Els dies 18 i 19 d’abril de 2023 va tenir lloc, de manera presencial i telemàtica, la desena edició del Congrés Nacional de Legionel·la i Qualitat Ambiental organitzat pel Centre de Recerca en Seguretat i Control Alimentari (CRESCA) de la Universitat Politècnica de Catalunya. 

 

 

El dia 18 es van tractar temes relacionats amb la legionel·la, acaparant el major interès la presentació dels canvis que està previst que s’incorporin al Reial Decret 487/2022 i que previsiblement es publicarà a finals d’any. D'entre aquests, cal destacar els següents: el repartiment de responsabilitats entre el propietari i l’explotador de la instal·lació, la presa de mostres podrà ser compartida entre laboratoris, titulars i empreses externes que disposin d’acreditació, s’amplien els terminis per l'acreditació, es revisen els requisits que incideixen en els costos energètics i s’eliminen els punts intermedis en les mostres de les instal·lacions. S’anuncia que es farà un grup de treball per elaborar una guia per desenvolupar el Pla Sanitari de Legionel·la (PSL).

En la ponència d’aplicació del RD en les comunitats autònomes, es va incidir en que l’objectiu comú és evitar els casos i brots de legionel·la. L’aplicació del RD 487/2022 permet que els decrets autonòmics continuïn vigents mentre no contradiguin l’estatal. Així doncs, a Catalunya continua vigent la diferenciació entre instal·lacions d’alt i de baix risc i les revisions periòdiques per entitats o serveis autoritzats (ECAS).  Es van abordar les obligacions dels titulars de les instal·lacions en la implantació dels plans de prevenció i control de la legionel·la (PPCL) i va qüestionar si es podia  fer un pla sense fer una avaluació del risc. 

Els plans de control, tant el PPCL com el pla sanitari de legionel·la (PSL) basat en les recomanacions de l’OMS, han d’estar  sotmesos a revisió contínua. Les anàlisis han de verificar que tot s’està fent correctament i els plans han de plantejar què fer en cas de detecció de legionel·la. Respecte a la formació, les comunitats autònomes han d’impulsar processos d’acreditació de competències. També es va parlar de la necessitat de disposar de directrius en el control oficial i de treballar amb altres conselleries per al compliment del Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE). A l’espera dels canvis del RD, es demana a totes les parts claredat i col·laboració per avaluar els PSL, per abordar els problemes que planteja el canvi climàtic, així com cooperació entre professionals i agents implicats.

L’opinió dels representants del sector professional és que el nou RD millora l’existent. Remarca que inclou molts aspectes de la norma UNE 100030 i destaca que té un enfocament preventiu, que incorpora mètodes ràpids d’anàlisi, que incideix en la formació del personal i en l’acreditació per a l’analítica i que estableix mesures correctores, però considera que són millorables. Critica la manca de concreció en alguns punts, en especial en el PSL, l’increment del cost per al titular amb anàlisis innecessàries (ferro, aerobis) i que hi ha moltes obligacions tècniques per a tots els agents implicats. 

Durant la intervenció es van donar a conèixer els resultats d’una enquesta realitzada al sector professional en la qual la majoria opina que s’han de modifica alguns punts, critiquen la manca de claredat del PSL i pràcticament tots els enquestats coincideixen que per als titulars suposa un sobrecost important l’aplicació del RD. 

La formació dels professionals també va ser un tema que va tenir lloc en les sessions. Es va fer una revisió de l’evolució dels requeriments i es va comentar que s’està desenvolupant la formació de grau mig per a tècnic aplicador i un certificat per a responsable tècnic. 
En referència al RD es va comentar que és el titular qui ha de garantir que es disposa de la qualificació necessària per exercir i que el personal propi que realitza operacions menors ha de tenir aquesta formació. Es va preguntar què són operacions menors, quins són els requisits que s’han de tenir per poder exercir i com es podran validar les formacions actuals. Es fa la reflexió sobre la necessitat que, malgrat no s’emprin biocides, la formació és fonamental per a la repercussió sobre la salut que té la gestió d’organismes nocius, d’aquí la necessitat de que els professionals en disposin. 

En les comunicacions orals es va parlar de la incidència en edificis municipals de la província de Girona, on s’ha detectat legionel·la en un 11% de les analítiques efectuades en el període 2018-2022. Els resultats han estat per ordre d’incidència: legionel·la ssp, legionel·la pneumophila s2-14 i legionel·la p. s1.  Entre els punts testejats han estat les purgues dels acumuladors les que han donat més positius (13%) i sobretot en els mesos d’agost i setembre. Com a conclusió proposen: incrementar les mostres a l’estiu, disminuir-les els cinc primers mesos de l’any, mostrejar sempre els acumuladors, tenir en compte l’aigua freda en cas d’investigació i fer servir la informació compilada a l’hora de proposar mesures més ajustades. 

En una altra comunicació es va parlar de l’automatització de tasques en algunes instal·lacions de la província de Girona, gràcies a la instal·lació d’uns dispositius (electrovàlvules de buidat automàtic, sistemes d’accionament automàtics de dutxes i vàlvules de barreja amb variabilitat de flux) que permeten de forma automàtica la realització de xocs tèrmics i els drenatges de canonades de forma periòdica, facilitant les tasques dels operaris. 

L’ús de mètodes ràpids de detecció de legionel·la amb la qPCR va ser objecte d’una altra comunicació oral, informant que la innovaprep concentrating pipette  és un mètode vàlid per a la detecció i quantificació de legionel·la i que requereix molt menys temps per a implementar-se. 

Es va presentar un sistema de monitorització automàtic de presència de legionel·la en xarxes d’aigua calenta sanitària mitjançant biosensors. Aquesta bio-monitorització aconsegueix la vigilància, presa de decisions ràpides i la implantació de mesures correctores immediates en les instal·lacions monitoritzades. L’estudi analitza les variables temperatura, presència de biocida i equilibrat hidràulic i com influeixen de forma determinant en la bioactivitat. 

L’estudi d’un brot comunitari en la ciutat de Barcelona va concloure que l’origen podia ser la contaminació de l’aigua de reg en camps esportius  amb resultats d’un 46 % de positius en les mostres. Aquests equipaments tenen un elevat risc al generar gran quantitat d’aerosols i una alta exposició comunitària deguda a la ubicació i període de funcionament. Com a mesura correctora, entre altres, es va requerir la instal·lació de sistemes automàtics de dosificació i anàlisis de clor amb nivells d’1-2 ppm en instal·lacions amb dipòsit. 

Una altra ponència explicà com s’aborda la gestió de l’aigua (piscines, aigua sanitària, etc.) dels grans usuaris en diferents indrets del món i com realitzen els informes mitjançant uns qüestionaris que permeten esbrinar-ne  la qualitat dels controls sense haver de desplaçar-se presencialment a tots els establiments. 

Es va tenir l’ocasió de conèixer les principals novetats que incorporarà la norma UNE 100030/2023 que està previst que es publiqui abans de finalitzar l’any. A remarcar que incorpora una nova avaluació del risc de les instal·lacions molt més completa i ponderada, a més de proposar un model per al disseny i implementació d’un PSL, remarcant que s’ha de sotmetre a validació i verificació contínua.  

També es va abordar com pot ser d’útil l’ús de la metagenòmica en la diagnosis ambiental. Posa en valor l’estudi del biofilm de les instal·lacions de risc mitjançant la seqüenciació genòmica de tots els microorganismes que l’integren, ja que molts no són cultivables. Això permet conèixer els agents patògens transmesos per l’aigua i els que poden ser més perjudicials per a les instal·lacions, ja que alguns participen en fenòmens de corrosió. 

En definitiva, conèixer l’estat de les instal·lacions i caracteritzar el tipus de biofilm que les colonitza aporta un valor afegit a la diagnosis ambiental. Aquest fet ajuda en la presa de decisions davant del risc sanitari o de corrosió observat en la instal·lació i es pot integrar en el pla de risc de les instal·lacions, adaptant-se a les necessitats de cada instal·lació. 

Altres ponències relatives a la legionel·la van informar de la dificultat que suposa la neteja interior i desinfecció dels diferents dissenys d’acumuladors d’aigua sanitària i les estratègies que es poden adoptar per millorar l’eficàcia d’aquestes. 

També es va tractar de la digitalització dels edificis en el control de la legionel·la (Smart Building). Mitjançant l’ús de sensors s’aconsegueix disposar d’informació en continu, fet que permet millorar la presa de decisions i actuar allí on cal. A banda, permet un estalvi econòmic, disposar  de traçabilitat dels diferents punts crítics de la instal·lació i per tant d’informació de més qualitat, aconseguint un manteniment predictiu actiu i preventiu, així com la integració dels resultats. 

El segon dia del congrés va estar dedicat exclusivament a la qualitat ambiental. Es va donar a conèixer l’estat de la norma UNE 171330, com s’ha treballat en la seva elaboració i com s’ha articulat ja que fusiona les normes UNE 171330-1 de diagnosis i la UNE 171 d’inspecció. La qualitat d’aire interior (CAI) ve definida per la tipologia de l’edifici en funció de l’ús el qual determina un nivell de qualitat classificat en IDA’s. Inclou diferents annexes, entre els quals hi ha el llistat i les fitxes d’assaig de paràmetres ambientals obligatoris a analitzar (als quals s’han incorporat els compostos orgànics volàtils totals (COVT), els paràmetres complementaris, els mètodes d’assaig i els criteris de valoració dels paràmetres ambientals obligatoris, l’acreditació dels tècnics i els requisits que han de complir els laboratoris.

També es van abordar les novetats de la norma UNE ISO 16000-40 de sistemes de gestió de l’aire, que ha estat molt present durant la pandèmia de la COVID19. Es van abordar diferents estratègies de ventilació amb l’objectiu d’obtenir la satisfacció dels usuaris o el client sense oblidar evitar la transmissió de malalties. Cal evitar l’entrada de contaminants externs i evitar els focus de contaminació interior. 

Els sistemes han de procurar per la salubritat, sostenibilitat i impacte ambiental, sense ignorar que una millor climatització afavoreix el confort i benestar dels ocupants i la productivitat. 

Per altra part es va posar de manifest les conseqüències que pot tenir per a la salut la contaminació (morts prematures, discapacitat pulmonar, etc.) incloent el soroll com un altre contaminant, en especial en dormitoris. Es va incidir en la necessitat urgent d’iniciar la descarbonització de l’aire, ja que és un contaminant que persisteix molt de temps. 

La ventilació en les escoles va ser motiu de debat en una altra ponència. La clau està en disposar d’un protocol que tingui en consideració la qualitat de l’aire interior, el confort tèrmic i el consum energètic. La mesura del diòxid de carboni (CO2) va ser el paràmetre que va permetre avaluar la CAI.  Sobre els resultats obtinguts es va comentar que la ventilació creuada (natural i mecànica) assegura una bona qualitat de l’aire en el 90% dels casos, mentre que l’estiu va ser l’època de més desconfort tèrmic. 

Una altra ponència va ressaltar que el 80% del nostre temps el passem en espais interiors, on els elements de les arquitectures no són naturals i emeten COVT.

Les noves tecnologies permeten la monitorització de molts paràmetres i la integració amb altres dades poden predir el comportament ambiental interior de les infraestructures. Gràcies a les plataformes de gestió integral es pot gestionar òptimament la CAI ja que aquestes integren a més aspectes com confort tèrmic i eficiència energètica. Per això, i amb l’objectiu de millorar la salut i benestar dels usuaris, es van comunicar les accions que s’estan duent a terme per a la millora de la CAI al metro de Barcelona, amb la finalitat de reduir la càrrega dels contaminants que provenen dels materials com els frens (discos i pastilles),  del balast que forma el llit on s’instal·len les vies i del radó, entre altres. Aquesta millora s’està fent gràcies a un sistema informàtic que monitoritza la concentració de contaminants en els punts crítics i que estableix uns patrons de ventilació (extracció d’aire interior mitjançant pous de ventilació) gràcies a la digitalització. 

Les vàlvules de barreja en instal·lacions d’aigua calenta sanitària també va ser objecte d’una ponència. El RD 487/2022 obliga a connectar el retorn directament a l’acumulador, generant-se un seguit d’inconvenients i d’aquí que es va proposar com a solució eliminar-les o bé instal·lar sistemes d’intercanviadors de plaques per evitar els problemes que poden generar. 

Una altra comunicació va  tractar sobre identificar si existeix relació entre la conductivitat elèctrica en piscines tipus 3A (principalment piscines de comunitats de propietaris, segons el RD 742/2013 de piscines) i la presència de certs microorganismes  Escherichia coli i Pseudomona aeruginosa. L’estudi es va fer durant la temporada de bany del 2022 en vasos i dutxes i va observar que quan la conductivitat supera els 3500 µS/cm, el 80% de les mostres estan contaminades de P. aeruginosa. L’estudi conclou  que la deficiència en la neteja de filtres provoca una protecció dels microorganismes davant del biocides i l’acantonament del bacteri. 

Un estudi comparatiu de paràmetres (CO2, partícules en suspensió, COVT, etc.) que determinen la CAI en hotels de diferents ubicacions de la península va concloure que els sistemes de climatització estandarditzats aconsegueixen resultats similars i que per assegurar-ho cal realitzar manteniments i inspeccions periòdiques. 

Una altra ponència va abordar la importància de la ventilació i la correlació amb la transmissió de malalties. Exposa com la monitorització contínua i el control del CO2 és una estratègia per a la reducció del contagi de malalties de transmissió aèria. D’aquí que la norma UNE 171380 la incorpori.

Per acabar, es va informar de les novetats del RITE (Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en Edificis) i del Reial decret-llei 14/2022 de mesures de sostenibilitat econòmica i mesures d’estalvi, eficiència energètica i reducció de la dependència energètica del gas natural. Aborda que les instal·lacions tèrmiques han de complir amb exigències en l’àmbit del benestar tèrmic i higiene, en l’eficiència energètica i energies renovables i en la seguretat. 

En el cas d’instal·lacions tèrmiques, les calderes d’aigua sobreescalfada s’han d’inspeccionar seguint el RD 809/2021 per qual s’aprova el reglament d’equips a pressió i les seves instruccions tècniques complementaries. Així com han de passar les inspeccions periòdiques (cada 4 anys) que estableix el RITE (instrucció tècnica addicional 9) per a instal·lacions de més de 70kW amb dipòsit i/o circuït de retorn. 

La síndrome de l’edifici malalt (SEE) va tenir un espai en el congrés i es va revisar l’estratègia de l’abordatge durant el temps de pandèmia. Es va incidir en que l’estat de salut prové de l‘equilibri entre l’estat biològic, el social i el psicològic. El 40 % dels edificis estan malament i això comporta que el 40% de les persones es puguin veure perjudicades, ja que aquest actua com a vector o caldo de cultiu. També es va fer referència a les microbiotes dels espais de treball i la seva relació amb les persones i la salut.