Ventilar l'habitatge adequadament al llarg del dia, renovant l'aire “viciat” per aire nou, és una qüestió de salut que no sempre rep l'atenció necessària.

Alguns estudis indiquen que l'aire interior en els nostres habitatges podria estar fins a 5 vegades més contaminat que l'aire exterior i existeixen malalties (cardíaques, del sistema respiratori o cardiovascular, així com al·lèrgiques) atribuïbles a aire interior contaminat. L'exposició a alguns contaminants pot produir reaccions i símptomes immediats, mentre que en altres casos els efectes sobre la salut es revelen anys després.

En els habitatges existeix una gran variabilitat quant a nivells de contaminants en funció de la distribució d'habitacions i finestres, així com de l'elecció dels materials i hàbits dels ocupants. Entre els contaminants més estudiats, trobem des del radó als compostos orgànics volàtils, el formaldehid, els àcars de la pols domèstica, la humitat i la floridura, o els contaminants despresos per les cuines de gas. I encara que en alguns casos les concentracions de contaminants aïllats no resulti alarmant, és la combinació de múltiples fonts i el seu potencial efecte acumulatiu el que porta a una preocupació creixent per la qualitat de l'aire interior.

Les millores en l'aïllament i en l'eficiència energètica, encara que molt positives en molts aspectes, també estan creant espais interiors més estancs que, si no es ventilen adequadament, poden contribuir a l'acumulació de contaminants. A més, en un context d'emergència climàtica i augment significatiu d'episodis de calor extrema i nits tropicals, ventilar l'habitatge durant la nit també és clau per a refrescar i permetre el descans sense necessitat de dependre de sistemes d'aire condicionat.

El projecte HABITAS, que va monitorar indicadors de qualitat de l'aire interior en una mostra d'habitatges de Barcelona, va trobar que aquesta empitjorava notablement a l'hivern per anteposar el confort tèrmic i l'estalvi energètic a les necessitats de renovació d'aire. També revelava que els hàbits de ventilació eren generalment insuficients; mentre que s’acostuma a ventilar principalment al matí, durant la tarda l'ocupació en els habitatges augmenta, l'aire no es renova, i la concentració de contaminants es dispara cap a la nit, precisament de cara al període més sensible de somni i reparació.

Nivells de concentració de CO₂ a les 10:00h (línia blava) i a les 22:00h (línia vermella) en un habitatge de Barcelona. Dades de monitoratge al llarg d'un any (juny 2021- juny 2022). Font: ISGlobal (projecte HABITAS)

Com hem de ventilar?

Però, com hem de ventilar, exactament? La resposta no és senzilla, perquè depèn de variables com les condicions físiques de l'habitatge, el nivell d'ocupació, les activitats exercides o les condicions climàtiques i ambientals exteriors.

Aspectes que influeixen en la ventilació de l'habitatge. Document complet disponible a: https://habitasventila.org/guia-ventilacion/

Basada en estudis de casos reals d'habitatges a la ciutat de Barcelona i a través de simulacions per a diferents condicions físiques i climàtiques, la guia Ventila per la teva salut realitza una estimació del temps mínim de ventilació necessari en cada cas. A més, mitjançant un breu qüestionari de 10 preguntes, permet realitzar un primer acostament a aquells factors més rellevants a considerar i obtenir algunes claus sobre com ventilar de la forma més efectiva segons la casuística de cada habitatge.

Exemples d'aplicació simplificada de les recomanacions de la guia Ventila per la teva salut, a partir dels habitatges estudiats a la ciutat de Barcelona com a part del projecte HABITES. Document complet disponible a: https://habitasventila.org/guia-ventilacion/

Autoria: Carlota Sáenz de Tejada, Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).