Diputació de Barcelona
Entorn urbà i salut
 
Eines per incorporar la perspectiva de la salut en les actuacions municipals
 

Herramienta para la auditoría social de la sostenibilidad urbana [InPar]

Paisaje Transversal
2016

Enllaç al recurs: https://paisajetransversal.org/2016/02/inpar-herramienta-para-la-auditoria-social-de-la-sostenibilidad-urbana-planur-e/#:~:text=Los%20Indicadores%20Participativos%20%5BInPar%5D%20constituyen,ambas%20partes%20de%20modo%20transversal.

Format:
Pàgina web
Població a la qual s'adreça:
Administracions locals i associacions ciutadanes
Objectiu:

Donar una solució a la manca de relació existent entre els indicadors de sostenibilitat urbana i la participació ciutadana.

Constitueix una eina que permet establir una radiografia d'un entorn urbà en relacionar indicadors de sostenibilitat amb informació qualitativa procedent de l'opinió ciutadana.

Metodologia:

Aquesta eina consisteix en un sistema d'avaluació d'una determinada realitat urbana, mitjançant l'encreuament o contrast d'indicadors quantitatius, mesurables, amb altres de caràcter qualitatiu, fruit de les percepcions de les poblacions consultades (usuaris, propietaris, tècnics, agents, entitats, etc.).

La informació quantitativa que recullen els indicadors de sostenibilitat defineix l'estat de l'espai objecte d'estudi segons quatre grans grups de variables urbanístiques: ambientals, econòmiques, socials i funcionals.

Els ambientals examinen l'impacte ambiental de les intervencions i l'estat dels ecosistemes (biodiversitat) de l'àmbit d'estudi.

Els socials analitzen tant el grau de diversitat, complexitat, equilibri i cohesió socials, com la capacitat per adaptar-se als canvis (resiliència).

Els funcionals registren l'eficiència del disseny del teixit, la mobilitat i les infraestructures de la trama urbana.

Els econòmics estudien la diversitat i complexitat del teixit econòmic, dels serveis i recursos productius, així com les possibilitats d'evolució.

Els canals d'obtenció d'informació qualitativa sobre percepció ciutadana són tant digitals i com físics, utilitzant apps participatives existents o noves, analitzant xarxes socials i fòrums locals així com informes previs de processos participatius i facilitant eines participatives a equipaments i xarxes ciutadanes locals.

Tota la informació generada en les diferents activitats es classifica en funció de l'emissor, el caràcter, l'àmbit i els temes a què fa referència.

Oportunitats i limitacions:

Genera una fotografia momentània d'un entorn que ens permet valorar sobre quins aspectes és prioritari realitzar projectes de millora, sobre els quals cal desenvolupar accions de potenciació, i sobre els quals encara cal esperar i construir opcions des de la pedagogia.

Permet avaluar en temps real l'impacte de les intervencions urbanes i mesurar els beneficis funcionals, ambientals, socials i econòmics que generen.

Permet establir una sèrie de prioritats ciutadanes a l'hora d’afrontar obres de millora de l'entorn urbà.

Permet relacionar indicadors tècnics complexos (indicadors de sostenibilitat) amb temes que susciten interès entre la ciutadania, fent-los comprensibles per a interlocutors no experts.

Pot esdevenir un instrument de control de la idoneïtat, eficiència i eficàcia de projectes urbans molt diversos.

Fomenta la participació i implicació de la comunitat.

Indicadors:
Percentatge d'arbrat adequat per al clima.
Percentatge d'espais amb bon nivell de soroll.
Índex d'envelliment de la població.
Proximitat a equipaments.
Percentatge de sòl permeable.
Accessibilitat dels habitatges.
Temàtica:
Espai públic Habitatge i comunitats veïnals Equipaments i serveis Cohesió i capital social Infraestructura verda Mobilitat i accessibilitat
Vincle amb la salut:
Social
Escala de l'àmbit d'estudi:
Illa / conjunt d'edificis o espais Barri (o superior) Habitatge / carrer / edifici / espai públic acotat
Fase d'aplicació:
Diagnosi i pre-projecte Monitoratge i avaluació
Enfocament metodològic:
Observació Qualitatiu / Participatiu Qüestionari