Butlletí EspaiS@lut
Maig 2023 - #128

Conèixer-nos emocionalment

La tristesa

© Shutterstock.com

© Shutterstock.com

Un altre butlletí en el què ens trobem avançant en el nostre autoconeixement. Aquesta edició ens endinsem en conèixer com és la nostra autoestima i aprofundirem en la tristesa, una de les emocions que més ens incomoda però que és molt necessària per tenir nous aprenentatges.

 

 

La pregunta

Coneixes la teva autoestima?

De l’autoestima n’hem sentit a parlar molt. S’han escrit milers de llibres d’autoajuda, però moltes vegades ens quedem en la part més teòrica del concepte i no arribem a conèixer amb mes detall com està la nostra. 

Com sabem l’autoestima és la valoració que fem sobre la nostra pròpia persona i pot ser positiva o negativa. S’elabora en relació amb les emocions que sentim i no sobre la raó. Principalment té a veure amb el fet d’acceptar-nos o no, de si ens agrada la nostra manera de ser, el nostre caràcter, el nostre estil de vida... També és veritat que aquest autoconcepte pot estar relacionat amb el que rebem del nostre entorn.

Però el que acabem de comentar, no deixa de ser una bona noticia, ja que vol dir que l’autoestima no és quelcom genètic, immòbil, sinó que depèn en gran part de nosaltres el fet de tenir un millor o pitjor autoconcepte. 

Si la nostra intenció és fer canvis per a millorar l’autoestima, primer de tot necessitem estirar la nostra aliada, l’autoconsciència, que és la que ens informa de com ens sentim, de quines són les emocions que en aquests moments estan més presents, entendre el perquè i posar-nos en acció per sentir-nos millor. 

Treballar en l’autoestima requereix temps, paciència i constància i sobretot tenir ben present que “les comparacions són odioses” i que normalment quan ens comparem tenim molts números de sortir-ne escaldats/des. Així doncs, compte sobretot amb aquelles xarxes socials on el tema de la imatge, “el postureig” i la vida fantàstica pot estar fent trontollar la nostra autoestima i aspirar a ser aquella persona que mai serem, perquè no hem d’oblidar que tots som persones úniques en el món, no hi ha cap persona igual que nosaltres.

 

Torna a l'inici
 
 
 
Vocabulari emocional

En aquesta  publicació ens endinsarem en conèixer la tristesa. Aquesta emoció és una de les més negades en la nostra cultura, tendim a voler  treure’ns-la de sobre el més aviat possible, sobretot fent activitats per distreure’ns, realitzant més aviat, una fugida d’aquesta en comptes d’afrontar-la. 

La tristesa

Què és? És una emoció reflexiva, és a dir, es dirigeix cap endins. Sorgeix amb la pèrdua, la pena i el dolor. Serveix per a donar-nos un temps, per frenar en el nostre dia a dia tan ràpid i reflexionar per conèixer què ha passat.

També ens serveix per superar una pèrdua, ja que la tristesa ens indica que sentim enyorança i que hem de processar la pèrdua.

Quan prenem consciència d’aquesta tristesa i ens permetem sentir-la i entendre-la estarem fent un exercici d’aprenentatge molt important que ens permetrà fer canvis i així trobar-nos millor. 

Els sentiments que se li associen són: desànim, compassió, melancolia, pena, aïllament, soledat, desil·lusió, nostàlgia, desesperança ...

Quan sentim tristesa solem tenir les espatlles caigudes, esquena arquejada cap endins, braços caiguts, moviments lents, respiració superficial, plor, veu apagada i lenta, poques ganes de parlar.

Amb la tristesa hem de tenir en compte que si no es gestiona bé, ens pot aïllar, fer voltes a un mateix pensament que no ens deixa avançar i fins i tot ens pot portar a la depressió.

Quin seria l’antònim de la tristesa? L'alegria

Sentiment de plaer que neix generalment d'una viva satisfacció d'ànima i es manifesta amb signes exteriors.

 

Torna a l'inici

I ara què puc fer?

Com en altres butlletins, aquest cop també necessitem tenir a prop la nostra llibreteta i un bolígraf. 
En aquest apartat anirem a identificar què ens genera tristesa i intentarem trobar alternatives a aquest estat. 


Anem a seguir els següents passos:

  1. Quan et sentis amb aquesta emoció, no la neguis, no la intentis fer desaparèixer, tot i que et sigui desagradable, sent-la.
  2. Observa’t, repassa el que hem dit més amunt: mira com s’expressa el teu cos, la teva veu, la teva expressió facial... i anota-ho a la llibreta. 
  3. Identifica què és el que et fa sentir així, quina situació o situacions et generen aquesta emoció, quin fet o fets i anota’ls també.
  4. Escriu quins pensaments s’associen a aquesta emoció: on creus que t’atrapes? a quins pensaments creus que estàs donant-li voltes sense sortint-ne?
  5. Amb tot el que tens anotat, reflexiona, intenta ENTENDRE sense jutjar-te què és el que t’està passant. 
  6. Pensa i anota quines coses en aquesta tristesa depenen de tu i quines no.                            Nota: Necessitem buscar solucions per avançar, no és moment ni de victimitzar-se ni de buscar culpables.             
  7. Tot i que et pugui ser difícil veure-ho així, pensa en la tristesa com un motor d’aprenentatge. Nota:  En tot aquest procés de reconeixement de la tristesa, no deixis d'expressar com et sents, això vol dir, plora si necessites plorar, estigues en silenci si no tens ganes de parlar, però recorda que a  la tristesa l'hem de deixar marxar per poder avançar.  
  8. Busca nous propòsits que et facin sentir millor, anota’ls a la llibreta, no tots s’han de fer ara, comença per aquells que et poden ser més fàcils d’aconseguir i ves avançant. Si la pregunta què m’agradaria fer t’és difícil de respondre, segur que et serà més fàcil identificar què no t’agrada, llavors pots començar per aquí.                                                                            Nota: És important que aquests propòsits tinguin a veure amb tu, que sentis que porten la teva essència, si no és molt probable que no els acabis integrant i no et motivin a seguir.

Aquí et proposem una sèrie de propòsits:

  • Reprendre els bons hàbits alimentaris
  • Anar a classes de zumba
  • Anar a la llibreria i escollir un bon llibre
  • Sortir a córrer
  • Posar música “discotera” a tot volum mentre estic per casa
  • Trucar i quedar amb la meva amiga que sempre tinc pendent
  • Anar al museu jo sola i passar-m’hi tota la tarda

 

I el teu? Quin és? 

Nota: Si en aquests moments et sents amb molta dificultat per avançar no deixis de contactar amb personal professional per a que et pugui donar un cop de mà. 

Torna a l'inici

 

 

 

 

Butlletí: EspaiS@lut
Número de butlletí: #128 - Maig 2023

 
 

Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat

Servei de Salut Pública
Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública
Passeig de la Vall d'Hebron, 171
Recinte Mundet
Edifici Serradell Trabal, Planta 2
08035 Barcelona
Tel. 934 022 468
https://www.diba.cat/salutpublica/
ssp.espaisalut@diba.cat

 

Youtube  Comunitat virtual  Twitter  RSS