Cossos que parlen (dades bàsiques) - Patrimoni cultural

Contingut

 

Escoltarem la veu de les dones esclatar sota el silenci a què han estat sotmeses en el còmic dins un discurs que ha abusat del cos femení com a reclam comercial, però també com a lloc de transgressió, alhora que s’ha dirigit a elles tan sols per ensinistrar-les en els rols de gènere i  submissió.

La mostra observa les formes del cos femení representat des de la veu patriarcal en contrast amb els cossos empoderats que rebutgen el discurs canònic quan apareix l’expressió lliure de cada autora. El diàleg entre els discursos de les noves autores i les avantguardes de la transició, que trenquen els tòpics i es retroben amb les veus silenciades dels orígens, ens mostra que l’emergència d’un nou subjecte plural del femení no és un fenomen recent

El recorregut, cos a cos, pel nostre còmic descobreix el discurs de les dones quan recuperen la pròpia veu: de l’objecte de l’estereotip patriarcal a l’alliberament de les noves subjectivitats fluides, múltiples i diverses.

Àmbit 1: De les dones del grup del Cu-Cut! a les ninotaires del Noucentisme

El còmic creix amb la premsa periòdica com a mirall de les revolucions socials del segle xx, però es dirigeix a un públic masculí. Ignora els drets de les dones i normalitza el silenci que manté el masculí com a universal. Les signatures femenines queden ocultes en l’aclaparador volum de la masculinitat dominant, malgrat aparèixer a les mostres del “grup del Cu-Cut!” i en altres publicacions.

Les ninotaires Anglada i Tanganelli, tot i no tenir accés a la formació i la comunicació professional de la qual emanen els canvis, són a l’avantguarda del traç irònic i autoral que als anys vint trobem a les revistes satíriques, esgrimint la mateixa força de traç o de guió que els homes. Llastimosament, són excloses del diàleg adult i relegades al món infantil naturalitzat per a elles.

Dins l’ombra, les dones han deixat rastres d’una veu amb voluntat de ser, més enllà de la seducció, donant autonomia a uns cossos que parlen d’acció i moviment en la presència pública i artística del femení. 

 

Àmbit 2: La Dictadura: de la submissió a una falsa llibertat tutelada

Mentre l’espai de la imaginació expandeix el cos masculí en el desordre del joc i l’aventura, el cos femení és domesticat dins l’ordre i el control. Els contes de fades creen etiquetes del bé i el mal reflectides en les robes de fada o bruixa, de bella princesa o vella captaire... L’espai rosa demana cossos obedients.

 

La minoria d’edat marca el silenci que representa les dones en el traçat dels cossos absents. Són les creadores sense veu que rescatem d’un e espai devaluat per ser femení.

En els anys seixanta apareix un fals protagonisme lligat a la música, el luxe i el consum, trets banals que retenen els cossos moderns captius dins el mateix ordre patriarcal. Les dones guanyen un espai públic subaltern fins al seu casament.

Malgrat il·lustrar el discurs patriarcal, les ninotaires fan de la moda l’eina del canvi: del guarniment estàtic a la simplicitat que facilita el moviment. En el seu traç flueix el dinamisme que omplirà els carrers i les professions d’una nova vitalitat femenina.

Àmbit 3: El cos en conflicte: la transgressió feminista...

         

El 1967, Núria Pompeia posa el cos al centre del conflicte. Els feminismes utilitzen l’humor fent pedagogia alhora que les noves pioneres reclamen espai des d’una acció transgressora dins l’anomenat boom del còmic a final del segle xx.

Marika, Isa Feu, Montse Clavé o Mariel apareixen dins la nova avantguarda trencant el seu sostre de vidre per restablir la pròpia veu en la transformació del discurs. El gènere i el cos són l’objectiu de l’acció amb què la veu feminista crea les primeres escletxes en el discurs del còmic adult.

El cos femení, és expropiat i modelat com a espai d’intercanvi d’editors, autors i lectors. Les autores descobreixen que el seu cos és llegit des de la mirada patriarcal i reclamen la transgressió d’un model carregat de textualitat simbòlica. Cal desconstruir els estereotips i  l’experiment és l’eina amb què les pioneres juguen amb les formes, renovant-les.

        

Àmbit 4: …O el gir de la mirada eròtica

Donar veu als cossos femenins aporta una visió plural de l’erotisme i capgira el discurs normatiu. En trencar el silenci, apareix la necessitat de qüestionar la transgressió masculina i també les pròpies formes imposades de mirar i crear llenguatge.

Les dones han hagut d’enfrontar-se a un territori simbòlic en el qual el seu cos era el camp de batalla o l’objecte eròtic, mai el subjecte. Repensar el llenguatge, tant com el propi cos, ha estat, doncs, imprescindible per descobrir altres versions de l’eros.

L’autorepresentació ha ocupat l’espai icònic, la veu i l’agència, però, tot i canviar la mirada, crear esquerdes en el discurs central i mantenir l’espai resilient, ha restat en un lloc minoritari.

El gir de la mirada sobre l’eros i el cos ha resistit en una minoria de subjectivitats inserides en el discurs del còmic, fins a la primera dècada del nou mil·lenni, quan els fruits de la transgressió han començat la seva expansió en el diàleg constant amb les joves autores.

 

Àmbit 5: El nou mil·leni: l'empoderament dels cossos plurals

A final de segle XX, les sinergies americanes de Marvel/DC i el còmic japonès amb la televisió i el cinema inunden el mercat amb productes per a targets específics que fan créixer les fans de les heroïnes manga i les superdones modificant tan sols superficialment els models.

En el canvi de mil·lenni s’estén massivament el format de novel·la gràfica i el creixement dels segells independents aporta una nova generació d’autores que es consolida el 2009 en l’experiment i el relat quotidià que envolta el cos: tons diferents perfilen un concert de veus que creix dia a dia en la diversitat.

Els cossos ocupats pels rols clàssics es qüestionen, cerquen les pròpies contradiccions i prenen la paraula. Les noves tecnologies i les xarxes socials faciliten la nova expressió femenina i van substituint l’original físic pels nous documents que es convertiran en originals digitals únics o NFT.

 

Reflexió final

De la corporeïtat de les dones emana una subjectivitat que es vol plural: el cos expropiat, el cos gegant, el cos cyborg, el cos espiat, el cos invisible, el cos fruit, el cos arbre, el cos ferit, el cos lèsbic, el cos arrugat, el cos viscut, el cos trànsfuga, el cos segregat, el cos cadàver, el cos híbrid, el cos monstruós... Cossos que parlen de silencis, desitjos i acció, límits i transgressions.

Des de la tímida presència republicana al silenci que imposa l’estereotip de la dictadura, des de les transgressions de les avantguardes de final del segle xx a la implantació dels antimodels del nou mil·lenni...

El conjunt de veus ens porta a descobrir un nou discurs panoràmic creat per les dones quan deixen de ser l’objecte del patriarcat per construir-se com a subjectes en llibertat. Elles es defineixen en la pluralitat de la mirada contemporània que conviu amb una singularitat corporal sempre en construcció. Són veus que tanquen el discurs en forma de Continuarà. ​​​​​

Fitxa tècnica

Dossier d'itinerància "Cossos que parlen" (actualització maig 2024)

Qui la pot sol·licitar

Museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Image Gallery

Tipus d'exposició

• Itinerant

Activitats vinculades

Dijous 4 de juliol, 19h
Obertura i visita guiada, a càrrec de Marika Vila, comissària de l’exposició i il·lustradora i autora de còmic.

Per a la resta d’activitats, consulteu la web del museu: www.museuabello.cat

Material de difusió

• Fulletó
• Full de Sala (castellà)
• Information sheet
• Bulletin d'information
• Catàleg de l'exposició

Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat. Del 17 de setembre de 2023 al 21 de gener de 2024

Ca l'Arenas - Museu de Mataró. Del 26 de gener al 31 de març de 2024

Museu d’Art Cerdanyola. Del 5 d'abril al 23 de juny de 2024

Museu Abelló de Mollet del Vallès. Del 4 de juliol al 29 de setembre de 2024

Espai Muxart de Martorell. Del 4 d'octubre de 2024 al 3 de novembre de 2024

Museu d’Art de Sabadell. Del 23 de gener al 23 de març de 2025

Accessibilitat

Per fer accessible a tots els públics l’exposició, el programa La Mirada Tàctil de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, n’ha adaptat els continguts, en col·laboració amb de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, FESOCA, i el Servei de bibliografia de l’Organització Nacional de Cecs Espanyols, ONCE, a Barcelona.

La comunitat amb ceguesa o dificultat visual, disposa de mòduls en relleu amb la reproducció d’algunes obres de cada àmbit i la seva explicació, així com guions pels visitants amb macrocaràcter, escriptura Braille. Per a la comunitat sorda signant i oralista, es presenten codis QR vinculats al canal de La Mirada Tàctil a la plataforma You Tube on es poden visionar tots els continguts de la mostra en llengua de signes i subtitulat.

 

Ambientació sonora i fulls de sala en idiomes

L’exposició compta amb una ambientació sonora a partir d’una composició musical feta expressament per gaudir d’una visita més immersiva.

El visitant disposa dels textos del full de sala traduïts del català al castellà, l’anglès i el francès.

 

Crèdits

Exposició organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i el Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat. Aquesta exposició, que itinerarà per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals, forma part del programa d’exposicions itinerants que desenvolupa l’Oficina de Patrimoni Cultural amb l’objectiu d’ampliar la programació dels museus locals.

COMISSARIAT Marika Vila

DRETS DELS TEXTOS I DISSENY DE CONTINGUTS Marika Vila

DOCUMENTACIÓ Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

COORDINACIÓ Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona Museu Palau Mercader. Ajuntament de Cornellà de Llobregat

EDICIÓ I COORDINACIÓ Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional de la Diputació de Barcelona

ITINERÀNCIA Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

DISSENY EXPOSITIU Espai e

DISSENY GRÀFIC Todojunto.net

DISSENY SONOR Ramon Solé

AUDIOVISUAL VisualMedia

ACCESSIBILITAT

Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA) ONCE. Servei Bibliogràfic Touch Graphics Europe

PROPOSTA DIDÀCTICA

Fragment Serveis Culturals, SL Raquel Gu

REVISIÓ LINGÜÍSTICA

Discobole, SL

ESPAI DE LECTURA I DOCUMENTACIÓ

Llibreria de la Diputació de Barcelona

PRODUCCIÓ DE LA MUSEOGRAFIA

Maud Gran Format, SL

RESTAURACIÓ

Anna Ferran Èlia López, Laboratori de Conservació-Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

PRÉSTECS D’ENTITATS I INSTITUCIONS

Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat

Biblioteca de Catalunya Biblioteca dels Museus de Sitges

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Centre de Documentació de Ca la Dona

Arxiu i Biblioteca Feminista Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata de Ripollet

Museu Abelló. Mollet del Vallès

Museu d’Art de Cerdanyola

Universitat Autònoma de Barcelona.

Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General Fons Historicoartístic de la Diputació de Barcelona

PRÉSTECS DE LES AUTORES I LES FAMÍLIES

Ana Belén Rivero

Ana Galvañ

Ana Miralles

Ana Penyas

Andrea Lucio

Antonia Santolaya

Bàrbara Alca

Carla Berrocal

Clara-Tanit

Carme Barbarà

Cristina Duran

LaGRÚAestudio

Elsa Plaza

Flavita Banana

Isa Feu

Genie Espinosa

Laura Pérez Granel

Laura Pérez Vernetti

Lola Lorente

Luci Gutiérrez

Maria Llovet

Mariel Soria

Marika Vila

Marta Guerrero

Marta Pardell

Marta Cartu

Mercè i Pilar Pous

Miriampersand

Nadia Hafid

Olga Carmona Peral

Raquel Gu

Raquel Riba

Rossy a.k.a

Lola Vendetta

Rosa Codina

Sandra Uve

Sara Soler

Sonia Pulido

Susanna Martin Segarra

AGRAÏMENTS A totes les autores que, amb la seva partici- pació, han nodrit l’exposició; a la disponibilitat de les famílies o hereves dels drets de Núria Pompeia, Pepita Pardell, Pili Blasco i Lola Anglada, i a les entitats i institucions que han contribuït a fer possible aquesta mostra.