Territori artesà

Comparteix
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

02/09/2021

Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Aquest StoryMaps explora l'oferta d'obradors i escorxadors compartits de la demarcació de Barcelona.

 

 

Disposa la demarcació de Barcelona de prou obradors i escorxadors compartits per donar servei als emprenedors agroalimentaris del territori? El cinquè Tastet de Dades BCN Smart Rural, titulat “Territori artesà”, explora la quantitat i la tipologia de l’oferta d’equipaments compartits de transformació agroalimentària a les comarques barcelonines, unes infraestructures que són fonamentals per recolzar la transició cap a sistemes alimentaris més saludables i sostenibles.

Segons aquest nou informe d’anàlisi, a la demarcació de Barcelona hi ha quinze obradors i escorxadors compartits. Nou són d’iniciativa pública i, d’aquests, sis han comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona: la sala de desfer i sacrifici del Montseny, a més de cinc equipaments col·lectius nascuts en el marc del BCN Smart Rural. Els espais de transformació agroalimentària recolzats per aquest projecte europeu són molt variats i inclouen l'obrador d’horta del Bages, la formatgeria del Lluçanès, l'escorxador mòbil de la Catalunya Central, la sala de desfer del Parc Rural del Montserrat i el petit escorxador modular del Moianès.

Altres dades interessants que es desprenen de l’estudi són les següents:

  • El Vallès Oriental és la comarca de la demarcació de Barcelona amb més equipaments compartits de transformació agroalimentària. Amb cinc obradors i escorxadors col·lectius, la comarca destaca per gaudir d’un bon equilibri entre el tipus de conreus predominants i els espais d’elaboració disponibles.
     
  • Al Barcelonès i el Moianès hi ha dos espais col·lectius de transformació agroalimentària, mentre que a l’Anoia, el Baix Llobregat i el Maresme només n'hi ha un.
     
  • Osona és un cas especial, perquè, a més de gaudir de la primera formatgeria col·lectiva del país, la comarca començarà a rebre ben aviat les visites de l’escorxador mòbil de la Catalunya Central. Aquest equipament compartit té la base d'operacions al Moianès, però també donarà cobertura als pastors i petits ramaders del Bages, el Berguedà i Osona.
     
  • A més de l’escorxador mòbil, al Bages trobem dos espais col·lectius de transformació agroalimentària: una sala de desfer a Marganell i un obrador d’horta a Manresa.
     
  • Les comarques de la demarcació que no disposen d’obradors o escorxadors compartits són l’Alt Penedès, el Garraf i el Vallès Occidental. El Berguedà tampoc en té de fixes, però, com hem vist abans, sí que gaudirà dels serveis de l’escorxador mòbil.
     
  • Dels quinze espais col·lectius de transformació agroalimentària que hi ha actualment a la demarcació de Barcelona, onze són obradors i, els quatre restants, petites sales de desfer i/o sacrifici.
     
  • Entre els obradors compartits, la gran majoria es dedica a elaborar aliments a partir de verdures i fruites de proximitat: dels onze que hi ha al territori, set transformen productes provinents de les hortes de la pagesia local. També hi ha dos obradors de cereals, un de cervesa i un de lactis.

     

Un panorama molt engrescador, però amb mancances notables

Per a l’obtenció d’aquestes dades, els autors de l’informe “Territori artesà” han partit del mapa d’obradors compartits de la Cooperativa Tres Cadires, han contactat amb tots els equipaments que s’hi mostren amb l’objectiu de disposar de dades actualitzades i, a continuació, les han contrastat i ampliat amb investigacions pròpies. A més, per conèixer les necessitats concretes de la demarcació de Barcelona en relació als equipaments d'elaboració i transformació agroalimentària, han estudiat els tipus de conreus que ocupen més superfície a cada comarca, així com la distribució d’explotacions agrícoles i ramaderes en el territori.

Creuar les dades generades ha servit per dibuixar un panorama molt engrescador, però amb mancances notables, sobretot a les zones nord i sud de la demarcació de Barcelona.

Com afirma Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, «per avançar cap a sistemes alimentaris sostenibles i propers és molt important disposar d’una xarxa d’equipaments compartits que pugui donar servei a tot el territori». «Si volem dinamitzar de manera efectiva el teixit productiu local i facilitar l'accés dels ciutadans als aliments de proximitat, caldria treballar conjuntament amb més governs locals per tal de d’identificar possibles necessitats i planificar noves infraestructures», afegeix Callau.

 

Per a més informació sobre aquestes dades, podeu escriure a Lucía Nieto i Daniel Farré, enginyers de territori i experts GIS de l’estratègia BCN Smart Rural.

 

— Redacció BCN Smart Rural —

 

 

Recursos relacionats

 

 

 

Sobre els Tastets de Dades BCN Smart Rural

Els Tastets de Dades BCN Smart Rural són un nou format de comunicació que ens permet explicar històries complexes amb gran simplicitat. Desenvolupats amb la tecnologia StoryMaps d’ArcGIS, aquests tastets fan servir mapes, dades i textos per construir narratives digitals que enriqueixen el context geogràfic de l’estratègia BCN Smart Rural.

Gràcies a la interactivitat d’aquestes històries, els seus recursos de personalització i un disseny molt visual i intuïtiu, els StoryMaps faciliten l’accés a una informació que sovint costa de trobar, ordenar i assimilar.

 

 

Sobre l’estratègia BCN Smart Rural

BCN Smart Rural és l'estratègia de la Diputació de Barcelona per transformar el sector agroalimentari de la demarcació. Cofinançada per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), aquesta iniciativa conjunta s’ubica a l’avantguarda de les accions que les dues institucions estan promovent amb horitzó 2030, tant en matèria agrícola com alimentària, i s’alinea especialment amb la campanya “Del camp a la taula” (de l’anglès, “From Farm to Fork”), que es troba al cor del Pacte Verd Europeu.

La visió de BCN Smart Rural és posar al centre de l’agenda política del territori el dret a una alimentació saludable, sostenible i de proximitat per a tots els ciutadans. I, per aconseguir-ho, col·labora amb els ajuntaments interessats en impulsar aquest model agroalimentari en els seus pobles i ciutats.

Per a més informació sobre l’estratègia BCN Smart Rural, podeu escriure a bcnsmartrural@diba.cat