Paper fotogràfic
El paper fotogràfic ha conegut diferents etapes al llarg del temps: el 1839 l’anglès Henry Fox Talbot va inventar el procés de calotípia en què la imatge argèntica quedava integrada en les fibres del paper. Posteriorment, es van introduir aglutinants com l’albúmina o la gelatina per a contenir les partícules de plata que conformen la imatge, donant lloc a l’emulsió i la formació d’una segona capa sobre el paper.
El 1866 es va produir una darrera innovació, quan José Martínez Sánchez i Jean Laurent van patentar un nou paper fotogràfic anomenat leptogràfic amb una capa de sulfur de bari entre el paper i l’emulsió. Tot i que la seva proposta comercial no va tenir gran acceptació en aquells moments, poc més endavant la majoria de papers ja van incorporar la capa de barita. Aquesta tercera capa, molt llisa i d’un color blanc molt pur, atorgava a les imatges major contrast, lluminositat i definició, i protegia l’emulsió de deterioraments com l’acidificació del paper.
Foto: Diferents formats i tipologies de paper fotogràfic del Fons Lola Anglada i Sarriera a l’AGDB.
