"Vagis on vagis, la gent diu que hi ha alguna cosa a la jardineria que els fa sentir millor, però és difícil trobar dades científiques sòlides sobre els seus beneficis". Aquestes paraules són de Jill Litt, autora del recent estudi que ha suggerit que practicar la jardineria comunitària podria tenir un paper important en la prevenció del càncer, les malalties cròniques i els trastorns de salut mental.

Concretament, l’assaig aleatoritzat i controlat de jardineria comunitària dirigit per Litt evidencia que les persones que comencen a cultivar un hort mengen més fibra i fan més activitat física, dues maneres de reduir el risc de càncer i malalties cròniques. A més, també disminueixen significativament els nivells d'estrès i d'ansietat. Els resultats de l'estudi, portat a terme per un equip científic de la Universitat de Colorado Boulder, en col·laboració amb l’Institut de Salud Global de Barcelona (ISGlobal), es van publicar a principis de 2023 a la revista Lancet Planetary Health.

Abans de la publicació d’aquest treball científic, alguns petits estudis observacionals havien revelat que les persones que cultiven un hort tendeixen a menjar més fruita i verdura i a tenir un pes més saludable. Però no quedava clar si les persones més sanes tendeixen a conrear un hort o si la jardineria influeix en la salut. Només tres estudis havien aplicat l'assaig clínic aleatoritzat —un dels tipus d’estudi científics més robustos que existeixen— i cap d’ells no s'havia centrat específicament en la jardineria comunitària.
 
Per omplir aquest buit, l’equip investigador va reclutar 291 adults de la zona de Denver (Colorado, Estats Units) que no practicaven la jardineria, amb una mitjana d'edat de 41 anys. Més de la meitat procedien de llars amb ingressos baixos. Del conjunt de participants, una meitat va assignar-se al grup de jardineria comunitària, mentre que l'altra meitat va constituir un grup de control que havia d'esperar un any per començar a cultivar un hort. Tots dos grups van fer enquestes periòdiques sobre la seva ingesta nutricional i la seva salut mental, es van sotmetre a mesuraments corporals i van portar monitors d'activitat.

Els participants en el grup de jardineria consumien, de mitjana, 1,4 grams més de fibra al dia que els del grup de control, fet que suposa un augment del 7%. L’equip científic assenyala que la fibra exerceix un profund efecte en les respostes inflamatòries i immunitàries, i influeix en tots els aspectes, des de com metabolitzem els aliments fins a la salut del nostre microbioma intestinal i la susceptibilitat a la diabetis i certs tipus de càncer. A més, aquest grup també va augmentar els nivells d'activitat física en uns 42 minuts a la setmana.
 
Els participants en l'estudi també van veure com disminuïen els seus nivells d'estrès i ansietat, sent els més estressats i ansiosos els que van experimentar una reducció més gran dels seus problemes de salut mental.

La connexió social també és important. "Fins i tot si vens a l'hort amb la intenció de cultivar els teus propis aliments en un lloc tranquil, comences a mirar la parcel·la del teu veí i a compartir tècniques i receptes, i amb el temps les relacions floreixen", explicava Litt, assenyalant que, encara que cultivar un hort és de per si bo per a tu, fer-ho en comunitat pot tenir beneficis addicionals. "No es tracta només de fruites i verdures. També es tracta d'estar en un espai natural a l'aire lliure amb altres persones".

Referència
Litt J, Alaimo K, Harrall K, Hamman R, Hébert J, et al. Effects of a community gardening intervention on diet, physical activity, and anthropometry outcomes in the USA (CAPS): an observer-blind, randomised controlled trial. The Lancet Planetary Health. Volume 7, Issue 1, January 2023. https://doi.org/10.1016/S2542-5196(22)00303-5

Per Èlia Pons

Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”