Daguerreotípia
La daguerreotípia és un dels primers procediments fotogràfics: va ser presentat a París el 1839 pel seu inventor, Louis-Jacques Mandé Daguerre.
Consisteix en una placa de coure i plata polida amb un tractament de sensibilització a base de sals de iode. Exposada a la llum, es revela amb vapors de mercuri i es fixa la imatge amb un bany de sals a l’or. El resultat és una imatge monocroma única, de gran qualitat tonal i de detall.
Per evitar l’oxidació de la imatge i l’abrasió, la placa es protegeix amb un vidre, i se segella pel perímetre amb paper engomat. A aquest conjunt s’hi incorpora un preservador o marc de llautó ornamental i es col·loca dins d’un estoig generalment de fusta folrat de pell gofrada.
Daguerre va regalar la invenció a l’Estat francès a canvi d’un vitalici, de manera que aquesta tècnica es va estendre ràpidament, especialment als Estats Units. A partir de 1865 altres processos més econòmics i fàcils d’executar van substituir progressivament la daguerreotípia.
Foto: AGDB
