La relació comunicativa. Com podem fer que els mitjans de comunicació es facin ressò de les nostres programacions municipals?
Videoformació (plataforma ZOOM)
Fer que les nostres programacions i activitats arribin als mitjans de comunicació no és una tasca fàcil. Els esforços dedicats en aquesta feina són ingents i no sempre tenen un eco o un ressò proporcional a la dedicació dels tècnics. Davant d’aquest fet cal preguntar-se què podem fer com a tècnics i gestors culturals per tal que les nostres activitats es singularitzin i passin a ser notícia destacada, enmig de l’allau diari de notícies culturals que els periodistes reben. El curs proporcionarà tècniques i estratègies encaminades a tenir una relació fluida, eficaç i sostinguda amb els mitjans, tot aconseguint que les activitats tinguin un espai en els mitjans de manera regular.
La relació del tècnic de cultura amb els mitjans de comunicació: com s’assoleix el ganxo comunicatiu?
Durant les sessions es mostrarà la importància de fer arribar les programacions i activitats culturals als mitjans de comunicació, tot proporcionant estratègies per comunicar de manera eficaç. Un punt bàsic és la relació del tècnic de cultura amb la comunicació. Igualment, és important la presentació de la informació de manera atractiva, tot buscant el ganxo comunicatiu i singularitzant la informació. Fidelitzar els periodistes culturals és una altra de les idees clau que vol aportar el curs. També es volen fornir mètodes i tècniques per tal de fer atractives als ulls dels mitjans les activitats municipals. Al mateix temps es detallaran els passos necessaris que ha de seguir l’estratègia comunicativa. Per últim es subratllarà la importància de prioritzar la comunicació: què hem de comunicar i com hem de fer-ho, sense oblidar la importància dels interlocutors en el món dels mitjans.
Programa
28 de març
- 10'00 - 12'00 h: Quina informació local prioritzen els mitjans? Eines i estratègies per donar a conèixer la programació cultural municipal. Oriol Burgada, periodista i gerent de Mataró Audiovisual
30 de març
- 10'00 - 12'00 h: Què es pot fer des del món cultural per assolir un bon impacte comunicatiu als mitjans? Esteve Plantada, periodista cultural
Docents
Oriol Burgada Mascaró
Llicenciat en Periodisme (URL) i diplomat en Magisteri (UB). És el gerent de Mataró Audiovisual i director de Mataró Ràdio i tvmataró, els mitjans públics de la capital del Maresme. També ha estat director de comunicació dels departaments de Justícia i d'Acció Climàtica del Govern de la Generalitat, cap de Societat de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i executiu de comptes de l'agència de comunicació Strategycomm, a més de redactor de l'antiga Televisió de Mataró. Per tant, Burgada ha fet de periodista des de les dues bandes de la barrera; en mitjans i gabinets de premsa, tant del sector públic com de capital privat. Aquesta experiència li ha proporcionat una visió transversal de les pràctiques d'èxit en la relació entre mitjans, empreses i administracions.
Esteve Plantada i Hermoso
Esteve Plantada (Granollers, 1979) és periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari (UAB), on imparteix l’assignatura d’Assaig i Prosa d’idees, i també professor de teoria literària, poesia i escriptura creativa a l’Escola Bloom i al Laboratori de Lletres. També ha estat docent a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.
Com a periodista literari, ha fet d’articulista, cronista, entrevistador i crític, especialitzat en llibres i cinema. Actualment, és crític cinematogràfic del setmanari El Temps, col·laborador a El Món a Rac1 i responsable de l’espai “Literatures” del programa Connecticat (La Xarxa TV). Ha estat cap de Cultura de NacióDigital (2014-2018), director de la revista The Barcelona Review (2007-2008), impulsor de paperllull, la revista digital de l’Institut Ramon Llull, i ha exercit la crítica a: El Punt Avui, Núvol, Barcelona Metròpolis o Caràcters. He estat editor i fundador d’Edicions Terrícola, membre organitzador del cicle Versos Lliures, i teclista d’Els Nens Eutròfics.
En l’àmbit literari, ha publicat diversos llibres de poesia. Amb disset anys va guanyar el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits per A l’ombra dels violins (La Magrana, 1997). Després van venir provatures, jocs i temptatives com Oblidar (2001), Temporari (2006) o Els Llops (2009, amb Laia Noguera i Joan Duran). Més tard, una nova etapa encetada amb Fosca Límit (2015, premi a Millor poemari de l’any segons Llegir.cat), Big Bang Llàtzer (2016, premi Pare Colom de poesia mediterrània), Troncal (2020) i Rastre quimera (2022, premi Rosa Leveroni). Ha participat en festivals com el Marché de la Poésie (París, 2010), els Jocs Florals Revival (Cambridge, 2014), el Festival de Poesia de la Mediterrània (Palma, 2015) o el Festival International de la poésie de Trois-Rivières (Quebec, 2018), entre d’altres recitals, aquí i arreu.
Actualment fa d’editor a Cafè Central (www.esteveplantada.cat)
