$community_name

El dimecres 22 de novembre la Diputació de Barcelona va organitzar la Jornada tècnica sobre la gestió de la qualitat i l’entorn de les aigües de les fonts naturals de la província de Barcelona que anava dirigida al personal tècnic municipal de medi ambient i de salut pública.

Com a part del nostre patrimoni natural i com a indicadors de les masses d’aigua que tenim, les fonts naturals han esdevingut clau per entendre els efectes de la sequera en el medi ambient.

La jornada, que va desenvolupar-se al llarg de tot el matí, va reunir al primer bloc personalitats expertes de diversos àmbits, com l’ecologia, hidrogeologia i química de les aigües. El segon bloc va ser a càrrec dels municipis amb les tècniques de medi ambient de Castellar del Vallès, Berga i Sant Celoni que van compartir bones pràctiques entorn la gestió de les seves fonts. La part final de la sessió es va centrar a presentar l’activitat de la Diputació de Barcelona. És a dir, difondre el SITAC (Sistema d’Informació Territorial d’Acció Climàtica) i també es va explicar el programa de seguiment i control de les fonts naturals de la província de Barcelona.

Una seixantena de persones es van aplegar en una sessió que va presentar Inma Pruna González, Gerent de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, i que va moderar Maria Llorens de l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental (OTAGA).   

En primer lloc, Narcís Prat, professor emèrit d'ecologia de la Universitat de Barcelona, va abordar el tema de les fonts naturals com a ecosistemes en risc. De biodiversitat poc coneguda, perquè una font és molt més que aigua. Va explicar les diferents espècies que s'hi poden trobar segons el tipus de sòl i vegetació. A més, va destacar que una de les conseqüències de la sequera actual és que la manca d’aigua impossibilita o dificulta que algunes espècies puguin desplaçar-se, ja que no tenen capacitat de dispersió. Aquest aïllament pot donar a l’especiació, és a dir, que en un futur hi hagi espècies noves i molt aïllades. També es va referir a «l’economia circular dels boscos perquè ens protegeixen de l’erosió, però també prenen aigua. La gestió forestal és clau per a l’adaptació al canvi climàtic, tant des de la perspectiva de biomassa com des de la perspectiva d’assegurar l’abastament d’aigua potable.»

Segons Prat, hi ha moltes fonts seques perquè es deriva tot el cabal a granges i urbanitzacions. Cal mantenir un cabal mínim per no assecar les fonts i conservar la biodiversitat associada, ja que possibilita que no es perdi l’oxigen de l’aigua i no es podreixi la bassa. A més, va reclamar que a les granges i urbanitzacions es recullin les pluvials. Va finalitzar la seva intervenció referint-se a la contaminació química, amb nivells molt elevats de nitrats a causa de la infiltració de l’aigua de purins a nivell freàtic, principalment a la Plana de Vic. Aquesta situació agreuja encara més l’impacte de la sequera, ja que fa minvar la disponibilitat d’un recurs hídric imprescindible per garantir l’abastament d’aigua. Per exemple, el 2022, de 166 fonts, 51 no rajaven (31%).

En segon lloc, Mireia Iglesias, cap del departament de coordinació hidrogeològica de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), va parlar sobre les fonts a les masses d’aigua subterrània i els instruments amb què les podem protegir. Va explicar que, durant el seguiment que des de l’ACA fan de les masses, han detectat que un 73% estan en mal estat per contaminació per nitrats i intrusió salina. Com a instruments de protecció va mencionar la directiva de nitrats i l’activació de perímetres al voltant de les fonts sobrefreqüentades.

 

En tercer i últim lloc del primer bloc, l’exposició de Montserrat Real, directora tècnica del laboratori de limnologia i qualitat de les aigües d’AECOM es va centrar en la qualitat de l’aigua de les fonts analitzades per la Diputació de Barcelona i masses d’aigua associades. Va repassar les dades més rellevants de les anàlisis de l’aigua de les fonts que des del 2010 l’OTAGA fa dels municipis que ho han sol·licitat i, entre altres coses, va comentar les fonts que estaven en bon estat i les que presenten incompliments de qualitat o quantitat.

Després de la pausa, va haver-hi la presentació de les bones pràctiques per part de tres municipis que van girar entorn de materials de difusió per a les persones excursionistes que visiten les fonts (des de codis QR que enllacen al SITAC de la Diputació de Barcelona, llibres publicats pels municipis i rutes de descobriment de les fonts). Les tècniques municipals també van convidar als ajuntaments que encara no ho han fet a demanar el recurs del catàleg de serveis d’anàlisi de l’aigua de les fonts naturals i la importància de la col·laboració entre les persones que saben si una font raja o no a l’hora de visitar-la per realitzar-ne la presa de mostres.

Pel que fa als continguts relacionats directament amb l’activitat de la Diputació de Barcelona, Albert Prat va presentar la nova eina del SITAC que mostra el mapa de la província de Barcelona amb totes les fonts inventariades. En clicar-hi, es visualitzen directament els resultats de la darrera analítica de cada font, a més de poder accedir als resultats històrics de la font i les vegades que s’hi han pres mostres. A més a més, es poden descarregar les dades. Una de les novetats principals d’aquesta nova capa del SITAC és permetre, entre altres coses, als ajuntaments que es personalitzin la informació que apareix de les seves fonts per tal que les persones visitants d’una font puguin consultar els resultats de la darrera analítica abans fins i tot d’accedir-hi.

 

 

La jornada va cloure amb el Programa de seguiment i control de les fonts naturals de la Diputació. Recollida, anàlisi i resultats, a càrrec dels tècnics de l’OTAGA Luis Guardia i Mar Garcia. Mentre que Guardia va explica el procediment de la presa de les mostres, Garcia va parlar de com elaboren els informes que s’ajusten a la normativa de referència. Aquest any s’han incorporat els nous paràmetres de l’anàlisi físicoquímic (nitrit, clorur, sulfat, calci, magnesi, sodi, potassi, duresa total, alumini, bor, cadmi, coure, crom, ferro, manganès, níquel i plom) als informes que es lliuren als ajuntaments. Altres anys s’analitzava la conductivitat a 20 °C, terbolesa, pH, amoni i nitrat. Els paràmetres microbiològics no han variat: bacteris coliformes, Clostridium perfringens (incloses les espores), Enterococ i Escherichia coli. En resum, és que fins al 2022 feien un perfil analític bàsic amb dos seguiments anuals (primavera i tardor) i cada cinc anys un complert (de físic-químics i microbiològics), mentre que des del 2023 es fa un seguiment anual amb un perfil analític hidrogeològic.

Podeu consultar el vídeo i les presentacions de la formació a la pàgina web de fonts naturals: https://www.diba.cat/mediambient/fonts-naturals