Butlletí EspaiS@lut
Octubre 2022 - #121

El Servei de Salut Pública informa

Nou Reial Decret 487/2022, pel qual s’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi

© bozhdb / iStock.com

© bozhdb / iStock.com

El passat 21 de juny es va publicar el Reial Decret 487/2022, pel qual s’estableixen els requisits sanitaris per a la prevenció i el control de la legionel·losi i que entrarà en vigor el proper 2 de gener de 2023.

El Reial Decret té per objecte la prevenció i el control de la legionel·losi, per tal de protegir la salut humana, mitjançant l'establiment de les mesures sanitàries a aplicar a les instal·lacions susceptibles de la proliferació i disseminació de legionel·la. El seu àmbit d'aplicació són les instal·lacions que puguin ser susceptibles de convertir-se en focus d'exposició humana al bacteri i, per tant, de propagació de la malaltia de la legionel·losi durant el funcionament, les proves de servei o el manteniment. És d’aplicació tant a instal·lacions en edificis, mitjans de transport, instal·lacions recreatives, instal·lacions urbanes, instal·lacions d'ús sanitari o terapèutic i qualsevol instal·lació que utilitzi aigua en el seu funcionament i produeixi, o sigui susceptible de produir, aerosols que puguin suposar un risc per a la salut de la població. Queden excloses de l'àmbit d'aplicació les instal·lacions ubicades a edificis dedicats a l'ús exclusiu d'habitatge, sempre que no afectin l'ambient exterior d'aquests edificis.

El Reial Decret en l’annex I classifica les instal·lacions de forma no exhaustiva, la novetat és la incorporació d’instal·lacions que fan servir aigua a pressió en tractaments dentals i les aigües mineromedicinals o termals, banyeres obstètriques per a parts i els camps de golf.

Defineix dos tipus de plans de control per a les instal·lacions:

  • Pla de prevenció i control de legionel·la (PPCL), que és el bàsic, de què han de disposar totes les instal·lacions
  • Pla sanitari de legionel·la (PSL), el qual incorpora un anàlisi de risc i és el recomanat per a les instal·lacions prioritàries (que són les freqüentades per persones d’especial vulnerabilitat: centres sanitaris, sociosanitaris, penitenciaris,...)

La responsabilitat principal del compliment de les condicions higienicosanitàries correspon al titular malgrat estiguin explotades per altres persones. Aquesta responsabilitat és en part compartida ja que repercuteix en les empreses o entitats de serveis que realitzin operacions de prevenció i control de legionel·la a les instal·lacions, les quals són responsables que es duguin a terme correctament les tasques que li hagin estat contractades. Així mateix, els fabricants d'aparells i equips han d'assegurar el disseny correcte en quant a materials adequats, l'accessibilitat als diferents components dels equips, la facilitat de neteja i altres requisits tècnics i les normes tècniques que li siguin aplicables.

Un dels aparts més rellevants del nou RD és el dedicat a les analítiques. En concret per l’aigua sanitària s’incrementa la freqüència de les anàlisis que seran trimestrals i el nombre de mostres es determinarà en base al nombre de punts finals i a la complexitat de la instal·lació. Amb aquesta mateixa freqüència s’ha de fer la neteja i desinfecció dels acumuladors.

Les anàlisis són més completes: s’incorporen paràmetres addicionals a la legionel·la com són l’anàlisi d’aerobis, que ve regulat pel RD 140/2003, a més del pH, temperatura, terbolesa i desinfectant residual, que es poden fer in situ. Altres, per la seva importància o complexitat analítica, s’han de fer als laboratoris (ferro total).

Pel que fa a la presa de mostres s’estableix un sistema de control de qualitat que garanteixi la traçabilitat. Aquesta responsabilitat recau en els laboratoris que han d’estar acreditats (norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017) i disposen de 2 anys per fer-ho. Mentrestant indica que s’establirà un sistema de control de qualitat per als laboratoris que realitzen la anàlisis mitjançant cultiu. Malgrat que el mètode de referència continua essent el cultiu, s’incorporen mètodes alternatius complementaris d’anàlisi de detecció de legionel·la, mètodes no basats en el cultiu i mètodes moleculars, en particular la PCR en directe (qPCR), són els anomenats mètodes ràpids, que hauran d’estar certificats per la norma UNE-EN ISO 16140-2-:2016.

Un altre aspecte a destacar és la formació del personal: el titular de la instal·lació garantirà que tot el personal propi o extern implicat disposi de la formació adequada per a l’activitat que s'hi desenvolupa. Això comporta que els plans de control PPCL/PSL han d’incloure en el programa de formació la relació de continguts en funció de les activitats vinculades i les funcions assignades a les persones que intervenen, nivell de coneixement i la forma d’adquirir-lo. També afecta a la formació del personal propi o extern que realitza tasques menors com ara lectures de temperatures, comprovació de nivells de biocida, pH. El responsable tècnic dels plans de control PPCL/PSL haurà de comptar amb la capacitació que estableix l’article 5 del RD 830/2010 de capacitació per a realitzar tractaments amb biocides.

Així doncs s’estableixen tres nivells de formació:

  • Dels responsables tècnics
  • Dels responsables dels tractaments de manteniment higiènic-sanitari d’instal·lacions
  • Del personal de les instal·lacions que realitza operacions menors

Les actuacions de l’autoritat sanitària són les de control oficial del compliment del RD, l’elaboració de directrius en l’aplicació del RD, la revisió de la documentació dels plans de control PPCL o auditar els PSL, la inspecció de les instal·lacions amb control de paràmetres i altres comprovacions incloent la presa de mostres d’aigua, dictar mesures per corregir, prevenir o minimitzar el risc i si ho considera necessari clausurar temporalment o definitiva la instal·lació.

Estableix disposicions transitòries per facilitar la implantació de les mesures. Així doncs, els terminis són:

  • Per a desenvolupar els PPCL/PSL a les instal·lacions és d’un any.
  • Per a l’acreditació dels mètodes d’anàlisi dels laboratoris és de dos anys.
  • Per a la validesa dels certificats de aprofitament de formació del personal és de 5 anys.
  • Per a l’adaptació de les instal·lacions s’estableix un període de dos anys per a que reuneixin els requisits.

Aquest nou marc normatiu incrementa de forma considerable els controls sobre l’aigua sanitària fet que repercutirà en les despeses d’aquests tipus d’instal·lacions; incorpora sistemes ràpids d’anàlisi alternatius al cultiu i la determinació de nous paràmetres analítics; estableix que la responsabilitat en la presa de mostres recau en els laboratoris per assegurar la traçabilitat d’aquestes analítiques; obliga a fer una desinfecció anual de totes les instal·lacions independentment dels resultats analítics; incorpora noves tipologies d’instal·lacions; sense oblidar que la responsabilitat final d’una instal·lació és del titular, fa responsables en la part que els correspon als fabricants d’equips i projectes i a les empreses que realitzen les tasques de manteniment, i obliga a tot el personal implicat en el manteniment de les instal·lacions a disposar de formació.

Queda per definir quin paper tindran a nivell autonòmic les diferents administracions i quins límits s’establiran ja que la frontera entre alt i baix risc desapareix.

 

Butlletí: EspaiS@lut
Número de butlletí: #121 - Octubre 2022

 
 

Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat

Servei de Salut Pública
Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública
Passeig de la Vall d'Hebron, 171
Recinte Mundet
Edifici Serradell Trabal, Planta 2
08035 Barcelona
Tel. 934 022 468
https://www.diba.cat/salutpublica/
ssp.espaisalut@diba.cat

 

Youtube  Comunitat virtual  Twitter  RSS