29/11/2022 18:00 h
Cultura
Mapa de Patrimoni Cultural de Montseny
El municipi de Montseny ja disposa del Mapa de Patrimoni Cultural, amb un total de 234 elements inventariats a l'abast de qui vulgui ampliar el seu coneixement sobre aquest municipi ubicat al massís del seu nom.
Montseny destaca per la seva arquitectura d’origen medieval tant religiosa, amb les esglésies d'origen romànic de Sant Marçal del Montseny o Sant Julià del Montseny, com civil amb masies medievals com el Molar o la Besa. També cal destacar el monument megalític de l’Estela de la Calma declarada BCIN.
En l'informe s’han fitxat un total de 234 elements del patrimoni cultural de Montseny: patrimoni immoble 76%, moble 8%, documental 1%, immaterial 8% i natural 10%. En destaquen, per la quantitat de fitxes, els elements de patrimoni immoble, especialment els edificis. És menys nombrós el patrimoni documental, natural, immaterial i moble.
El patrimoni immoble documentat és el reflex del caràcter eminentment rural que ha tingut Montseny al llarg de la història. El nombre de masies i elements relacionats amb l’explotació agropecuària, així ho testimonien. Entre el patrimoni arquitectònic conservat hem de remarcar la presència de diverses masies d’origen medieval. Dins el mateix nucli trobem un dels edificis més notables de la població, l’església parroquial de Sant Julià de Montseny, que tot i que fou reformada en època moderna, conserva importants elements de l’edificació romànica. És igualment important la capella de Sant Marçal, antic monestir benedictí documentat des del segle XI.
Cal destacar les construccions que aprofitaven l’energia hidràulica per obtenir farina, en els casos del Molí de la Llavina, Molí d’en Xifré i de Can Riera Moliner; i electricitat en el cas de la Central Hidroelèctrica de Can Riera Moliner. Finalment, cal esmentar les diverses barraques i corrals pel seu valor històric i etnològic, entre les quals la de la Sitja del Llop, que té un valor simbòlic per ser on es va trobar l’estela prehistòrica.
Com a elements arquitectònics, s’han fitxat un gran nombre de fonts que indiquen la riquesa hídrica del municipi, com la Font Bona, on neix el riu Tordera, del Pont, de Can Riera Moliner, de Can Nena, etcètera; que en alguns casos estan associades a un safareig. També relacionades amb l’aigua, s’han inventariat les basses de la Font del Bosc, del molí de la Llavina i del molí d’en Xifré. D’altra banda, s’ha inventariat l’emblemàtica Creu de Matagalls, situada a l’extrem del terme municipal, la de Sant Marçal i la de Picarín. També pel seu valor simbòlic, s’ha inclòs la Taula dels Tres Bisbes, on la tradició situa com a punt de reunió dels bisbes de Barcelona, Vic i Girona.
D’elements de patrimoni moble, s’han localitzat un total de vuit elements d’aquesta tipologia, dels quals un en destaca per la seva rellevància a nivell nacional: l’estela de la Calma, un monòlit de grans dimensions que té gravades diverses inscripcions en forma de cercles concèntrics i semicercles. Es creu que formava part d'un menhir o una estela vertical, que era una fita territorial amb un simbolisme religiós i astronòmic.
El patrimoni natural inventariat suposa el 10% de les fitxes. S’han inclòs les diverses fonts naturals del municipi, el riu Tordera, que neix al municipi i el travessa, i la riera del Molí. Dins d’aquests cursos fluvials, s’han inventariat el Gorg de les Dones d’Aigua i el Gorg de l’Home, i els embassaments de les Illes i de Ruideteix. Finalment, també s’ha inventariat la Pedrera de l’Adrobau. Al poble de Montseny també ha quedat registrat un arbre declarat monumental per la Generalitat de Catalunya, el Boix de Sant Julià de Montseny.
Treball de camp
El treball s'ha realitzat gràcies a la recerca documental en arxius, biblioteques i serveis oficials on hi ha informació referent al patrimoni cultural. Com a punt de partida s’ha consultat l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA) i l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (CCAA), l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC), l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), l’Inventari del Patrimoni Immaterial del Montseny, l’Inventari del patrimoni construït del Parc del Montseny, l’Inventari d’Arbres Monumentals de la Generalitat de Catalunya, l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, l’Inventari de Zones Humides de Catalunya i l’Inventari de Camins Ramaders.
A més, s’ha consultat l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, l’Arxiu Fotogràfic i Documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local i l’Arxiu Municipal de Montseny.
La feina de documentació s’ha complementat amb el treball de camp, tot cercant, localitzant i visitant els edificis, les fonts, els jaciments arqueològics i les masies que figuren en el Mapa. S'ha comptat amb la col·laboració de veïns i experts locals que han facilitat la feina de visita als elements i han obert les portes de casa seva.
Garantir la protecció del patrimoni cultural local
L’Oficina de Patrimoni Cultural realitza des de fa més de 21 anys els Mapes de Patrimoni Cultural del municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. Actualment hi ha 210 municipis de la demarcació on ja s’ha realitzat aquesta memòria i n’hi ha una vintena més en diferents processos de realització. El document té per objecte la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi i la seva valoració, permetent així que l’Ajuntament estableixi mesures per garantir la seva protecció i conservació, així com planificar la seva rendibilització social.
Tota la informació de cada municipi es pot consultar a la plataforma digital dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona a patrimonicultural.diba.cat on es reuneixen més de quaranta mil elements inventariats, accessibles per diversos paràmetres de cerca i amb una presentació visual i amb cartografia georeferenciada.
Podeu veure un vídeo clicant aquí.
Els mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona responen als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 8 "Treball digne i creixement econòmic" i número 9 "Indústria, innovació i infraestructures. Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
