L’ACCÉS A L’EDUCACIÓ MILLORA LA SALUT DE LA POBLACIÓ I LA GARANTIA D’UN SISTEMA EDUCATIU DE QUALITAT PER A TOTHOM INCREMENTA EL NIVELL D’EQUITAT EN SALUT

L’EDUCACIÓ PER A LA SALUT ÉS FONAMENTAL PER AL PROCÉS D’APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA

 

Els determinants socials de la salut són les condicions en les quals les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen i la seva distribució desigual en les poblacions i comunitats provoca desigualtats en salut.

La salut i la malaltia segueixen un gradient social: com més baixa és la posició socioeconòmica, pitjor és la salut. Entre els determinants socials de la salut hi trobem l’educació, que té un paper rellevant en l'equitat en salut.

L'educació té una capacitat protectora de la salut quan ens fem grans

Hi ha evidències a nivell mundial que demostren que la població amb major nivell educatiu i renda sol envellir millor i amb més salut.

Concretament a l’estat espanyol, la població amb menor nivell educatiu té menys expectatives de vida, més desigualtat en l'edat a la mort i menys anys amb qualitat de vida, segons el primer anàlisi simultani de les desigualtats en salut i la mortalitat a la població espanyola (2021).

L’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) incorpora la variable sociodemogràfica del nivell d’estudis per estratificar la població i presenta els resultats dels indicadors de salut per grup d'edat, classe social i nivell d'estudis.

En totes les variables sobre l’estat de salut, dels comportaments relacionats amb la salut i de la utilització dels serveis de salut s’observen resultats pitjors en les persones amb nivells d’estudis més baixos.

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia a partir de dades ESCA 2021.
 

La valoració de l’estat de salut és més alta entre les persones que tenen estudis universitaris (90,3%) que en aquelles sense estudis o amb estudis primaris (56,9%). I, igual com passa en la resta de variables analitzades a l’ESCA, les dones, sigui quin sigui el seu nivell d’estudis, presenten resultats pitjors.

En aquest sentit, l’eliminació de les disparitats de gènere en l’educació i la garantia a les persones vulnerables de l’accés a tots els nivells de l’ensenyament i la formació professional en condicions d’igualtat (fita 4.5) és fonamental per a reduir les desigualtats en salut, ja que l'activitat educativa i de facilitació de l'aprenentatge, que condiciona les posteriors condicions laborals i el nivell socioeconòmic, és un dels pilars de la promoció de la salut de les persones i les comunitats.

Un model educatiu inclusiu ha d’incorporar la igualtat de gènere i la coeducació, i donar eines per desenvolupar relacions afectives i sexuals lliures i respectuoses i prevenir, així, la violència sexual. L'educació sexual integral és clau per avançar en la garantia dels drets sexuals i reproductius de les dones, adolescents i nenes i perquè l’escola esdevingui en un espai de confiança entorn a la sexualitat. Algunes enquestes assenyalen que quan les adolescents pateixen violència s’adrecen sobretot a les seves amigues i molt poques recorren al professorat i al personal dels centres. Segons l’Enquesta de convivència escolar i seguretat de Catalunya (ECESC 2016-17), només el 5,6 % de les noies que van patir algun tipus de violència masclista ho va explicar a un professor o professora buscant el suport al propi centre educatiu, mentre que en el cas dels nois la xifra ascendeix al 10,8 %.

Per aquest fort impacte en la salut és clau la promoció de l'educació bàsica; perquè tots els infants acabin els cicles de l’ensenyament primari i secundari (fita 4.1).

L’Enquesta de Població Activa, publicada a finals de gener de 2022, mostra que l’abandonament escolar prematur ha baixat 2,5 punts en un any a Catalunya i se situa en un 14,8%. Una davallada significativa, encara lluny, però, dels nivells europeus.

I més enllà de la formació bàsica, també és imprescindible assegurar l’accés per a tothom a una formació tècnica, professional i superior de qualitat (fita 4.3), augmentar el nombre de joves i persones adultes que tenen les competències necessàries per a accedir a l’ocupació, el treball digne i l’emprenedoria (fita 4.4) i garantir que tot el jovent i almenys una proporció substancial d’adults tinguin competències de lectura, escriptura i aritmètica (fita 4.6).

Aquestes competències bàsiques que promou l’educació inclouen l’alfabetització en salut (AES): l’habilitat d’obtenir, llegir, entendre i utilitzar informació per prendre decisions apropiades sobre hàbits de salut i seguir instruccions de tractament, i el nivell educatiu hi té un paper molt destacat. D’una banda, un nivell educatiu més alt dels usuaris dels serveis de salut afavoreix aquesta alfabetització i, de l’altra, cal l’esforç dels professionals de la salut per garantir aquesta alfabetització en els usuaris amb nivell educatiu més baix.

La primera enquesta europea sobre l’alfabetisme en salut (2011) va posar de relleu la problemàtica existent a l’estat espanyol, amb un percentatge d’alfabetització del 41,7% i el percentatge més elevat de situació problemàtica d’entre els 8 estats de la Unió Europea enquestats.

L’educació per a la salut (EpS) és un procés d’ensenyament i aprenentatge mitjançant el qual individus i col·lectius obtenen coneixements per modificar els hàbits i actituds amb l’objectiu de dur estils de vida saludables. Aquest s’inicia ja en la primera infància i és clau al llarg de tot el procés vital d’aprenentatge de la persona. Aquí rau la importància de vetllar perquè totes les nenes i nens tinguin accés a serveis d’atenció i desenvolupament en la primera infantesa, i a un ensenyament preescolar de qualitat (fita 4.2).

Més enllà de l’educació infantil de 1r cicle (0-3), la família té un paper determinant en l’educació, i especialment en l’educació per a la salut, sobretot en les primeres fases de la vida, en què vetlla per la cura del nadó i de l’infant, pel seu estat de salut, pel desenvolupament de les seves capacitats i pel seu creixement com a persona. En aquesta línia, a Catalunya s’ofereix un conjunt de recursos en criança positiva, entre els que destaquen els Espais Familiars de Petita Infància (EFPI), que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida dels infants, promoure els seus drets i vetllar per les seves necessitats.

Tant en les primeres etapes de la vida com en les successives etapes educatives, és important que tot l’alumnat adquireixi els coneixements necessaris per a promoure el desenvolupament sostenible, a través de l’educació per la sostenibilitat, l’adopció d’estils de vida sostenibles i saludables, la cultura de pau i la no-violència, l’atenció a la diversitat, entre altres (fita 4.7).

L’Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut que es realitza des de la Diputació de Barcelona als alumnes de 4t d’ESO permet conèixer i posa de relleu la percepció de l'estat de salut i els estils de vida dels adolescents de 14 a 17 anys de la província de Barcelona: l’estat d'ànim, els hàbits d'alimentació, de pràctica esportiva i de lleure, de consum de tabac, alcohol i altres substàncies, de sexualitat i relacions interpersonals, entre altres conductes relacionades amb la salut. Els resultats agregats fins al 2018 es troben recollits en l’Informe de resultats 2018 i aporten informació per enfocar activitats d’EpS dirigides a aquest col·lectiu, així com també en etapes prèvies de l’educació (infantil i primària), i anticipar l’aparició de determinades conductes poc saludables durant l’adolescència.

Desenvolupar un estil de vida saludable comporta incorporar bons hàbits en les 3 dimensions del benestar: física (alimentació, higiene personal, activitat física, descans, autoprotecció,...), mental-emocional (autoestima, autonomia, control emocional, addiccions...) i social (sexualitat, oci, relacions socials,...), amb la finalitat de minimitzar els riscos per a la salut. En aquesta línia la DIBA ofereix tota una sèrie d’Activitats d’Educació per a la Salut en el marc del Catàleg de Serveis que s’ofereix als ajuntaments de la província.

En l’àmbit de les relacions interpersonals als centres educatius l’assetjament escolar, conegut com el bullying i el ciberbullying, és un problema important de salut pública.

Gairebé un terç dels adolescents del món han patit assetjament recentment i un nivell socioeconòmic baix és un dels factors de risc, segons dades publicades per primera vegada per l'Institut d'Estadística de la UNESCO (IEU).

A Catalunya, des de l'abril del 2021, el Departament d'Educació ha registrat 843 casos de violència en l'àmbit escolar (una mitjana de 2 casos diaris), en el marc del Pla Les Escoles Lliures de Violències, un programa per identificar i actuar davant les violències als centres educatius, i a través de la Unitat de suport a l’alumnat en situació de violència (USAV).

Una relació d'assetjament i d'abús prolongada en el temps arriba a afectar la salut mental de la víctima, amb efectes com inseguretat i baixa autoestima, solitud, tristesa, ansietat, trastorns d’alimentació, trastorns del son, depressió... i, com a conseqüència fatal, les conductes suïcides.

Per garantir el procés d’aprenentatge en totes les etapes de l’educació, també cal garantir que les instal·lacions escolars responguin a les necessitats dels infants i les persones discapacitades, tinguin en compte les qüestions de gènere, i ofereixin entorns d’aprenentatge saludables, segurs, no violents, inclusius i eficaços per a totes les persones (Fita 4a). En aquest sentit, aspectes com el disseny, el manteniment, la gestió i l’ús dels equipaments educatius, esportius, culturals, així com els seus accessos (camins escolars segurs), són clau per garantir entorns saludables, minimitzar els riscos per a la salut i millorar la qualitat de vida i el benestar de la ciutadania.

El nivell d’instrucció insuficient es tradueix en una baixa qualificació per entrar al món laboral i, per tant, més risc de precarietat a nivell d’ingressos. I també comporta dificultats d’aprenentatge a tots nivells: de llengua, de comprensió i accés a la informació d’interès general i als serveis, de participació social, etc. Limitacions que empitjoren la qualitat de vida de la població menys formada i generen desigualtats en salut.

Paral·lelament, l’educació per a la salut és una peça clau en el context educatiu, perquè un bon estat de salut i els estils de vida saludables faciliten el procés d’aprenentatge i contribueixen als bons resultats educatius.

L’Agenda 2030, a través de l’ODS 4, constitueix un bon compromís per a garantir una educació de qualitat per a tothom, que és un important determinant de la salut, i, alhora, incorporar la perspectiva de la salut en tots els nivells de l’educació.

 

L’ODS 4 “Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom” es focalitza en assegurar l’accés a serveis d’atenció en la primera infància i a un ensenyament preescolar de qualitat (4.2); potenciar que tothom acabi l’ensenyament primari i secundari -gratuït, equitatiu i de qualitat- (4.1) i pugui accedir a una formació tècnica, professional i superior de qualitat (4.3); augmentar el nombre de joves i persones adultes amb competències per a accedir a l’ocupació i al treball digne (4.4); eliminar les desigualtats de gènere i garantir l’accés a l’educació a les persones vulnerables (4.5); vetllar perquè tota la població jove i part de l’adulta tingui competències de lectura, escriptura i aritmètica (4.6); i garantir que l’alumnat adquireixi coneixements per promoure el desenvolupament sostenible, amb l’adopció d’estils de vida sostenibles i saludables (4.7).

 

Els reptes que tenim

Són molts i diversos els agents educatius que afecten l’aprenentatge d’hàbits i actituds de promoció de la salut. En aquest marc, els ens locals, d’acord amb els serveis mínims que han de prestar en matèria de salut pública, han d’exercir un paper de coordinació de tots els àmbits comunitaris (família, escola, centres de salut, serveis socials, d’oci...), per garantir una educació integral i promoure la salut i qualitat de vida de la població. Per això, les polítiques locals de salut pública, i especialment els plans locals de salut, han d’incloure objectius i mesures per reforçar les activitats d’educació per a la salut als centres educatius, sobretot a les escoles.

En aquest sentit, cal donar tot el suport que es pugui facilitar a nivell local per garantir la incorporació de la perspectiva de la salut en tots els àmbits de funcionament dels centres escolars: activitats educatives, capacitació dels professionals, menjadors, espais i equipaments,...

 

 

L'educació és un dels motors més poderosos per a garantir la qualitat de vida als nostres pobles i ciutats i el desenvolupament sostenible

 

Un estil de vida saludable és clau en el procés d’aprenentatge al llarg de la vida

 

 

 

 

 

• Trobareu l’article complet amb indicadors associats i recursos per contribuir a l’assoliment de l’ODS 4 a nivell local a l’Espai web Càpsula Salut2030