’han agrupat els oficis i la informació en sis àmbits temàtics, en els quals destaquem la seva capacitat d’innovació, creació, adequació i transmissió al llarg del temps.
Espai urbà
A la casa taller del segle xvii la feina es realitzava a casa. El treball artesanal estava directament relacionat amb la família i el coneixement es transmetia de pares i mares a fills i filles. Les cases taller s’agrupaven per gremis a la ciutat i els carrers tenien el nom del gremi que hi havia en aquell lloc. Així, la casa i la ciutat conformaven un conjunt difícil de diferenciar.
Paisatges pre-industrials
L’entorn natural sempre ha estat entès com una font de recursos. La tecnologia preindustrial no permetia una extracció tan intensa i agressiva com la que s’ha fet els últims dos segles; per això l’explotació d’aquest medi natural era més sostenible. La vida al camp estava estretament lligada a les estacions de l’any
i molts oficis depenien dels cicles del cultiu de vegetals, del creixement del bestiar o de la presència d’espècies per a la pesca, caça o recol·lecció.
Cos i vestit
La indumentària reflecteix la societat que la produeix i consumeix. La roba ens ofereix molta informació de qui la vesteix. L’edat, el sexe, l’ofici que exerceix, la seva pertinença a estaments, gremis o agrupacions socials, així com els seus gustos i preferències estètiques. Oficis que es localitzen al camp o a la ciutat, i artesans que s’agrupen i s’organitzen en gremis per desenvolupar el seu treball, transmetre el seu coneixement i defensar els seus interessos.
Comunicació gràfica
A partir d’un material tan proper i elemental com la fusta, algú fou capaç, mitjançant una eina de tall, de buidar-ne un bloc més o menys polit i d’estampar la imatge que en restava a la superfície, i va néixer, d’aquesta manera, la producció d’imatges seriades. El determinant, naturalment, no era la fusta, ni tan sols l’acció de tallar-la, sinó el fet d’adonar-se de què comportava l’ús d’aquella matriu si s’estampava. Tècnica i estètica es complementen, es juxtaposen.
Artesania, ofici i disseny
Els costums van canviant. Les noves tecnologies inunden el nostre dia a dia, transformant les professions i els oficis que varen ser essencials, i de vegades oblidant-los, fins que tornin a aparèixer renovats en un altre moment. Alguns oficis tan sols han canviat de nom; altres van perdre el seu lloc en la societat substituïts per una màquina o a causa d’un sistema econòmic que els va fer impossible competir en preus per guanyar-se el sou.
Música, veu i cançò
En la societat preindustrial, cantar mentre es treballava era considerat del tot positiu. Amb una nova concepció de la producció i del control, en les primeres dècades del segle xx es va anar imposant la idea que cantar distreia de la feina o, potser més exactament, que tot cantant el treballador mantenia activa una veu i una opinió que convenia controlar o fer callar. Podríem dir que les cançons estaven a la disposició de la vida expressiva de la gent de la mateixa manera que les eines estaven a la disposició de la vida productiva i material.
Galeria d'imatges
Tipus d'exposició
- Itinerant
- Artística
- Didàctica
Accessibilitat
L'exposició “Xilografies” presenta guions amb macrocaràcter, escriptura braille i elements en relleu per a poder interpretar algunes imatges d’antics oficis.
La mostra també inclou codis QR vinculats al canal de La Mirada Tàctil de You Tube on es poden descarregar tots els continguts en llengua de signes per a la comunitat sorda signant, subtitulat per a la comunitat sorda oralista i locució per oferir un plus d’usabilitat.
Com a novetat l'exposició incorpora fragàncies i essències que potencien i enriqueixen el món imaginari dels oficis (músic, aiguader, caçador i puntaire). Les aromes han estat produïts per evocar l’espai de treball del propi ofici i interpretar l’olor de les matèries primeres emprades.
Han col·laborat en l'elaboració d'aquests materials la Federació de Persones Sordes de Catalunya, FESOCA, l’Organització Nacional de Cecs Espanyols, ONCE, a Catalunya i les empreses Sandir i Omuses.
