• És un accident que es pot produir si no es prenen les mesures preventives adients en banyar-se, que pot tenir conseqüències fatals.
• Els símptomes que presenta un ofegat són:
  Manca d’oxigenació, pèrdua de coneixement, pols lent o inexistent, aigua als pulmons o a l’estómac, pell blavosa per manca d’oxigenació.
• Com s’ha d’actuar?
  És una emergència vital, així que cal cridar els serveis de socorrisme de la platja i tan sols intentar salvar a la persona si es tenen coneixements de com fer-ho, en cas contrari és molt fàcil que el pànic que sent la persona que s’està ofegant (sempre que no estigui inconscient), pot portar arrossegar amb ella la persona que l’està intentant salvar.
  
  Si aconseguim portar la persona a la sorra per tal que recuperi la consciència, el millor és aixecar les cames perquè la sang vagi al cervell. Si respira no cal fer reanimació.
  
  Quan la persona no presenta pols, ni respira espontàniament, cal realitzar les maniobres de ressucitació cardio-pulmonar (RCP), però és millor deixar la tasca a algú que tingui els coneixements adequats per fer-ho, com són els socorristes o els serveis mèdics.

• És també un accident freqüent a les platges, que pot acabar amb un ofegament, si la persona el pateix quan està molt allunyada de la vora i tota sola.
• Els símptomes d’un tall de digestió són:
  Mareig, nàusees, vòmits, rampes, esgarrifances, pal·lidesa, pols dèbil, inconsciència i en alguns casos aturada cardíaca
• Per quin mecanisme es produeix?
  En entrar a l’aigua de forma brusca, mentre té lloc el procés de digestió, en que la sang que es troba en el tub digestiu es desplaça a altres òrgans com la pell, per contrarestar el canvi de temperatura brusc que ha suposat la immersió. Aquest segrestament de la sang és el que provoca el tall de digestió.
• Com s’ha d’actuar?
  Cal avisar als serveis de socorrisme i d’emergències i treure la persona de l’aigua el més ràpid possible. Com en el cas de l’ofegament no s’han de realitzar maniobres de reanimació sinó s’està preparat, però pot ser d’utilitat col·locar a la persona en la posició de seguretat, que és en decúbit lateral, en prevenció del possible vòmit que podria agreujar encara més la situació si fos aspirat.

Poden ser de dos tipus:

1. Els banyistes que són atropellats per taules de windsurf o surf, motos aquàtiques, petites embarcacions, practicants d’esquí nàutic. En tots els casos es poden produir lesions molt greus, per tant, és molt important prendre les mesures preventives adients que s’explicitaran en el punt sobre com evitar els riscos.
2. Els que poden patir els practicants d’esports nàutics com la vela, el surf, el windsurf, les motos nàutiques, l’esquí. També en aquí el més important és haver pres les mesures preventives adients.

• Què són les meduses?

Les meduses són animals invertebrats que pertanyen al grup dels Cnidaris, i quan són adults, viuen flotant en el mar. Les meduses viuen allunyades de la costa com individus aïllats o formant bancs, però periòdicament s’aproximen transportades pels corrents a la costa en quantitats variables, depenent dels anys. Tots el Cnidaris es caracteritzen per tenir unes cèl·lules urticants, que utilitzen per capturar preses i defensar-se. La capacitat tòxica persisteix durant bastant de temps desprès de la mort de la medusa.

• Per què ha augmentat la seva presència a les platges?

L’augment de la temperatura de les aigües de les platges pel canvi climàtic, la disminució dels seus depredadors (les tortugues marines) per l’excés de pesca i l’augment de nutrients per la contaminació de les costes en podrien ser l’explicació.

• Com es produeixen les picades?

El simple contacte de qualsevol part del cos de la medusa, principalment els tentacles, amb la pell humana, ja produeix la reacció urticaritzant (molt semblant a la d'una cremada), tant dins de l´aigua en meduses que estan nedant, com en trossos de les mateixes que es puguin trobar a la vora del mar. La capacitat tòxica persisteix durant bastant de temps desprès de la mort de la medusa.

• Què cal fer en cas de picada?

Aneu al lloc de socors més pròxim, però si no és possible:

1. No rascar la zona afectada.
2. Netejar la zona amb aigua salada o sèrum fisiològic. Mai amb aigua dolça!
3. L'aplicació d'amoníac pot servir d’antídot, però normalment no se’n disposa a la platja. Podeu aplicar vinagre si en disposeu.
4. Aplicar fred sobre la picada. Això es pot fer mitjançant una bossa amb gel.
5. Extreure qualsevol tentacle que estigui adherit a la pell, amb unes pinces.
6. Desinfecteu la ferida amb un antisèptic, després d'haver seguit els consells anteriors.
7. Si la persona empitjora progressivament o es detecten problemes respiratoris, convulsions o alteracions cardíaques, cal traslladar-la ràpidament a un centre hospitalari, perquè en tinguin cura.

• Què són?
  L’aranya de mar o peix aranya és un crustaci i s’enterra a la sorra del mar deixant visibles els ulls i l’aleta dorsal que té unes punxes verinoses. Pot tenir unes dimensions d’entre 10 i 40 centímetres.
• Com es produeixen les picades?
  No es produeix un atac per part de l´animal als humans, sinó que sol ser per trepitjar accidentalment a aquest que la persona es fereix, se li clava alguna de les punxes i apareixen les molèsties. El verí de l'aranya de mar és termolàbil i sol causar dolor instantani, molt intens i que es va incrementant durant la primera hora. El dolor arriba a irradiar-se a tota l'extremitat. Poden haver casos en què es produeixi necrosi cutània i sobreinfecció bacteriana.
• Què cal fer ?

1. Netejar la ferida amb sèrum salí fred o aigua de mar per arrossegar les restes dels agullons, produint alhora una vasoconstricció local que impedeixi el pas del verí a la sang.
2. Retirar la/es punxa/es amb pinces, amb molta precaució ja que són fràgils i es poden trencar, intentar no fer pressió.
3. Cal prevenir les complicacions infeccioses, per mitjà d’una desinfecció meticulosa de la ferida, on no ha de quedar cap resta de les punxes.
4. Submergir el membre ferit en aigua calenta (45º) de 30 a 90 minuts, ja que les toxines són termolàbils i s’inactiven pel calor, a la vegada que el calor disminueix el dolor.
5. Mantenir el membre ferit en repòs i una mica aixecat.

• Què són?
  Els eriçons de mar són equinoderms, que tenen una forma semi esfèrica recoberta d’espines mòbils, que contenen verí.
• Com es produeixen les picades?
  No es produeix un atac per part de l´animal als humans, sinó que sol ser per trepitjar accidentalment a aquest que la persona es fereix, se li clava alguna de les espines i apareixen les molèsties.
• Què cal fer?
  Si has trepitjat un eriçó a la platja, caldrà que et desinfectis bé la zona: 

1. Caldrà netejar-la amb aigua i sabó i aplicar-hi algun antisèptic tòpic com la clorhexidina o la povidona iodada.
2. Si han quedat pues, és recomanable la seva extracció amb unes pinces fines. Existeix el risc d’infecció de la ferida.
3. Si no estem vacunats correctament de la vacunació antitetànica, caldrà rebre una dosi de record i/o la gammaglobulina específica, que s’administra al servei d’urgències o al vostre ambulatori.