Ferrotípia

La ferrotípia és un procediment fotogràfic antic desenvolupat a principis de la dècada de 1850 que va estar en ús fins a mitjans del segle XX. Comparteix amb l’ambrotípia els mateixos principis tècnics: la imatge es forma en una emulsió de col·lodió sensibilitzada amb nitrat de plata mitjançant la qual s’obté una impressió negativa, que contra un fons negre es visualitza com un positiu. En el cas de la ferrotípia s’utilitza com a suport una planxa de llauna lacada en negre pels dos costats, per protegir-la de l’oxidació i per visualitzar la imatge en positiu.

En ser un procediment parcialment coetani a la daguerreotípia i l’ambrotípia, que el van precedir, els primers exemplars es presentaven de manera similar, acuradament protegits per un estoig força elaborat. Amb el temps aquest sistema es va anar simplificant de manera que, atesa la facilitat de manipulació i lleugeresa de la llauna, els ferrotips se solien muntar en cartrons encunyats amb una finestra i subjectes pel darrere amb cinta engomada, ja fos en presentacions individuals o en forma àlbums.

Imatge que mostra una ferrotípia

Ferrotip amb el retrat de dos homes. Fons Joan Junyer i Pascual. AGDB.