15/12/2022 12:00 h
Salut Pública
La pandèmia ha afectat emocionalment més les noies que els nois
Més de la meitat de les adolescents han patit malestar emocional durant la pandèmia. Així es desprèn de l’estudi “Estat anímic en joves de Barcelona província: evolució, factors associats i impacte de la pandèmia", realitzat per la Diputació de Barcelona
El malestar emocional, entès com a estat anímic, fa anys que empitjora en els adolescents, però durant la pandèmia aquest empitjorament s’ha intensificat. A més, la bretxa de gènere s’ha ampliat. L’estat anímic negatiu dels nois en pre-pandèmia (2015-2020) era del 17,9% i durant la pandèmia (2020-2022) ha augmentat fins al 25,7%. En el cas de les noies, un 31,9% afirmaven sentir malestar emocional abans de la pandèmia, mentre que durant la pandèmia ha augmentat fins al 52,9%.
Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi de la Diputació de Barcelona: “Estat anímic en joves de Barcelona província: evolució, factors associats i impacte de la pandèmia” , publicat a la Revista Española de Salud Pública. L’estudi es va fer a partir de l’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut a alumnes de 4t d’ESO de la Diputació de Barcelona, en la qual des de 2015 han participat més de vint mil adolescents de la província.
A l’entrar en detall en els diversos components de l’estat anímic, s’aprecia com entre el període pre-pandèmic (2015-2020) i el període pandèmic (2020-2022) totes les dimensions han empitjorat. Els i les adolescents que responen que “sempre” se senten amb alguna de les següents situacions es dupliquen des de la pandèmia: se senten avorrits (passen del 7,3% al 14,6%); nerviosos (del 8,8% al 13,4%); desesperançats respecte al futur (del 5,1% a l’11,8%); amb problemes per a dormir (del 6% al 12,4%); i molt cansat per fer coses (del 7,8% al 13,6%). Pel que fa als i les adolescents que se senten desplaçats, deprimits o tristos el percentatge es triplica passant del 3,1% al 10,3%.
En quant a les hores de son, les diferències entre adolescents amb estat anímic negatiu i positiu es mantenen en el període pandèmic. En pre-pandèmia, amb estat anímic positiu, la mitjana d’hores de son eren 7,6 hores, mentre que amb estat anímic negatiu era de 7,1. Durant la pandèmia, per a l’estat anímic positiu són 7,7 hores i per al negatiu 7,1.
A l’analitzar l’associació de l’estat anímic negatiu amb el bloc de preguntes sobre la COVID-19 de l’enquesta, es confirma una forta associació amb la vivència negativa del confinament, les perspectives negatives sobre el futur i la mala adaptació a les noves circumstàncies.
L’estudi també conclou que en el període pandèmic ha augmentat el pes dels factors socioeconòmics, com ara el nivell socioeconòmic i l’estructura familiar, per explicar l’estat anímic negatiu. Finalment, el treball apunta que un dels reptes immediats per abordar el benestar emocional i la salut mental en adolescents és saber si aquest empitjorament fruit de la pandèmia és reversible o no.
Les accions de la Diputació de Barcelona per al foment de la salut pública als municipis de la província responen a l’ Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 3 "Salut i benestar". Els 17 ODS van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’agenda global per a 2030. La Diputació de Barcelona n’assumeix el compliment i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS.
