Ens trobem a l’època de l’any de menys hores de llum natural i major exposició a la llum artificial. Fins a començaments del segle XX, l’espècie humana havia estat sotmesa a cicles periòdics i estables de llum i foscor al llarg de la seva evolució. Però aquest patró va començar a trontollar a causa de l’ús extensiu dels sistemes d’enllumenat artificial nocturn i, més darrerament, a causa de l’increment en l’ús de les llums de tipus LED de tonalitat blanca que podem trobar tant en les il·luminacions exteriors dels carrers, monuments, etc. com també a l’interior de les cases a través de les pantalles de diferents aparells electrònics (tauletes tàctils, mòbils, etc.).

La llum artificial és un factor innegable de progrés i ha permès allargar el període actiu a hores nocturnes. No obstant això, el seu ús indiscriminat té associats diferents impactes i entre ells trobem els efectes en la salut humana. En particular, l’exposició en hores nocturnes a les llums de tipus LED que incorporen en el seu espectre d’emissió un pic de llum blava podrien estar relacionades amb efectes nocius en la salut, a través de la supressió de la producció de melatonina, una hormona que comencem a produir de forma natural cap al vespre i que arriba al seu màxim durant la nit en condicions de foscor.

La melatonina s’encarrega de sincronitzar el nostre rellotge biològic informant del cicle de llum-foscor, i per tant preparant al nostre organisme per anar a dormir, donant lloc a una sèrie de respostes fisiològiques que regulen diferents funcions del nostre organisme durant la nit, com la temperatura corporal, la pressió sanguínia, la secreció d’enzims digestius o la producció d’hormones.

A part de sincronitzar el nostre ritme circadià, és a dir, el rellotge intern que guia els nostres ritmes biològics, la melatonina també té activitat antitumoral, neuroprotectora, reguladora de la resposta immunitària, antiinflamatòria i antioxidant. Així doncs, la supressió de la producció d’aquesta hormona pot conduir a problemes de salut. De fet, l’any 2007 l’Agència Internacional de Recerca sobre Càncer (IARC), que pertany a l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar el treball a torns que impliqués una disrupció del ritme circadià com a probable carcinògen.

Nombrosos estudis han avaluat els efectes en la salut de l’exposició a llum artificial durant la nit, tant en animals d’experimentació com en humans. Sobretot pel que fa a treballadors a torns, s’han trobat associacions amb diferents malalties, com la diabetis, l’obesitat, malalties cardiovasculars i també l’increment del risc de càncers dependents d’hormones, com el càncers de mama i de pròstata (Schernhammer et al., 2001; Papantoniou et al., 2015).

Pel que fa a la població general exposada durant la nit a fonts d’il·luminació tant del carrer com a l’interior dels habitatges, l’evidència científica és més escassa, però els resultats publicats fins ara apunten cap a la mateixa direcció.

Per exemple, un estudi recent liderat per ISGlobal (Garcia-Saenz et al., 2018) a les ciutats de Barcelona i Madrid ha trobat una associació entre persones exposades a nivells més elevats de llum blava artificial i un increment del risc de càncer de mama i pròstata. Aquesta recerca es va fer utilitzant com a font d’informació imatges nocturnes preses pels astronautes de l’estació espacial internacional (ISS) de la NASA.

Pel que fa a la llum emesa per aparells electrònics, diferents estudis (Chang et al., 2014; Akacem et al., 2017) han avaluat l’exposició a aquestes fonts de llum durant tres hores abans d’anar a dormir, i els resultats mostren una reducció marcada en la producció de melatonina i una disminució en la qualitat de la son i el rendiment intel·lectual a l’endemà.

Finalment, cal remarcar que durant el dia és molt necessari rebre llum, idealment del Sol o si no també de fonts de llum que continguin l’espectre blau per tal de sincronitzar el nostre rellotge biològic i que el nostre organisme entengui que és hora d’estar despert i actiu. Per contra, quan s’apropi la nit, el tipus de llum més recomanat seria de color càlid o ataronjat, ja que no afectaria de forma tan marcada la producció de melatonina. Aquest tipus d’il·luminació més ataronjada el podem incorporar als nostres aparells electrònics mitjançant filtres de pantalla. Pel que fa a l’enllumenat públic, actualment hi ha ciutats arreu del món que opten per incorporar llums de tipus LED més càlides, sense component blau en el seu espectre. Aquesta elecció permet reduir la contaminació lumínica en forma de llum intrusiva a l’interior dels habitatges mentre dormim o l’exposició directa durant les hores que passem al carrer abans d’arribar a casa per la nit.

Es tracta, doncs, d’una qüestió sobre la qual l’evidència científica disponible encara no és concloent, però que caldrà seguir investigant i abordar amb precaució.

Ariadna Garcia (ISGlobal)