Butlletí EspaiS@lut
Setembre 2022 - #120

Menja saludable

Propietats nutricionals del raïm

© Shutterstock / MRS.Siwaporn

© Shutterstock / MRS.Siwaporn

Nom científic: Vitis Vinifera L.
Nom popular: Raïm
Temporada: setembre - desembre

Descripció

Comença el mes de setembre i també la temporada del raïm! És el fruit de la vinya, que també s’anomena cep quan es cultiva en forma baixa o parra quan es fa en forma alta. El raïm pot ser de color variable segons el tipus, des de verd groguenc fins a colors granats. Les diverses varietats es poden classificar en dos grans grups: el raïm de taula, que es menja fresc o en forma de panses i és més carnós i el raïm per fer vi, que és de gra petit i pell gruixuda.

Dins de la Unió Europea, Espanya s’està convertint en un productor de raïm important, ocupant el segon lloc en la producció de raïm de taula després d’Itàlia. La producció espanyola es concentra principalment a Alacant i Múrcia, regió que en aquests dos últims anys n'han incrementat el volum, especialment en les varietats de raïm sense llavors, que són les que tenen millors perspectives de mercat. A Catalunya gairebé el 90% del raïm que es produeix es destina a vi amb Denominació d’Origen Protegida. Entre les varietats de raïm que més mengem destaquen el de tipus Moscatell, que és el més dolç, l’Italià o el Rosetti.

El raïm és originari del Caucas i l’Àsia occidental, on es creu que ja es recol·lectava durant el paleolític. Se sap que els egipcis el coneixien i els grecs i els romans foren els introductors de la viticultura. Van ser els colons espanyols qui el van exportar a Amèrica però amb poc èxit, ja que hi havia moltes plagues que impedien créixer les vinyes. A finals del segle XIX l’explotació europea va patir la contaminació d’un insecte, la fil·loxera, que va durar més de 30 anys i va estar a punt de fer-lo desaparèixer. Aquesta crisi es va solucionar desenvolupant híbrids de la vinya resistents a la plaga.

Propietats nutricionals

El raïm és de les fruites que tenen un contingut en sucre més alt, té uns 16 grams de sucre per 100 grams de raïm, una mica menys que el plàtan, que en té uns 21. No obstant, això no el converteix en un aliment calòric com es creu popularment sinó tot el contrari ja que les fruites tenen un percentatge d’aigua molt elevat en la seva composició i en la seva majoria no contenen greixos. Com que el seu contingut en fibra és més aviat baix és de fàcil digestió. El raïm no és font destacada de cap vitamina ni mineral, a banda del potassi, que es troba en la majoria de fruites i hortalisses.

El que fa del raïm un producte especialment interessant és el seu contingut en polifenols, que són compostos antioxidants i que es troben sobretot a la seva pell, per això és recomanable no pelar-lo a l’hora de consumir-lo. El raïm de tipus vermell, granat o negre conté, entre altres, un tipus de polifenols anomenats antocians que li atorguen aquesta tonalitat característica. A més, els grans de raïm de tipus més fosc són els més rics en resveratrol, un altre tipus de polifenol conegut per les nombroses propietats saludables que se li atribueixen, a més de ser el responsable del sabor astringent.

Si bé és cert que el vi, sobretot el negre, també conté una petita concentració de resveratrol, aquest últim no atorga a la beguda la propietat de saludable ja que es tracta d’una beguda alcohòlica i cal beure’n sempre per sota del nivell considerat de risc.

Consum

El raïm és una fruita no climatèrica, el que significa que, si es cull verd, no continua madurant fora de la vinya. Per tant, si es vol consumir molt dolç cal comprar-lo quan ja és ben madur.

Cal rentar-lo bé abans de consumir-lo i més tenint en compte que, com ja s’ha comentat, es recomana menjar-lo amb pell per tal d’aprofitar al màxim les seves propietats nutricionals.

Si es té raïm sobrant es pot congelar tot separant els grans de la tija i guardant-los ben nets i eixuts dins d’una bossa de congelació. D’aquesta manera poden durar congelats fins a un any.

Com que els grans de raïm son petits, per fer una ració cal menjar-ne entre 10 i 12. No oblidem que cal consumir 3 racions de fruita i 2 d’hortalisses cada dia per tal de complir amb la recomanació de “5 al dia”!

 

Butlletí: EspaiS@lut
Número de butlletí: #120 - Setembre 2022

 
 

Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat

Servei de Salut Pública
Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública
Passeig de la Vall d'Hebron, 171
Recinte Mundet
Edifici Serradell Trabal, Planta 2
08035 Barcelona
Tel. 934 022 468
https://www.diba.cat/salutpublica/
ssp.espaisalut@diba.cat

 

Youtube  Comunitat virtual  Twitter  RSS