$community_name

30/09/2018 12:27 h.

Ara fa un any de la que és amb tota seguretat la més gran victòria dels demòcrates d'aquest país. Tots tenim encara a la retina les imatges de tantes i tantes persones exercint la democràcia i defensant les urnes, arribant a posar en perill en molts casos la seva integritat física. I al mateix temps, encara esgarrifa recordar la brutalitat policial, ordenada pel govern espanyol, que vam haver de patir aquell dia. Veure com persones que anaven a exercir el dret a vot eren colpejades i arrossegades per terra a les portes i a l'interior dels col·legis electorals, és una situació que no pot deixar indiferent a cap persona que tingui uns mínims valors democràtics. Sí, l'1-O és un dia per recordar, un dia per reivindicar i un dia per posar en valor que aquell dia vam guanyar. Més de de 2 milions de catalans i catalanes van plantar cara a la repressió exercint el seu dret a vot, dels quals un 90% es va mostrar partidari d'esdevenir una República independent.

Però tampoc ens hem d'enganyar. Malgrat haver obtingut un mandat democràtic a través de les urnes, la repressió exercida per part de l'Estat amb totes les seves estructures de poder, i la gestió que se'n va fer per part dels partits independentistes d'aquells resultats (i aquí cal fer tota l'autocrítica que calgui), han provocat que encara no siguem la República que volem ser. Encara tenim molta feina per davant, i hem de ser conscients que el camí serà llarg i dificultós. Però mai ens rendirem, persistirem sempre i no renunciarem a cap via democràtica per construir una República al servei de totes les persones d'aquest país. Perquè per moltes dificultats que ens posin per davant, per més repressió que hi hagi, per més que ens intentin fer por, demostrem dia rere dia que no ens espanten i que el moviment independentista es manté ferm, fort i musculat, com vam poder veure a la darrera manifestació de l'11 de setembre.

I si la gent al carrer està a l'alçada, els partits i els càrrecs electes també ho hem d'estar. És imprescindible recuperar la unitat d'acció per part dels partits i les entitats independentistes. Perquè quan anem coordinats, carrer i institucions, és quan aconseguim avançar. I el millor exemple n'és l'organització i celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Una unitat d'acció que en cap cas hem de confondre, com volen alguns, amb la uniformitat ideològica. Perquè els números parlen clar, una vegada i una altra. Quan l'independentisme és capaç de presentar-se a unes eleccions des de la diversitat ideològica és capaç de maximitzar els resultats. En canvi, quan es presenta des de la uniformitat perd vots especialment a les zones de frontera ideològica. Catalunya és un país divers i asimètric, com no em canso mai de repetir. I per tant, l'independentisme ha de ser capaç de representar aquesta diversitat, assolir els millor resultats i posar-los al servei de la causa comuna de la llibertat i la justícia social. Si ens enquistem en un debat endogàmic que només fa que desgastar-nos internament farem molt feliços a aquells que ens volen derrotats. Mirem endavant i continuem sumant, cadascú des del seu àmbit ideològic. Perquè només ens guanyarem la República si som capaços de seguir ampliant les fronteres ideològiques i sumant noves capes de la societat, i no fent el contrari, tancant-nos en el nostre propi espai. El nou país que volem construir ha d'interpel·lar tothom.

I no voldria acabar sense recordar totes i cadascuna de les persones que pateixen la presó i l'exili, de forma injusta i arbitrària, únicament per donar compliment a un mandat democràtic i per posar el futur de Catalunya en mans dels seus ciutadans i ciutadanes, a través d'un referèndum d'autodeterminació. Fem-ho també per tots ells. Reivindiquem-los, dignifiquem la seva lluita i no ens rendim mai.

 

Dionís Guiteras, vicepresident 1er de la Diputació de Barcelona