Cianotípia

La cianotípia és una tècnica fotogràfica, generalment sobre paper, que utilitza sals de ferro en l’emulsió en comptes de plata. Aquest procediment va ser inventat per l’astrònom britànic Sir John Herschel el 1842, qui amb la voluntat de fer còpies dels seus apunts, va crear una barreja de sals de ferro que, aplicades en un full de paper, les feia sensibles a la llum. D’aquesta manera s’obtenien imatges d’un característic color blau intens, anomenat també blau de Prússia.

La primera persona que va fer servir la cianotípia en fotografia va ser Anna Atkins, coetània i amiga de Herschel, qui va utilitzar la tècnica per elaborar els seus excepcionals àlbums botànics, publicats pocs anys després.

La cianotípia és un procediment relativament senzill, econòmic i estable, que es va fer servir també per a la reproducció de plànols fins a la dècada de 1950.

Fotografia de l'àlbum British Algae

Anna Atkins, “British Algae”, 1843.