L’albergínia és el fruit de la planta Solanum melongena L. que pertany a la família Solanaceae (com el tomàquet i la patata). Originària de la Índia, també és molt apreciada a la Xina, el Japó, el mediterrani i als Estats Units. La producció espanyola està centrada a les Illes Canàries i el litoral mediterrani, sobretot a Almería.

Es tracta d’una planta força exigent, ja que necessita moltes hores de llum i és sensible al fred. Del seu fruit n’existeixen moltes varietats i de colors diversos: blanques, ataronjades o morades (són la majoria i el color és degut a les antocianines que conté). També varien pel que fa a la mida i al gust (algunes són molt suaus i altres intensament amargues).

L’albergínia és poc calòrica i té propietats beneficioses per a la salut. Actua com a laxant, diürètic, estimulant de la secreció biliar, facilita la digestió i ajuda a reduir l’índex de colesterol a la sang. Té un alt contingut en aigua, fibra, vitamines, minerals (destaca la quantitat de calci, magnesi, potassi i fòsfor) i composts fenòlics que li confereixen propietats antioxidants.

D’altra banda, conté un alcaloide tòxic (solanina) que es troba a les parts verdes de la planta i als fruits poc madurs. Aquest component desapareix amb la calor, per tant, no presenta cap risc si l’albergínia és madura o la cuinem bé.

L’estructura esponjosa del seu interior té dues conseqüències per al cuiner. D’una banda, fa que s’encongeixi al coure-les, i d’altra, al fregir-les es xopen d’oli fàcilment. En qualssevol cas, la seva absorbència es pot reduir salant-les i deixant-les reposar prèviament. Les possibilitats que ofereix a la cuina són diverses: es pot preparar tallada en làmines i arrebossada amb ou, gratinada i/o farcida, escalivada al forn... També són molt conegudes les receptes d’origen oriental com la “moussaka”, les albergínies amb formatge, o el popular “almodrote” de cuina jueva.

Esbrineu com us agraden més!