22/06/2018 16:06 h.

Jornada Cànon i Censura: Revisant la memòria com a relat de poder

Comparteix

En el marc de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, la Diputació de Barcelona impulsa un seguit de jornades per a la preservació de la memòria en tant que patrimoni cultural immaterial. El CCCB va acollir  ahir la segona jornada amb el títol Entre el cànon i la censura. La memòria com a relat de poder.

 

Ahir dijous va tenir lloc al CCCB, la segona de les jornades “Cultura i memòria”impulsades per la Diputació de Barcelona que va comptar amb participació de periodistes, escriptors, filòsofs, artistes, músics i empresaris que van contribuït al debat sobre què és censura amb experiències personals i reflexions sobre la llibertat d’expressió, la crisi de valors i la resistència des de les arts i la cultura.

La sessió, presentada pel comissari de la jornada, l'economista Enric Llarch, es va iniciar amb la taula “Cànon i censura a la paraula escrita” amb el dibuixant, Jaume Capdevila (Kap), l’escriptora i articulista, Ada Castells, la periodista, Maria Favà, i l’exdirector Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo, moderats pel periodista, David Castillo.

A continuació va tenir lloc la taula “Cànon i censura a les arts visuals” amb el filòsof, Xavier Antich, l’empresari Tatxo Benet, propietari de l’obra de Santiago Sierra dedicada als presos polítics i censurada a la fira ARCO, el que fou comissari de la mostra “La bèstia i el sobirà” censurada al MACBA, Valentín Roma, i l’artista curador de l’exposició “La capsa entròpica” del MNAC, Francesc Torres. Tots ells moderats per la periodista, Llúcia Ramis.

Per acabar la sessió del matí, els exmembres de la companyia Els Joglars, Ferran Rañé i Arnau Vilardebò, van rememorar el cas de “La Torna” i la persecució que van patir els seus intèrprets, tot recordant que aquelles vivències dels anys setanta "van ser un exercici de censura molt barroer, sense que Europa fes res en contra, tal i com passa actualment". Els actors van afirmar que amb aquelles funcions no es consideraven un grup polititzat però si que eren conscients que havien denunciat un crim d'estat. Per la seva part Vilardebò va recordar com tot i les penes greus que els amenaçaven van persistir cadascun amb les seves reivindicacions, com van poder, fugats i exiliats, davant l’ofensiva autoritària de l’època.

La sessió de tarda de la jornada va començar amb la taula “Cànon i censura a les arts escèniques i audiovisuals” amb el director del TNC, Xavier Albertí, la periodista, Empar Moliner, la directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola i el productor audiovisual, Jaume Roures, amb el periodista cultural, Andreu Gomila, de moderador.

El periodista musical, Jordi Bianciotto, va moderar la taula final de la jornada, “Cànon i censura a la música i l’espectacle” amb l’impulsor del festival Barnasants, Pere Camps, i els músics Sílvia Comes, Gerard Quintana i Francesc Ribera 'Titot'.

Va clausurar la jornada el recital acústic del cantautor Roger Mas amb un repertori on va incorporat versions de cançons que en el seu moment van ser censurades com “Diguem no” de Raimon i “Què volen aquesta gent?” de Maria del Mar Bonet.

Totes les sessions es poden veure enregistrades en aquest enllaç.