Treball digne - Patrimoni cultural

El present document és una fotografia de la vaga que van portar a terme els miners de Sallent, l’octubre de 1934. A la fotografia es poden veure les dones dels miners, davant  la mina de Potasas Ibéricas, amb el menjar que volien lliurar als seus marits en vaga.

El 6 d’octubre de 1934 la vaga dels miners es va estendre per tot el poble i a la mina va haver-hi enfrontaments sobretot amb el vigilants que la custodiaven.

A Sallent hi havia la CNT i un moviment obrer i llibertari organitzat, que juntament amb les condicions socials i laborals, la crisi econòmica i l’atur, van provocar aldarulls i una situació explosiva, ocasionant diverses vagues. De fet, entre el juny i el juliol de 1934 hi hagueren continuats  aldarulls a la mina. Van explotar dues bombes i dinamitaren les línies que duien el corrent elèctric a la factoria. Es calmà l’ambient una mica un cop es tanca el local de la CNT, es practicaren 25 detencions i després que el president Lluís Companys autoritzés l’acomiadament d’uns 400 treballadors després de visitar la mina l’estiu de 1934.

De 1930 a 1936, Sallent va acollir al voltant de 2.000 persones procedents d’altres llocs del país que vivien en unes condicions inhumanes, ja que no havia prou habitatges per la nova població. La companyia minera, Potasas Ibéricas en establir-se al poble es va llançar a reclutar obrers, sens haver-los construït abans una colònia.

La vaga d’octubre de 1934 fou un moviment revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d’octubre durant el bienni radical cedista de la II República. La inclusió al govern de ministres de la dreta, la CEDA, va provocar una vaga insurreccional a tot l’Estat Espanyol, sobretot a Madrid, País Basc i Catalunya.

A Barcelona, el govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys, d’Esquerra Republicana de Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola, en la nit del 6 al 7 d’octubre de 1934. Aquest fet va provocar la proclamació de l’estat de guerra i la intervenció de l’exèrcit, la detenció de Companys i la suspensió de l’Autonomia Catalana.

A Sallent, l’alcalde Magí Oriol des del balcó de l’Ajuntament proclama també l’Estat Català, el dia 6 d’octubre a les 9 de la nit, tal com l’havia proclamat el president Lluís Companys. El dia 7, camí de Barcelona, l’alcalde i la pràctica totalitat de la corporació republicana de Sallent, va ser aturada a Sant Vicenç de Castellet, empresonada i destituïda fins al febrer de 1936, en què la victòria del Front Popular significà l’amnistia general.

A la mina es van acomiadar molts miners provocant problemes d’atur i situacions d’emergència al municipi. També es van clausurar els locals del Centre Republicà d’Esquerra i el Sindicat de Contramestres del Ràdium. L’alcaldia, per disposició militar del capità José Maestu de la caserna de Manresa, fou ocupada pel conseller i militant de la Lliga Josep Morral i Fonts, substituït l’agost de 1935 pel conseller radical Antoni Riera i Camprubí.