El concepte “Una sola salut” (en anglès, One health) va introduir-se als inicis de l'any 2000 per poder referir-nos a una noció ben coneguda des de fa més d'un segle: la salut humana i la sanitat animal són interdependents i estan vinculades als ecosistemes en què coexisteixen.

Més específicament, el concepte de One health es defineix com "els esforços de col·laboració de múltiples disciplines (personal mèdic, veterinari, investigador, etc.) que treballen de manera local, nacional i global per assolir una salut òptima per a les persones, els animals i el nostre medi ambient".

La importància d'aquest concepte en els darrers anys ve donada pels canvis que s'han produït en les interaccions entre persones, animals, plantes i medi ambient.

Tres fets destacables d'aquests canvis són:

1. El creixement de la població humana i la seva expansió a noves àrees geogràfiques
   
   Com a conseqüència d'això, moltes persones viuen en contacte molt estret amb animals salvatges i domèstics. Encara que aquests animals tinguin un paper molt important en les nostres vides, aquest contacte més estret fa que augmentin les possibilitats que les malalties dels animals passin a les persones. És el que coneixem com a zoonosis. Així, animals i humans compartim prop de 300 malalties. Ja fa temps que sabem que tenir en consideració la sanitat animal és fonamental per al manteniment de la salut pública. Així, segons l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), un 60% de les malalties infeccioses humanes conegudes són d'origen animal (animals domèstics o salvatges). Passa el mateix amb el 75% dels agents patògens causants de malalties infeccioses emergents de l'ésser humà.
    
2. El planeta experimenta canvis climàtics i en l'ús que es fa de la terra que comporta desforestació i un augment de la ramaderia intensiva
   
   Aquests canvis en les condicions ambientals i els hàbitats poden també afavorir el pas de malalties dels animals a les persones. La ramaderia intensiva s'ha relacionat amb un impacte negatiu sobre el medi ambient i la seguretat humana global, ja que segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), la ramaderia genera més gasos causants de l'efecte hivernacle que el sector del transport. Aquesta ramaderia intensiva comporta desforestació, un elevat consum d'aigua i contaminació del sòl per mitjà de la femta (expulsió d'antibiòtics i altres residus) i de l'amoníac provinent dels pinsos que es consumeixen. A més, l'abús d'antibiòtics en animals i l'aparició de zoonosis representen un greu problema per a la salut humana. La desforestació té molts efectes negatius per al medi ambient. Un dels impactes més notoris és la pèrdua de l'hàbitat de milions d'espècies. Així, aquestes espècies busquen nous nínxols cada vegada més a prop de les persones, entren en contacte amb ells i augmenten així el risc de zoonosi.
    
3. Moviment global de persones, animals i aliments
   
   Com a conseqüència del creixement accelerat dels viatges internacionals en les últimes dècades, les malalties i els vectors de transmissió poden dispersar-se ràpidament a través de les fronteres a escala global. En un món cada vegada més interconnectat i interdependent, el brot d'una malaltia infecciosa en un país podria convertir-se de ple en una situació d'emergència sanitària alarmant per al món sencer (per exemple, la COVID-19).
   Un contacte més gran amb animals salvatges i domèstics comporta que hi hagi més possibilitats que malalties d'animals passin a les persones. Els canvis en les condicions ambientals i els hàbitats poden també afavorir-ho. D'altra banda, com a resultat del ràpid augment dels viatges internacionals en les últimes dècades, les malalties i vectors de transmissió es poden dispersar ràpidament a través de les fronteres a nivell mundial.

En resum, tots aquests canvis han afavorit la transmissió de malalties entre animals i persones, ja que han aparegut noves oportunitats de contacte entre humans, animals i medi ambient.

Les àrees en les que l'enfocament de One health és especialment necessari són la innocuïtat dels aliments, el control de zoonosis i la lluita contra la resistència als antibiòtics.

Una solució integral per a la resistència antimicrobiana

En el cas de la resistència antimicrobiana, se sap bé que, en la majoria dels casos, els antimicrobians usats en veterinària i en salut humana pertanyen a les mateixes famílies i comparteixen mecanismes d'acció similars, i això incrementa els riscos de transmissió de bacteris resistents entre l'ésser humà i els animals per mitjà de la cadena alimentària o altres vies de contacte (excrements, contacte directe, etc.). És molt preocupant que alguns dels antimicrobians que s'utilitzen àmpliament en animals són els que es preserven per als casos més difícils en la clínica humana, com la colistina, per als quals s'han detectat mecanismes de resistència transferibles en bacteris d'origen humà i animal disseminades per nombrosos països de diferents continents.

Una de les pràctiques que ha generat l'increment i la dispersió de la resistència als antimicrobians ha estat l'ús massiu d'aquests compostos des de mitjans segle XX com a "promotors del creixement" per optimitzar el guany de pes. De la mateixa manera, també s'han fet servir els antibiòtics en animals com a agents preventius de la malaltia. Tot això ha portat a la selecció de bacteris resistents en els animals que arriben a l'humà a través de la cadena alimentària.

En conclusió, cal urgentment promoure aquest enfocament transdisciplinar per millorar la salut de les persones, els animals i el medi ambient. Cal "una sola salut".
 

Sara Soto
investigadora a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)