La Diputació de Barcelona promou la restauració de savines a Maials
31/05/2024
Plantació de savines a Maials. BEATRIZ DUGUY | UNIVERSITAT DE BARCELONA
Un projecte pioner de reforestació busca reviure l’ecosistema afectat per l’incendi de la Ribera d’Ebre del 2019.
En una iniciativa per revertir els efectes de l’incendi forestal que va arrasar la Ribera d’Ebre el juny de 2019, la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), ha posat en marxa un innovador projecte de restauració a la finca de Mas de Noguers. Aquest terreny de 359 hectàrees, situat al sud del municipi de Maials (Segrià) i propietat de la Diputació, va veure'n 110 devastades pel foc, el més virulent a Catalunya des del que va patir l'Alt Empordà el 2012. L'objectiu és restaurar l’hàbitat natural i convertir-se en un model de recuperació de zones forestals afectades per incendis.
Després de la catàstrofe, diverses universitats van ser convidades a desenvolupar projectes a la zona, i la Universitat de Barcelona va acceptar el repte. Els investigadors van descobrir que abans del foc hi havia una important presència de savines (Juniperus phoenicea) a la finca. A causa de la dificultat de la seva recuperació natural i el fet de ser una espècie emblemàtica en aquests ecosistemes, van proposar crear un nucli de dispersió dins de l'àrea cremada per afavorir-ne la repoblació. També van recomanar el reforç d'altres espècies arbustives com l’aladern (Rhamnus alaternus) i el llentiscle (Pistacia lentiscus).
En aquest context, s’han plantat un total de 1.000 savines, 200 aladerns i 200 llentiscles, repartits en diferents zones dins de l'àrea cremada, amb una superfície total de 4,6 hectàrees. La plantació s’ha dut a terme aquest hivern amb la col·laboració del viver del Centre per a la Investigació i l’Experimentació Forestal de València, que ha subministrat els arbres. S’han utilitzat savines de dues anyades diferents per estudiar quina s’hi adapta millor i s’han col·locat protectors en la meitat dels exemplars per analitzar el seu impacte en el creixement. Les plantes s’han distribuït en grups de 15, amb combinacions variades d’espècies i edats, en nou polígons definits per un estudi de la UB com els més idonis per a la plantació.
Tot i que, fins ara, la climatologia ha estat favorable, amb precipitacions regulars, el projecte també inclou mesures de suport com el reg durant l’estiu per garantir la supervivència dels arbres. A més, els investigadors de la UB mesuraran les plantes tant en alçada com en diàmetre aquesta tardor i el proper any, per determinar no només el grau de supervivència, sinó també quines espècies i condicions s’adapten millor.
Durant la plantació, es va observar la regeneració natural del pi blanc (Pinus halepensis), que predominava en la zona abans de l’incendi. Encara que la seva densitat és baixa, aquesta recuperació espontània és un senyal positiu de la resiliència dels boscos de la finca. Per afavorir el creixement dels arbres, els treballs de reforestació s’han realitzat sense l’ús de maquinària pesada, evitant danys addicionals al terreny i les plantes.
Segons Jaume Minguell, cap de l'Oficina de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari a la Diputació de Barcelona, «aquesta iniciativa no només representa una llum d’esperança per a la recuperació de la biodiversitat local sinó també un exemple de com la ciència i la gestió forestal poden unir forces per a millorar la biodiversitat i la resiliència dels boscos catalans».
Per a més informació sobre les actuacions de restauració forestals impulsades per l’OTPMIFDA, podeu escriure a l’enginyera de forest Ana Morgado.
